dimecres, 20 de gener del 2016

DIRECTA DE L'AVATAR al Tossal de la Feixa. Alt Urgell

Diumenge 17 de gener de 2016
Després d'estar dos mesos en aturada forçosa ens tornem a retrobar amb el Joaquim que te unes ganes enormes d'escalar. Per començar de mica en mica no anirem a fer una via curta i senzilla, no, anirem a fer via llarga i de calcari. Això si, sense gaire compromis, tota parabolada i amb passos d'artificial per que no perdi la costum.

Escollim la via Directe de l'Avatar al Serrat del Coniller a l'Alt Urgell, sempre amb la recança de que farà un fred de justícia però la veritat es que no hem passat gents, tot fent un dia esplèndid, malgrat algun moment que algun núvol ens va negar la presència de l'astre rei però sense cap problema. En algun llarg vàrem suar!
Com érem tres i la via en un pel treballosa per culpa dels trams en artificial, sobre tot els tres primers llarg, em trigat sis hores en completar la via amb el resultat d'arribar de nit al cotxe, però, i el que ens hem arribat a riure a la via?, això no te preu.
La via l'Agus i jo ja la habiem fet fa anys però el Joaquim no i la veritat es que se li notava les ganes d'escalar... Joaquim ben retrobat de nou per les parets!!!

La via no te cap misteri, només tenim que seguir el rastre del parabolts grocs, ara, gaire be despintats sense cap mena de problema per seguir la via. La via te dos parts, els tres primers llargs predomina l'artificial o l'A0e i la segona part, els tres darrers en lliure, no obligat, per la proximitat de les assegurances.

Sortim de Coll de Nargó, prenem la carretera en direcció a Isona. A un 3 km. del poble tenim a mà dreta un trencall direcció Sallent. Seguim uns 3,5 km més i  en un cambi de rasant a la nostre dreta trobem una pista. Estacionem el vehicle a l'esquerra en un petit replà on hi ha una fita. L'aproximació es llarga, un hora i quinze minuts tot seguin marques de color vermell. Quan arribem a unes feixes sense arbres veurem les parets a tocar. Cambiem de sentit i seguirem marques de color groc que ens portaran a peu de via. Tres parabolts grocs a la paret.

1r llarg: A1e, V, IV, V A0e i V (A1e i IV) uns 20 parabolts en 30 metres
Comença molt vertical però en artificial es puja molt còmodament. Quan portem uns 4 o 5 passos podem forçar en lliure i de mica en mica per dificultat fins arribar a un altre ressalt fent uns passos de flanc a la dreta. Seguim forçant passos en lliure o en A1e fins entrar a la còmoda reunió.

2on llarg: III, A0e, V, A0e i V (A1e i IV) uns 15 parabolts en 25 metres
Srtim de la reunió per rampa fàcil fins un ressalt on fem un primer pas d'A0e. Després podem anar forçant passos en lliure o fen A1e al gust fins arribar a la reunió, també molt còmoda.

3r llarg: IV, A1e, V i IV+, uns 15 parabolts en 30 metres
Encetem el llarg per rampa fàcil fins uns ressalts amb molt poca presa fins arribar a un nínxol amb un arbre als peus d'un fort desplom on comencem un artificial desplomat. La sortida en lliure la pode forçar en lliure quan acaba el desplom si no, podem continuar uns parell de passos més en artificial. La entrada a la reunió es vertical però amb molt bona presa. La reunió es un pel penjada.

4t llarg: IV+, V i IV i uns 15 parabolts en 40 metres
Aquest llarg paga la pena empalmar-lo amb el següent, així queda un llarg de 40 metres de V i IV molt més agraït.
Sortim de la reunió per la dreta pujant per una placa inclinada però prou llisa on ens delectarem amb la adherència i les petites regletes per poder pujar. als vent metres, a l'esquerra es troba la reunió que ens la saltarem i continuarem per placa, ara molt més fàcil fins una feixa on trobarem una corda fixa.

5è llarg: V, A0e, IV+ i III, uns 10 o 12 parabolts en 30 metres
Sortim de la reunió superant un ressalt vertical i tot seguir a l'esquerra per superar un altre ressalt amb roca a controlar (podem fer un A0e). Seguim ara decantant-nos a la dreta fins un arbre penjant en una petita cornissa i seguim fent una bavaresa . al final d'aquesta  i fàcilment, flanquegem a la dreta i entrem a la reunió.

6è llarg: V, V i IV, uns 8 parabolts en uns 20 metres
Comencem amb un pas difícil fent una curta bavaresa per continuar pel fil d'un esperó però amb tendència a l'esquerra superant uns ressalts molt macos fins que de mica en mica perdem dificultat i arribem al final de la via.

Pel descens anirem ver ponent tot seguit la cresta fent baixades i pujades per camí poc marcat i fixant-nos amb les marques vermelles que anirem trobant. Al poc arribarem a un coll ample i baixarem pel vessant sud fins trobar un altre cop el camí que hem fet de pujada. Un hora i mitja de baixada i arribem de nit al cotxe. sort que portem frontals...

Via repetida però que la he pogut apurar més del que creia i com sempre ens ho em passat de conya tot i les sis hores que hem estat penjats.

Escalada realitzada per membres del C.E. Àliga: Joaquim Llòria, Agustín Perez i Joan Prunera
El primer llarg
Arribant a la R1
El segon llarg
El fort desplom del tercer llarg
Sortint del desplom del terer llarg
La bonica placa del quart llarg
El cinquè llarg
El darrer llarg
Arribant al final de la via
Sis hores escalant... i ara toca la baixada
Arribant de nit

dimarts, 12 de gener del 2016

Via DEL BUEN AMIGO, al Gorro Mariner. Montserrat

Diumenge 10 de gener de 2016
Fa un parell d'anys, repetint la ja clàssica Sultains del Swing a la cara sud del Gorro Mariner, vaig veure un seguit de parabolts entre aquesta via i la oblidada Nina Hagen. Vaig buscar informació i no vaig trobar res fins que en la guia del Luichy, GORROS la vaig veure ressenyada. Podríem dir que es una via massa "encaixada" que busca una línia directa superant desploms entre l'espai lliure que queda entre aquestes dos vies. Un tant il·lògica per la col.locació d'algunes assegurances i sobre tot, per l'emplaçament de les reunions, segona, tercera i quarta, molt incòmodes i innecessariament penjades. A destacar, la bona qualitat de la roca i el seu equipament, encara que tota parabolada, ens tindrem que esforçar en el seu grau. La superació de les balmes es fa en Ae sense cap problema. Divertida via a la cara sud i amb poc compromís per gaudir d'una jornada rodona.

1r llarg: V+ i IV+, V- i IV+, 4 parabolts i uns 25 metres
Comencem la via a la vertical d'un parabolt i uns metres a l'esquerra de la Sultains del Swing. El primers metres ens em de posar les piles, passos fins fins arribar al parabolt. Superat el parabolt podem posar un friend petit entre dos còdols (si ho trobem). Tot seguit flanquegem a l'esquerra per continuar al poc de res verticalment fins arribar a la reunió a l'esquerra de la Sultains. Reunió molt incòmoda.

2n llarg: Ae, V+, i IV+, 6 parabolts i uns 15 metres
Sortim per l'esquerra i de seguit cerquem el primer parabolt dels tres que hi han del petit Ae que trobem. La sortida de l'artificial es prou fina i si no ets molt llarg, no arribes al proper i s'ha de fer un pas de V+. Continuem en escalada difícil fin arribar a a la reunió, també en un indret del tot inadequat.

3r llarg: III, Ae, V, V+ i IV+ uns 7 parabolts en 25 metres
Seguim el tercer llarg superant un petit mur molt fàcil fins arribar caminant a una gran cornissa on ens dirigim a un altre desplom que el superem amb un parell o tres de passo d'Ae. La sortida es molt vertical  però hi han un còdols fantàstics. Decreix la dificultat fins arribar a un altre ressalt. el superem i anirem ascendint en tendència a la dreta fins la reunió, totalment penjada. A l'esquerra està una gran repisa on es troba la reunió de la Sultains del Swing on no farem reunió.

4t llarg: V+, IV+, Ae, V+, IV i III uns 8 parabolts en 30 metres
Sortim de la reunió en vertical on superem n un tram de paret vertical i prou difícil fins que es fa mes suau. Lleugerament a la dreta trobem un altre ressalt prou desplomat i amb tres passos d'Ae el superem. La sortida es prou fina i de mica en mica i en tendència a la dreta pujarem amb més facilitat fins la reunió. Poder, per mi, el llarg més bonic de la via.

5è llarg: II, neta i uns 20 metres
Llarg de tràmit per arribar al cim d'aquesta bonica roca del macís de Montserrat.

Per baixar, desgrimprem una part de l'ultim llarg i ens dirigirem a la vessant Oest on després d'una vintena de metres trobarem una instal.lació de ràpel que ens portarà a les escales de Jacob.

Una via com d'altres d'aquesta regió de Montserrat, sense cap pretensió i de lògica dubtosa, però a la fi, una via per gaudir d'un solejat dia d'hivern amb uns companys molt "caxondus" i amb un ensurt inesperat, un petit vol de cinc metres d'un de nosaltres (es diu el pecat però no el pecador). Un altre via nova per la cole.

Escalada realitzada per: José Wa le ro, Ricard Rofes i Joan Prunera
El primer llarg 
Arribant a la primera reunió
El Ae del segon llarg
Després de l'Ae del tercer llarg
Els companys recuperant el tercer llarg
El mantingut quart llarg
Arribant a la quarta reunió 
Que "canxondus" que som!!!

dimecres, 6 de gener del 2016

Via RAMON DE SEMIR a la Miranda de Sant Pere. La primera de l'any

Diumenge 3 de gener de 2016
Per fer la primera escalada de l'any teníem pensat un altre cosa amb més cara i ulls però les prediccions del temps no eren massa engrescadores i decidim anar a Montserrat i a mida que ens apropàvem a la regió dels Gorros, cada cop feia més vent. Sense gens de sol i vent no tenim clar on anar i al final decidim fer una via que ja habiem fet el dos. En el meu cas, l'últim llarg no el vaig fer per on marca la via, així que tindre un petit al.licient donades les circumstàncies. El cas es que hem passat un fred de ca'l Déu!!!

L'aproximació la farem pel mateix camí que per anar a les "archiconocidísimas" vies del Guillem Arias anomenades: Trilogia de les Gates... o "algo" semblant.


1r llarg IV un pont de roca i uns 50 metres.

Hem aprofitat un parell de parabolts de la via La Piula Comencem per placa ajaguda una mica trencada fins avis-tar un pont de roca. Continuem amb tendència a la dreta aprofitant forats i petites fissures per posar algun friend petit i un que altre tascó. Arribem on s'ajunta amb la via "La Piula" on podem aprofitar un parell de parabolts d'aquesta via. Seguim ara flanquejant a la dreta fàcilment i arribem a la reunió molt còmoda als peus d'un desplom.

2n llarg III i IV un pitó i diuen que 50 metres

Sortim amb passos fàcils en clar flanqueig a la dreta per resseguir tot el llarg una fissura en diagonal on trobarem un clau a mig recorregut seguim fanquejant en ascendent fins que arribem a la reunió. En aquest llarg podem posar friends i tascons. Llarg fàcil però molt bonic d'escalar.

3er llarg III i IV un clau i uns 25 metres
Superem un petit ressalt a l'esquerra de la reunió i ens dirigim en flanqueig a uns grans còdols on en una fissura amagada trobarem un clau. Seguim a munt fins una mena de canal prou dreta on trobarem una sabina i superant un petit ressalt arribarem al final de la via

Ens estem quedant glaçats per moment degut al fort vent que fa i decidim que per avui ja hem fet prou feina Apa, cap a casa que fa fred...!!! ja vindran dies millors.


Escalada realitzada per: Agustín Pérez i Joan Prunera

Començant la via... 
... i jo, a sota, congelat
El segon llarg, quina mandra, sort que es fàcil
El company arribant a la reunió 
El tercer llarg, el pas més difícil de la via 
... i jo, a la reunió, més gelat, encara
Company, cap a casa que aquí ja no fem res...!!!

divendres, 25 de desembre del 2015

Via LO GALL PINTO a la Roca Viella. Abella de la Conca

Dimarts 22 de desembre de 2015
Tinc una setmaneta de "vacances nadalenques" i li proposo al Jose Wa le ro d'anar a escalar a l'Abella de la Conca i fer la via, ja clàssica de la zona, Lo Gall Pinto. Ell, que te el "morro" molt fi, diu que no li fa el pes les vies del "Guti" però que per conèixer un lloc nou sempre s'està a temps. També vindran un parell d'amics, d'aquells que tens al "putufeisbuc" i que no coneixes de res però que segueixes les seves gestes escalatòries amb curiositat, en Luis i l'Ismael. Com diu l'amic Jose: "cuando se juntan cuatro majaras en una via puede ser tronchante".

La via en particular, a mi, em va agradar força, amb una roca de primera i un equipament correcte dona de si per una jornada perfecte. Si mirem la ressenya original dels "Galls", a més d'un, com jo que porta el grau justet, pot fer-nos tirar enrere. La veritat es que el grau està molt inflat i l'equipament està pensat per no passar gaire por i si no som massa valents, sempre podem afegir algun "caxarro" que entren a la perfecció, així que es del tot recomanable. Tant sols el tercer llarg tenim que fotre-li pit i collons.

Fem gaire be tot el viatge amb boira, i en arribar a Isona fa un fred que pela. Esmorzem una mica i marxem cap a l'Abella, estacionem el vehicle i la boira continua i no veiem les parets. A mida que en acostem a la base de la paret la boira comença a dissipar quedant un dia amb un cel clar i tota la vall amb boira.

Ens repartim les cordades i el Luis i l'Isma començaran i el Jose i jo al darrere... comença el Ball de Bastons!!!
En el peu de via hi ha una placa que indica que som a la via, per cert, prou lletja... tot son gustos.

1er llarg: IV+, IV, V- i IV, dos parabolts i tres pitons en 25 metres
Comencem a la vertical del primer clau de la via, pujant per placa i fissures horitzontals per seguir en flanqueig aeri però fàcil. Continuem flanquejant ascendentment fins que trobem un pas finet on podem posar un friend o tascó i continuar fins la reunió molt còmoda. Roca de primera i llarg molt maco de fer.

2on llarg: IV+, V i IV+, dos parabolts un pitó i una sabina en 25 metres
Sortim de la reunió per la dreta a la recerca d'un parabolt i seguirem per fissures i placa amb una escalada mantinguda però molt factible amb un darrer tram de placa fantàstic. La reunió la fem en una cornisa ample molt còmode. Per mi, el millor llarg de la via.

3er llarg: IV+, V+ i V, dos pitons i quatre parabolts i uns 20 metres
Pugem recte a tocar un pitó i seguim fins que ens quedem bloquejats. Ara tenim que baixar un pel a cercar una fissura horitzontal que ratlla tona la placa que tenim a la dreta. No hi ha preses de peu, tot es adherència pura i dura. Agafats a la fissura, anem flanquejant i xapant els parabolts que trobem amb dificultat (en el meu cas) fins que trobem un altre fissura pels peus on podem descansar còmodament i carregar piles. Ara tenim un pas, però més de decisió que difícil per cercar un altre fissura que en portarà a una cornisa on hi ha un pitó amagat. Superem el ressalt i ja estem a la reunió. Llarg molt atlètic però molt protegit, m'ha fet suar de valent!!!

4t llarg: V, IV+, V, IV+ i IV, tres parabolts i dos pitons en 25 metres
Fem un pas de força per sortir de la reunió i tot seguit flanquegem a la dreta a cercar un parabolt. Seguim a munt per placa amb bon canto fins un replà on tenim una placa llisa com un mirall. Pugem una mica per l'esquerra i seguim per la placa fins que ens veiem obligats a pujar per l'esperó de la placa, més fàcil i més lògic que pel mig de la placa i entrem a la reunió. Bon llarg però poc estètic.

5è llarg: II i net, uns 20 metres
Llarg de transició per arribar a un altre placa. Podem pujar caminant entre matolls o per ressalts senzills de roca. Millor aquesta última opció per no arrossegar les cordes.

6è llarg: IV, dos pitons i un parabolt en 25 metres
A primera vista sembla més difícil del que es. Pugem per placa tombada on podrem posar friends o tascons a caldo amb un grau molt assequible fins la reunió muntada en un lloc poc lògic i un xic incòmoda. Llarg per gaudir de l'escalada, ni mes ni menys.

7è llarg: dos parabolts i dos pitons en uns 20 metres
Sortim fàcil ment de la reunió per blocs fins arribar a la placa que tenim davant nostre. comencem un pel per l'esquerra per tornar a la dreta i seguir recte. Fem un parell de passo fins de placa i arribem a un ressalt que el superem fàcilment per les grans preses que tenim i de mica en mica gaire be caminant arribem al cim de la via.

Per baixar farem el de sempre, baixar per la cresta fins un ressalt on hi ha una corda fixe i després caminant fins el peu de via a recollir les motxilles en poc més de mig hora.

Es la tercera via que faig en aquesta zona i la veritat es que m'agradat força. m'ha fet suar algun llarg però se'n se ser massa difícil pel meu grau i lo millor de tot a estat la companyia i compartir una manera d'entendre la vida encara que algú pensi que estem "tocats de l'ala". Un altre via nova per la cole. Ara farem un tomb pel poble que encara que sembli mentida no he estat mai, sempre hem passat de llarg camí de les parets.

La darrera escalada de l'any, Bon Nadal, bones festes i feliç any nou, malgrat tot!!!

Escalada realitzada per: Luis Balaguer, Ismael Morejón, Jose Wa le ro i Joan Prunera
La Roca Viella
La boira comença a esvair-se
El primer llarg
El segon llarg 
Arribant a la segona reunió
El tercer llarg, li has de "fotre collons"
Recuperant el tercer llarg 
El quart llarg
El sisè llarg
El darrer llarg 
Com diu en José: "cuatro majaras"...
La boira a la comarca del Pallars Jussà
Els companys

dimecres, 23 de desembre del 2015

Via CATEFER (Catalunya terra ferma) a la Paret de la Formiguera. Sant Llorenç de Mongai

Diumenge 20 de desembre de 2015
Un cop acabada la via del Aberroncho, estic una mica tocat dels braços i parlem de fer un altre via per la zona però més tranquil·la. Tot el que hi ha a la vora ja ho he fet i les noves de més a l'esquerra no ens fan el pes avui. Mirant la paret em ve a la memòria una de les primeres vies que vaig fer en aquesta paret, la via CATEFER que la vaig fer sobre el 98 o 99 i recordo que era bastant fàcil, vaja que recordava de pujar-la amb una ma al cul... la memòria es feble, molt feble.
Per arribar a la via, seguirem el camí de tornada fins la via del tren i un cop travessada seguirem un caminet  que ens durà de seguit a peu de via, tot just al final i la part més baixa de la paret.
Quan arribo a peu de via miro a munt i veig el diedre molt vertical. Es veuen parabolt... be ens ficarem.
1er llarg, V, sis o set assegurances, una d'elles, un cap de burí sense plaqueta en 25 metres
Per entrar al diedre tenim que superar un pas explosiu prou desplomat i després anar pujant amb tècnica de diedre fins el replà on muntarem la còmoda reunió. El llarg es molt ben protegit i no necessitarem afegir res. Bon llarg i molt vertical
2on llarg, IV, V i IV tres parabolts en 25 metres
Sortim de la reunió continuant amb tècnica de diedre però mot més fàcil fins arribar a un replà a modus de collet. A les hores seguirem pel fil de l'esperó de davant nostre amb una bona timba a la nostra esquerra. Farem un pas prou difícil per cercar el parabolt i aquí tenim dos opcions, seguir recte a munt o fent un petit flanc a l'esquerra i seguir recte. Les dos opcions son difícils. Superat això seguirem per  el fil de l'esperò molt fàcilment fins la reunió que també serà el ràpel. Llarg més fàcil però amb un darrer tram prou difícil.
Per baixar podem fer un ràpel de 30 metres justos fins el peu de via. Via curta però molt intensa que ens ha deixat baldats i ara si, cap a casa que es tard i volem votar encara que la sensació es que no servirà per res...
Escalada realitzada per: Agustín Pérez i Joan Prunera
L'itinerari de la via
El primer llarg 
Poc abans d'arribar a la reunió 
El company arribant a la reunió 
El segon llarg
El fàcil darrer tram del segon llarg
El primer llarg vist des de el peu de via 
I ara cap a casa que hem de votar


Cerca de vies

Seguidors

Arxiu del blog

Dades personals

Barcelona, Catalunya, Spain
Vaig començar a enfilar-me per les muntanyes l'any 1976 i un cop que vàrem fer la travessa del Montseny, el setembre del 77, pujant el Matagalls des de Sant Marçal, la visió de les Agudes i la seva cresta dels Castellets, em va captivar. Llavors interiorment vaig saber que algún dia pujaria a lloms d'aquella cresta. Un anys i mig més tard vaig fer la meva primera escalada a Montserrat. Va ser el 17 de febrer de 1979. Des de llavors, per poc que pugui, vaig amb els companys a escalar, caminar, o pujar cims, que junt amb ells es el que més m'agrada.