dimecres, 7 de març del 2018

Via PLANETES TRANSPARENTS al Serrat dels Monjos. Montserrat

Diumenge 25 de febrer de 2018

Tornem de nou al Serrat dels Monjos i aquest cop a fer una via de la marca germans Masó. Sembla ser una via discontinua i molt terrosa definida amb dos parts, la primera des de el GR que porta al Monestir i l'altre part mes homogènea que transcorre per un esperó. La via es per "col.leccinistes" i el defecte més gran es que es plena de cornises de terra i en alguns llocs, la roca es vertaderament dolenta. Una via de gairebé 200 metres que a mi no m'ha fet el pes... mai plou a gust de ningú.

La via es trobe a uns 50 metres a l'esquerra de la seva veïna el ultimo sueño. Hem de localitzar el primer llarg amb una vistosa bavaresa, a l'esquerra d'una petita canal arbrada on es ben visible el primer pont de roca i l'espit que ens indica el camí.

1r llarg: V, IV+ i IV un pont de roca i dos espits en uns 45 metres
Encetem el llarg enfilant-nos a la vertical del pont de roca. Passos fins per cercar l'espit. Tot seguit anant per esquerra entrarem en una petita plataforma on ja troben la fissura a equipar. Passos vertical i difícils que anirem pujant en bavaresa fins que ens veiem obligats a sortir a l'esperó de l'esquerra. Seguirem per blogs i ressalts terrosos sempre cercant el camí mes evident però incòmode. Trobarem un altre espit i seguirem per l'esquerra per tornar a la dreta i muntar la reunió un pel incòmoda per tres persones. La bavaresa, el millor del llarg.

2n llarg: IV i III, neta i uns 25 metres
Sortim de la reunió per una plataforma fàcil i de terra a cercar un evident diedre tombat que el seguirem mes amunt per la dreta i continuem per terreny trencat i de terra fins la base d'un mur on muntem la segona  incòmoda reunió.

3r llarg: V, V+/A0e i V, tres espits i un pont de roca podrit en uns 15 metres
Continuem fent un flanqueig a l'esquerra per unes cornises de terra que no inspiren confiança vers un llastra. Passos difícils i atlètics on la paret desploma un xic. Un cop acabem d'escalar la llastra fem un petit flanqueig a l'esquerra i ens situem al cap de munt d'ella. Flanquegem a la dreta i un espit ens assegura els darrers passos fins la reunió molt penjada i molt incòmoda. Llarg curt però intens.

4t llarg: V i IV, tres espits, un clau i un pont de roca en uns 30 metres
Anem a cercar per la dreta una mena de diedre/canal molt trencat i terròs que ens protegeix els passos un espit i un clau. Seguim amb comte de la roca fins una petita cova anomenada "Cova Galàctica" on hi ha un pont de roca bastant vell i tot seguit fem un flanqueig ascendent a l'esquerra amb molt bona roca fins la reunió. Aquesta placa final. el millor del llarg.

Ara farem un canvi de reunió i seguirem caminant, primer per l'esquerra i després ver la dreta, fins arribar a la característica roca adossada al esperó, anomenada el "Satèl·lit", on trobarem la reunió de dos espits.

5è llarg: IV; V i IV+, dos espits i uns 35 metres
Sortim lleugerament per la dreta de la reunió per salvar un ressalt de roca trencada i tot seguit flanquegem a l'esquerra per sota del Satèl·lit fins entrar en la xemeneia que separa aquest amb l'esperó que escalarem. Un cop dins la xemeneia la travessem al costat oposat i pugem amb tècnica de "remonage" molt fàcil fins arribar a dalt del Satèl·lit. Continuem per l'esperó i amb molt bona roca fins assolir el primer espit. Aquí la roca es dolenta. Amb passos fins arribem a in ressalt on trobem el segon espit. El superem i ens decantem una mica a la dreta per continuar recte fin la reunió. Sens dubte el llarg mes divertit de tots.

6è llarg: IV, V, IV, II, IV i II un espit i un clau en uns 50 metres
Seguim el darrer llarg vers un diedre vertical i de roca molt trencada, Aquesta passos ens els protegirà prou be un espit i més amunt un clau. Seguirem per una mena de canal amb terra fins un ressalt a protegir. continuem per l'esquerra per una mena de placa a cops de bona roca i a cops de dolenta fins que la dificultat decau sensiblement i gaire be caminant arribem al final de la via. La reunió la tindrem que muntar d'un arbre. El pas del principi es curiós

Per baixar de la via te la seva gracia o gents, depenent de com es ho prenem. La cosa va així, Pugem una mica des de la reunió i tot seguit flanquegem per la carena direcció llevant fins que estem a l'altre banda de la muntanya. Baixem com podem vers el precipici fins  que per art de màgia i gràcies al "raro instinto del hombre blanco" trobem la instal.lació del primer ràpel. Costa de trobar però amb paciència ens en sortirem. (preveure un frontal per si acabem amb les darreres llums del dia). Fem el ràpel d'uns 45 metre. seguim baixant per camí poc marcat fins que després d'una bona estona arribem a la instal·lació del segon ràpel. Aquest es més enviden de trobar, però no us confieu. Aquest el de gaire be 50 metres i molt aeri però que ens deixarà en el camí.

Via per col.leccionistes que a mi no m'ha fet del tot el pes però, es una via nova per la "cole", costarà de que en tornin a veure en aquesta via.

Escalada realitzada per: Ricard Rofes, Agustín Pérez i Joan Prunera

El recorregut de la via
La bavaresa del primer llarg
El diedre tombat del segon llarg
El tercer llarg
El flanqueig del tercer llarg
Començant el quart llarg
En el capdamunt del Satel.lit
Recuperant en cinquè llarg
El darrer llarg 
Ja hem arribat, ara ve lo divertit, la baixada...

dimecres, 28 de febrer del 2018

Via EL ÚLTIMO SUEÑO al Serrat dels Monjos. Montserrat

Diumenge 18 de febrer de 2018

El Serrat dels Monjos sempre ha estat, per mi, un lloc de Montserrat amb mala sort. Tot el que he intentat ha acabat malament. Per una cosa o altre, sempre he abandonar dels primers llarg i aquest cop de la mà d'en Ricard he pogut assolir la meva primera via ... sencera d'aquesta regió!

Aquesta gran paret de la vessant sud es molt caòtica, plena de repises, matolls, feixes i còdols que volten sols per la paret i que les caigudes poden ser un "pel" lletges. Una cosa si te al seu favor, quan la roca es bona, es bona de debò i amb moltes opcions de poder emplaçar assegurances flotants. La via que hem escollit te uns quants anys i les assegurances fixes comencen a estar una mica deteriorades. En quant al grau que he vist en totes les ressenyes tant d'internet com de les guies, jo els i afegeixo mig grau mes, la via te un bon compromís i exposició, es el meu parer.

Per accedir a la via seguirem el camí a les Coves del Salnitre i prendrem el camí al Monestir tot travessant el Torrent Fondo. Trobar el peu de via serà una feina més feixuga. Nosaltres amb una fotocòpia d'una fotografia de la paret hem, trobat prou fàcilment el començament de la via. Ens pot ser d'utilitat que es escrit el seu nom a peu de via. Cal dir que el primer llarg pertany a la via veïna Insubmissió.

1r llarg: V, IV+, III, V-, IV i III, 4 espits en uns 35 metres
Comencem a pujar per un contrafort a mena d'esperó de roca compacta on trobarem un parell d'espits. Al poc va perden verticalitat i fem un flanqueig ascendent a la dreta fins un altre esperó. Seguim recte a munt per placa compacta fins que va perdent dificultat i entrem a la còmoda reunió de dos espits. Aquest llarg pertany a la via Insubmissió.

2n llarg: III, V, IV, IV+ i V, 3 espits i uns 35 metres
De la reunió sortim vers l'esquerra a cercar uns blocs que formen un diedre. Un cop superat anem pujant mes o menys recte fins un ressalt on hi ha un tercer espit seguim i entrarem en una reunió un xic incòmoda als peus d'una placa.

3r. llarg: V i V+, 3 espits en uns 30 metres
Sortim de la reunió per placa i cap a la dreta a cercar un diedre de roca poc compacta a sota d'una petita feixa. als peus del diedre trobarem un espit. Superem el diedre i entrem dintre de la feixa a cercar una mena de diedre vertical on hi trobarem dos espits mes. Son passos difícils per superar a quest diedre. Per entrar a la reunió parem un curt flanqueig a l'esquerra.

4t llarg: IV, V, i IV, un espit en uns 25 metres
Sortim de la penjada reunió per un diedre a cercar un espit que trobarem a l'esquerra d'un ressalt amb matolls. un cop en el espit superem el ressalt per l'esquera i encetem un llarg flanqueig amb ambient. Podrem emplaçar bones assegurances pel camí. La reunió es en una plataforma inclinada amb una reunió vella al terra. La reunió bona es a la paret.

5è llarg: V i III un espit en uns 20 metres
Sortim de la reunió fent un bona Bavaresa a equipar fins un espit. després es un diedre prou difícil acabat en una mena de feixa plena de pedres. Ull a la caiguda de còdols. Seguim per una placa inclinada de roca compacta i molt fàcil fins la reunió.

6è llarg: V+/A0e, II i III un clau en uns 30 metres
Desgrimpem uns metres per l'esquerra de la reunió per entrar en un diedre força vertical. Trobarem un clau amb una baga vella penjant que ens servira si no anem molt sobrat per fer un A0e. Seguim pel diedre fins el seu final i continuem per terreny fàcil però descompost. Acabat això podem seguir per terreny herbós fins la base del Satèl.lit, roca característica adossada a la paret i per on continua la via Planetes Transparents. Trobarem la reunió de dos espits.

Pel descens prendrem uns corriols poc definits i sense fites que amb baixades i pujades anirem fent fins arribar al Torrent Fondo. Aquest camí es una mica perdedor i tindrem que observar be el descens. Un cop al Torrent, e seguirem i trobarem tres instal.lacions amb cadenes i un ultim preparat amb un curt ràpel de 10 metres que ens deixarà en el camí d'aproximació. 1:15 h. ben bona de descens.

Per fi he trencat el malefici que tenia d'aquesta zona de Montserrat i un cop més, una via nova per la "cole"

Escalada realitzada per: Ricard Rofes i Joan Prunera
El traçat de la via
Els primers metros de la via (Insubmissió)
Arribant a la primera reunió
El caòtic segon llarg 
Llarg terrós i amb matolls
Segon llarg amb una placa final ben curiosa
La "placa curiosa", V+ amb "rebava" 
Quart llarg 
Ambient al quart llarg
La bavaresa del cinquè llarg
Fàcil placa per arribar a la cinquena reunió 
El difícil diedre del darrer llarg, no obligat però... 
Jo he suat la "cansalada", el Ricard no tant...

dissabte, 24 de febrer del 2018

Via 2006 al Cor de Be. Els Ecos. Montserrat

Diumenge 11 de febrer de 2018
La regió dels Ecos es la més apartada de Montserrat, vinguem d'on vinguem, i el que plantejo ara es una mena d'excursió-escalada d'un hora i mitja de caminar per una cinquantena de metres d'escalada tot i que la podem combinar amb altres vies del costat. He escollit aquesta via per que es una mena d'accedir en aquesta agulla amb una mica mes de "sal i pebre" que la seva veïna, l'Aresta Brucs i en bona part per que he passat un munt de cop per aquest camí dels Ecos i sempre m'habia fixat en aquesta grossa, i punxeguda agulla. La via no te cap misteri, amb uns passos força fins en el seu començament, no obligats i després una plaent aresta exposada. La via es a tocar del camí que va de coll de Port al coll del Miracle.

Per accedir a l'agulla anirem des de can Massana pel camí de la cara nord d'Agulles i frares fins el coll de Port o be des de les Portelles passant pel refugi d'Agulles. Un cop arribem al coll de Port seguirem el camí que en endinsa als Ecos i passarem primer per les baumes del coll de Port i després per l'agulla Vista i tot seguit a mà esquerra trobarem la nostra agulla. La via comença al costat d'una llastra enganxada a l'esquerra de la via. Espits ben visibles a cop d'ull.

1r llarg: V, Ae, V+, IV+, IV i III, 4 espits en uns 20 metres
Comencem amb passos difícils fins cercar el primer dels tres espits. Passos molt fins que no son obligats. Des de el tercer sortirem en lliure molt difícil a cercar el darrer espit que ens queda a la dreta i a partir d'allí l'escalada es molt més fàcil però exposada fins arribar a la reunió als peus d'un petit ressalt i de dos espits.

2n llarg: IV+ IV, III i II dos espits i un de molt vell de l'aresta Brucs en uns 30 metres
Sortim be per la dreta o l'esquerra de la reunió segons ens sembli, a cercar un espit que trobarem uns metres a munt d'un ressalt. Superats aquests primers metres seguim per aresta fàcil però exposada fins trobar un espit vell de l'aresta Brucs. Tant sols ens resten uns metres molt fàcils fins la reunió que també farem servir per rapelar. Només ens separen cinc metres per assolir aquest petit cim amb unes vistes esplèndides tant de la cara nord o de la sud.

Per baixar farem un fàcil ràpel d'un espit nou i dos de vells.per la via normal i d'una vintena de metres fins un coll abocat a la cara nord i després baixarem per bosc fins a peu de via.

Via curta però ideal per combinar-la amb altres de la zona d'un cim poc divulgat i via i agulla nova per la "cole"

Escalada realitzada per: Agustín Pérez i Joan Prunera

L'agulla del Cor de Be... ben be que ho sembla
El primer llarg després dels passos més difícils d'inici
El company recuperant el primer llarg
El segon llarg
Els fàcils darrers metres per accedir al cim
Foto final

dimarts, 20 de febrer del 2018

Via MARTINETTI-ROS al Cilindre. Sant Llorenç de Montgai

Dissabte 10 de febrer de 2018

Per aquest dissabte em proposen una via oberta fa 46 anys i recent-ment restaurada. Segons els seus restauradors es una via oblidada i que jo no tenia constància d'ella i quan me la vaig mirar em va agradar força i no m'ho vaig pensar gens. La via comença a l'esquerra del clàssic diedre Farreny i a la dreta de la gran balma que domina aquesta vessant sur-oest (crec) del Cilindre. La via, ara consta de dos llargs, antigament eren tres, força potents on trobarem parabolts emplaçats en llocs concrets en el primer llarg i quatre de seguits, amb aire, en el segon llarg. El primer es prou obligat on ens entraran els friends i tascons a "caldo" i en el segon, si no anem molt "sobrats", anirem agafant-nos dels parabolts tot i que costa força arribar. Una molt bona restauració per treure de l'oblit una bona via, encara que curta no ens deixarà indiferents.

El dia es "tapadot" i Sant Llorenç de Montgai es envoltat per la boira i així serà tot el matí però com no fa gaire fred decidim acostar-nos a la paret. Per accedir a la paret podem estacionar en la explanada de camí a la paret de la Formiguera i davant mateix ja podem veure la paret. Prendrem un corriol que amb forta pujada però curta ens deixà a peu de via. Abans passarem per una via nova, la MARISA GIL (MG pintat a la roca), la nostra via es uns metres mes amunt on serà ben visible el primer pont de roca i el primer parabolt. L'aproximació es curta i en 15 minuts ja som a peu de via.

1r llarg: V, IV+, V, V+ (Ae), V i IV, Un pont de roca i 4 parabolts en uns 30 metres
Ens enfilem a cercar un pont de roca amb un pas força atlètic i tot seguit franquegem ascendent men a l'esquerra a cercar un parabolt. tot seguit pugem per una mena de diedre i placa amb escalada força atlètica fins una cornisa on trobarem els passos més difícils del llarg. Amb oposició, entre el diedre i la placa i amb passos força difícils (podem fer Ae) i verticals entrarem en una petita cornisa. Aquí tenim els darrers metres del llarg que pujarem amb una curta però potent bavaresa vertical que ens deixarà en un altre replà un parell de metres abans d'arribar a la còmoda reunió. Llarg fantàstic.

2n llarg: V+, Ae/V+ (6a+), V+ i IV+ i 5 parabolt en uns 30 metres
Sortim de la reunió per la dreta amb passos força obligats i difícils a cercar el primer parabolt. La paret ara es molt vertical i gairebé desplomada i els parabolts son a prop però no a tocar ens tindrem que esforçar fent A0e o treure un estrep. Així anirem fent fins el quart parabolts on tindrem una sortida força difícil i un pel bruta. Al poc la paret es fa més fàcil i trobem el darrer parabolt. segons els restauradors aquí es feia la darrera reunió. Seguim per un diedre fins un darrer ressalt i entrarem a la reunió poc metres abans d'assolir el cim del Cilindre. Llarg dur i vertical.

Per baixar dels cim ho podem fer caminant per el camí habitual de baixada ple de fites o si volem amb un sol ràpel per la via. Ens em quedat força contents de la via però el dia no acompanya i son quarts de dos i anem a remullar-ho al bar i xerrant amb el company recordar lo be que ens ho em passat a la via... i nova via per la "cole"

Escalada realitzada per: Ramir Aparisi i Joan Prunera

El nostre obgectiu

Els primers metres del primer llarg
Els darrer metres del primer llarg
Passos difíciuls per arribar al primer parabolt
Vertical i presa petita, el segon llarg
Darrers metres. La boira en ha acompanyat tota l'estona

dimarts, 13 de febrer del 2018

Via DEL CALUMET a la Placa dels Roofs. Els Ecos

Dissabte 10 de febrer de 2018
La Placa dels Roofs es una paret que hi ha a la regió dels Ecos solcada de'uns quants itineraris, la majoria de molt grau, tipus escalada esportiva i la via del Calumet es una d'elles. Cosida a parabolts, podrem apurar el grau, si anem be amb el 6B+ (?) i si no, tirarem d'estreps o A0e. De totes maneres, tindrem que escalar entre parabolt i parabolts, però sempre amb poc compromís. La roca es prou bona tot i que el darrer llarg s'ha d'anar una mica amb conta.

Per accedir a la paret partirem de Can Jorba prenen la pista en direcció al Castell. Al poc de caminar i a la vora d'un fort revolt a l'esquerra trobarem el camí de la Palomera camí amb marques vermelles i que en forta pujada ens portarà al Serrat de la Palomera.
Seguirem pel costat de la paret, sempre seguint marques vermelles i abans d'arribar al coll de la Palomera i veient aprop la paret, seguirem un petit corriol que ens durà a peu mateix de la via. La via comença a l'esquerra d'una gran roca adossada a la paret anomenada "el botijo"

1r llarg: V, Ae (6b+) V+/A0e i V, 14 parabolts i uns 25 metres
Comencem a pujar per una mena de fissura terrosa cercar el primer parabolt. Aquests primers metres son molt durs i els podem fer en artificial. tot seguit seguim per paret molt vertical fent passos en lliure i en el meu cas, descansant tot arribant al parabolt i així fins arribar a la reunió prou incòmoda. La roca es bona però l'escalada es molt dura.

2n llarg: V+, A0e (6a), V, IV+ i IV-, 8 parabolts en uns 25 metres
Sortim de la reunió vers la dreta a cercar el primer parabolt i amb passos difícils fent uns flanqueig ascendent. Per cercar el tercer parabolt pujarem recte amunt i trobarem el pas més difícil del llarg (6a) que el podem solventar amb un pedal o en A0e, si som prou llargs. seguim més fàcilment a la dreta vers un ressalt. el superem i continuem par terreny més amable fins la reunió, aquesta molt còmoda.

3r llarg: V, A0e (6a), V, IV i III, 7 parabolts en uns 30 metres
enfilem per la dreta de la reunió a cercar els parabolts. A partir del segon, pujarem recte on trobarem el pas més difícil del llarg que el podem fer en lliure o en A0e. Seguim ara amb tendència a l'esquerra i amb roca un pel a controlar poc a poc anirà minvant la dificultat fins arribar a la reunió als peus d'una feixa d'arbres.

Per accedir al cim, pujarem caminant per la nostre esquerra fins el cim de la paret on podrem contemplar unes vistes esplèndides de la grandiosa roca del Faraó. Per baixar només seguirem la carena que tenim encarada al sud fins el coll de la Palomera i desfent el camí que en fet per arribar a la via.

Via prou interessant de caire esportiu, divertida en els seus tres llargs i que el primer, ja et dona idea del que ens trobarem en tota la via. Una més per la "cole"

Mes informacio de la "gesta" en aquest blog:
https://eltercergradista.wordpress.com/2018/02/13/via-dels-calumet-placa-dels-roofs-ecos-farao-10-02-2018/

Vies properes:
https://elcoleccionistadevies.blogspot.com.es/2017/02/via-venus-and-mars-placa-dels-roofs.html
http://elcoleccionistadevies.blogspot.com.es/search?q=serrat+de+la+palomera

Escalada realitzada per: Ramir Aparisi, Agustín Pérez i Joan Prunera

El Ramir en el fort primer llarg
Negociant el segon llarg
Els companys assegurant-me des de la primera reunió
Recuperant el segon llarg
L'Agus fent el tercer llarg
Fent el darrer llarg...
... i jo recuperant-lo
Bona companyia i bona escalada

Cerca de vies

Seguidors

Arxiu del blog

Dades personals

Barcelona, Catalunya, Spain
Vaig començar a enfilar-me per les muntanyes l'any 1976 i un cop que vàrem fer la travessa del Montseny, el setembre del 77, pujant el Matagalls des de Sant Marçal, la visió de les Agudes i la seva cresta dels Castellets, em va captivar. Llavors interiorment vaig saber que algún dia pujaria a lloms d'aquella cresta. Un anys i mig més tard vaig fer la meva primera escalada a Montserrat. Va ser el 17 de febrer de 1979. Des de llavors, per poc que pugui, vaig amb els companys a escalar, caminar, o pujar cims, que junt amb ells es el que més m'agrada.