dilluns, 16 de setembre del 2013

Via PANY-FERRERA al Sentinella, una clàssica amb majúscules (Montserrat)

Dissabte 14 de setembre de 2013
Era l'octubre de 1988 que repetint, no se quants cops la via GEDE amb el meu company de corda Chufi, fent el ràpel de baixada, en vaig fixar amb la Pany-Farrera. Com pot ser que no em escalat mai aquesta via? I així o vàrem fer. Des de les hores no l'habia pujat cap cop mes i veient la piulada recent al blog de l'Escalatroncs m'ha fet decidir a repetir-la després de vint-i-cinc anys.

La via Pany-Farrera o via normal del Sentinella es una petita joia de l'escalada clàssica montserratina dels anys 40. Amb una lògica aclaparadora, el seu itinerari ens permet fer un recorregut de grau moderat però que ens tindrà alerta en els seus tres curts llargs. Díedres, fissures equipament vell i el seu ultim llarg, una proesa acrobàtica d'espetacular bellesa, el passar dels Fus o Fusell a la pròpia roca del Sentinella ens donarà un caràcter d'aventura total malgrat els seus escassos 50 metres de recorregut. L'equipament es auster i amb solera, dons els pitons son de la època intercalats per burins posteriors a la seva obertura. Es el primer itinerari que es va obrir en aquesta altívola roca pels pioners de la escalada de la postguerra a casa nostra, els prolífics Jordi Panyella (Pany) i Jordi Farrera. Una clàssica amb majúscules que no us la podeu perdre.

La via comença just als peus del Fus, on tindrem que grimpar uns metres per una mena de canal fins un arbre on muntarem el peu de via. L'aproximació la farem des de l'estació superior de Sant Joan pel camí nou de Sant Jeroni fins passar la Roca de la Paparra on trobarem un petit corriol que davallarem vers el sud fins la roca del Sentinella.

1r llarg: III, A1 i IV, cinc pitons i cinc burins en uns 25 metres
Sortim de la reunió i pugem un fàcil pedestal que ens serveix per atansar els dos primers burins de l'artificial en flanqueig a l'esquerra. Pitons vells amb filferros ens permet arribar al peu d'un fantàstic diedre que separa els Sentinella del Fus. Pugem amb roca generosa fins que el diedre es torna xemeneia i quan es més obert, muntem una bona reunió amb quatre burins vells. Podem reforçar la reunió amb una plaqueta recuperable i si portem un espit, el podem posar en un "casquillo" buit d'espit.

2n llarg: IV, IV+, A0/A1, IV i IV+, sis pitons, un tac de fusta i un burí en uns 20 metres
Sortim de la reunió en busca d'una gran llastra on hi ha un tac de fusta en prou bon estat. Seguim fins on ressalts on a la nostra dreta trobarem un burí. Fem un pas de flanc a la dreta i continuem recte a munt a cercar una fissura característica amb pitons. Podem reforçar la fissura amb tascons o friends. al final de la fissura flanquegem en lliure a la dreta per situar-nos en una cornisa un xic trencada. Tant sols ens resten uns 6 o 7 metres per arribar al cim del Fus però la roca es a controlar i no hi han gaires punts fiables de poder assegurar el pas. Podem posar un friend i una mica més a munt, un "mini" tascó, tot assegurances de fortuna que ens permetrà arribar a una sabina fiable i arribar al cim amb més garanties. Al cim del Fus hi han un parell de bagues molt velles grans envoltant el petit cim i dos pitons al terra. Millor reforçar la reunió amb una baga que portarem nosaltres, prou gran per més seguretat. El cim del Fus es molt petit!

3r llarg: IV net d'assegurances en uns 10 metres
Aquest es el llarg que ens regala la via. Simplement una delícia. Espectacular i abrumador, ens semblara pràcticament impossible el poder passar d'una agulla a l'altre. Res més lluny de la realitat. Estudiant be els passos, davallarem uns metres fins a situar-nos en una petita cornisa on només es caben els dos peus i donant mitja volta el cos, llençarem una cama a la propera paret del Sentinella. Contrariament al que pot semblar, no es un pas difícil, però si a mantenir la calma, dons a sota nostre tenim un buit impresionant. Un cop passem a l'altre agulla ens resten uns metres fàcils fins la instal.lació del ràpel on farem reunió.

Podrem gaudir del cim allargassat i estret del Sentinella amb unes vistes aèreas de la zona de la Plantació i podem observar sorpresos el cim del Fus, el lluny que ens sembla que el tenim.
Per baixar, tornarem a la reunió i muntarem, amb dos cordes de 60, un sols ràpel que ens retornarà un altre cop a peu de via.
Aventura i essència montserratina garantida en aquesta, curta però clàssica via pels amants dels itineraris amb solera. No us la perdeu!

Escalada realitzada per: Joaquim Llòria i Joan Prunera

Els primers metres de l'A1 del primer llarg
Al diedre del primer llarg
El segon llarg
El pas de saltar del Fus al Sentinella
El Joaquim a la reunió del cim del Fus
El cim del Sentinella

Ara, tot seguit, agraïr el reportatge fotogràfic dels companys, que no ens treien l'ull del damunt, desde la via Balbino a la Paparra.
Fotos del Guillem Arias i Vicenç Nin










divendres, 13 de setembre del 2013

Via JOSEP MONISTROL a la Paret de la Codolosa

7 de setembre de 2013
Arribant a Sant Boi, a casa del Joaquim i a més amb la moto, ja comença a ploure. Avui ens mullarem i jo ja ho estic... Be decidim que de moment anirem a moure una mica el "bigoti" i després ja veurem. La idea era anar al Gorros, al Sentinella però veient com es desenvolupa la cosa millor quedar-nos a la part baixa de Montserrat per si tenim que sortir "escopetejats". Casa cop es va ennuvolant mes i mes però sembla que no descarrega. La qüestió es, que fem? Al final ens decantem per anar a la paret de la Codolosa. No es un lloc que "m'encanti" gaire, però sempre te un "apanyo"... en fi, anirem a la Codolosa.

Arribant a Collbató, estacionem on bonament podem, dons no sempre podem al mateix lloc i ja veiem infinitat de cordades dirigint-se a la paret. Avui serà un lloc molt freqüentat! Ens trobem a gent coneguda per arreu i la paret es plena com un ou. Això em desmotiva, no m'acaba de fer el pes i li dic al Joaquim si algun cop a fet la via Josep Monistrol que està a l'extrem esquerra de la paret i allí no hi ha gent. Diu que no i a mi ja em sembla be dons fa un munt d'anys que no la faig. Es una via, crec que de les primeres que van obrir en aquest sector (crec) i està justet d'assegurançes i podrem posar algun friend i llaçar bagues a sabines.

1r llarg: IV+, V i IV, tres espits i dos claus en uns 30 metres
Comencem la via lleugerament a la dreta de la vertical d'un espit que està força amunt, pujant per unes cornises verticals al costat d'uns matolls. Anem flanquejant amb ascensió fins arribar a l'espit. Després, seguint amb tendència a l'esquerra cercarem un clau que no veiem i tot seguit seguirem recte a munt fàcilment fins una doble expansió. No fa falta fer reunió. Seguim a munt per fissura fins un petit desplom que en barra el pas i amb tècnica d'oposició arribarem a una fissura on trobarem un pitó al cap de munt. Superarem el pas i ens situarem en una cornisa. Davant nostre tenim una placa amb molt bons còdols i am un espit que es ajudarà a arribar a la còmoda reunió.

2n llarg: V i IV, dos claus i quatre espits en uns 35 metres
Sortint de la reunió anem a cercar una sabina en una fissura diagonal. Seguim sempre a munt on trobarem un pitó i expansions. Desprès d'uns metres anirem clarament a l'esquerra en diagonal ascendent, sempre per bona roca fins uns ressalts que ens indicaran que la cosa ja s'acaba i un cop superats arribarem a la reunió que també es la instal.lació del ràpel.

Divertida via de roca prou bona, on l'assegurament fixe es correcte, i sempre podrem aguditzar l'enginy per buscar llocs on emplaçar bones assegurances mòbils.

Tot seguit, voliem fer la via Indignats, que es al costat o la Joan's, però es plè de gent i a mí particularment em "ratlla" molt tenir tanta gent al voltant i decidim anar més a l'esquerra on hi han unes vies, que li diuen "d'esportiva" (?), d'un sol llarg. Fem una de, crec V+ i un altre de V i donem la jornada per "finiquitada". Sort tenim que em escalar i no ens em mullat!

Escalada realitzada per: Joaquim Lloria i Joan Prunera
Començant el primer llarg
En Joaquim sortint del desplom del primer llarg
El Joaquim començant el segon llarg
vistes del segon llarg

dilluns, 2 de setembre del 2013

Via 98 OCTANS a la Magdalena Superior (Montserrat)

1 de setembre de 2013
 La 98 octans es una d'aquelles vies que sempre se m'ha resistit. Sentia parlar d'ella, a mitjans dels 80', amb aquell famós tercer llarg, difícil, vertical fins els desplom i amb molt d'ambient... i amb un 6a, nova graduació per a mi d'aquella època, que semblava ser que no tenia res a veure amb els típics VIº antics. Tot això ha fet que sempre la tingués "arraconada" per altres ocasions. També influïa el fet d'estar fent vies al Gorro Frigi i veure els escaladors en la seva vertical paret, vaja, que sempre que pensava amb ella, se'm posaven els pels (pocs) en punta. La qüestió es que el Guillem (un dels seus aperturistes) em diu que si sortim dissabte o diumenge i m'ho posa a "güevo", dons ja tenia la idea, feia un parell de setmanes, d'anar a la 98 octans. Dit i fet, quedo amb Joaquim per diumenge i tots tres cap a la via.

Pujant del Monestir a Sant Joan, camí de les Magdalenes, xerro menys del habitual. Estic pensant tota l'estona amb el tercer llarg. que d'altra banda, em toca a mi i sento revolotejar les papallones en l'estòmac... em dic per mi mateix: Joanet, que hi han molts "segurus" i portes estreps! tranquiiiiil. No, no vaig tranquil, però molt motivat per fer-la.

Per arribar a la via anirem pel camí nou de Sant Jeroni fins trobar la canal de baixada del Gorro Frigi. Pujarem una estona i de seguit ens decantarem a l'esquerra fins el peu de via a la vertical del cim de la Magdalena Superior. Un cop a peu de via, davant nostre tenim una cordada però estan fent el segon llarg i no ens molestarem. Fa un dia de sol amb una lleugera brisa que s'està molt be encara que el sol pica una mica. Ens repartirem els llargs d'aquesta manera: el primer en Joaquim, el segon en Guillem, el tercer jo i els quart un altre cop en Guillem. Ánimo Juanito que son pocos y cobardes!!!

Sempre he sentit a parlar que si no el fas en lliure el tercer llarg, cap problema, en A0e o A1e el passes be. No es veritat, vaja al menys per nosaltres. De parabolt a parabolt, generalment no arribes, a menys que facis 1.90 d'alça i et veus obligar a fer passos en lliure que son prou desplomats, arribant molt justet al parabolt. En A1e has de tenir pràctica, dons t'obliga a pujar a primers i agafar-te a la roca per arribar a la assegurança i mantenir prou l'equilibri. En fi, no es un llarg fàcil per els que no tenim grau sobrat de 6a.

1er llarg: III+, IV i III+, 9 parabolts en 45 metres
Iniciem el llarg una mica en tendència a la dreta. La roca, com es habitual en aquest punt, es molt polida i poc cantelluda i encara que fàcil tindrem que pujar amb prudència. Al cap de 45 metres en un bon relleix fem reunió de dos parabolts.

2on llarg: IV i 9 parabolts en 40 metres
Encetem el segon llarg recte a munt. Ara la roca es generosa amb bons còdols i a mida que anem prenent alçada es posa la cosa més vertical, sempre amb un grau molt homogeni i moltes assegurances. Llarg per gaudir de valent.

3er llarg: V, V+/A0e (6a), V, 12 o 13 parabolts en 30 metres
Aquest es el llarg estrella de la via i el més difícil. Surto de la reunió amb bona presa i molt vertical i així vaig fent uns 10 o 12 metres fins que la cosa cambia de cop. La paret es redressa mes encara fins casi el desplom i t'obliga a bloquejar els braços. Intento fins el màxim en lliure fins que em quedo literalment, "crucifixat", Estic arrapat amb les mas i els peus i sento que si deixo anar una mà cauré. Mentre penso això una mà comença a obrir-se i evidentment passa el que ha de passar. Tinc temps a reaccionar i puc llençar-me a l'expres de sota però he caigut. Joanet, no t'ho pensis més, et queden molt metes per davant. Trec un estrep i em poso a primers i com puc arribo al següent parabolt. A partir d'ara, son petites sortides en lliure molt forçades i A0e. quan faltes uns 7 o 8 metes per la reunió els seguros allunyen més i t'obliga a fer lliure. El còdols son grans i la paret vertical i ha de fer un pas de flanc per entrar a la reunió que no es fàcil. Be, m'he desfondat i m'han faltat "octans" per aquest llarg, però l'he resolt prou be. Pels que tenen grau alt es un llarg maquíssim d'escalar.

4t llarg: IV+, V i IV+, 5 parabolts en 25 metres
L'ultim llarg de la via, molt aeri i curt però d'una bellesa sorprenent. En enlairem de la reunió lleugerament a l'esquerra a cercar el primer bolt. Tot seguit anem més a l'esquerra amb presa generosa i molt vertical fins que arribem a l'aresta. Seguim recte a munt fins que de mica en mica arribarem al cim de la roca.

27 anys he trigat en poder fer aquesta via, però a pagat la pena. Sempre hi un primer cop i la veritat es que m'ha deixat un bon regust de boca. Ara tots el "fantasmes" de la via s'han esvaït com per art de màgia, ara es veu tot des de un altre perspectiva i l'alegria de compartir aquest moments amb el companys no te preu. Ara si que puc dir que la 98 octans es una via mes per la "cole".

Mentre estem a la tercera reunió veiem uns amics a dalt del Gorro Frigi, la Glòria, en Xavier Amill (Xas), l'Eric Promio i ens saludem a crits. Ells han fet la via Stromberg i quedem quan baixem al Monestir per fer-la petar una estona i explicar-nos les" batalletes" d'aquest diumenge.

Escalada realitzada per: Guillem Arias, Joaquim Llòria i Joan Prunera
El conjunt dels Gorros o Les Magdalenes
El Joaquim encetant el primer llarg
En Guillem al bonic segon llarg i la roca amenaçant amb la seva verticalitat
Arribant a la segona reunió
Començant el tercer llarg amb la amenaçadora part mitja
Apurant algun pas en lliure
Aquest pas, realment, m'ha costat molt... sort d'un còdol enorme on puc reposar.
Des de la tercera reunió, assegurant al companys
L'aperturista de la via
En Guillem treballant-se el quart i ultim llarg
L'arribada al cim de la Magdalena Superior
Els conqueridors de: Al filo del ridículo...
Saludant als companys de la Gorro Frigi

divendres, 30 d’agost del 2013

Via GAM o Aresta BRUCS a l'Ànec en solitari (Montserrat)

28 d'agost de 2013
M'he aixecat aquest matí i m'he trobat angoixat. Com si sentis una necessitat inexplicable, prenc el llibre de frares buscant una via fàcil i m'apareix l'agulla de l'Ànec en mig del Portell Estret. Una típica agulla, que per la seva escassa dificultat, al llarg del temps, vaig deixar de escalar. La vaig fer fa un munt d'anys amb el Pepe Guerrero (Pepe el "Chino") i des de llavors no he tornat. Fa poc vàrem fer l'Agulla Fàcil i la vaig estar recordant... Carai!, l'Ànec, bona via per intentar-la en solitari. El que passa es que no recordo com està. Es igual no m'ho penso més i me'n vaig!

Entre la tonteria de buscar via i fer-me la motxilla perdo massa temps i arribo a Can Massana a un quart d'onze i la meva sorpresa es que en aquest moment arrien en Guillem Arias, l'Esteve i en Martí. Que fas aquí? T'apuntes amb nosaltres..? No se dir que no i m'apunto. La qüestió es que arribant al coll de Guirló l'Esteva comença a trobar-se malament i per no deixar-lo sol decidim recolar. De totes maneres, el dia es lleig però de valent, núvols per tot arreu i negres de descarregar aigua de debò. Arribats a Can Maçana, en Guillem portarà a l'Esteve ràpid cap a casa i jo al Martí que te el cotxe al Bruc. Ens acomiadem i ja quedarem un altre cop. Em quedo sol al Bruc "descompuesto y sin nóvios" i em dic: que carai faig ara?, son quarts de dotze i el temps sembla que millora... Men vaig a la via!
Arribo a coll de Guirló (un altre cop) i decideixo anar per la cara nord a buscar el Portell Estret. Sembla que faci una humitat del 100%, com si sortís de la dutxa ara mateix.

Ja soc a peu de via. El primer llarg, una rampa immensa de II i III em fa decidir de lligar-me tan sols a la corda. Des de peu de via el segon llarg no es veu... quan arribi ja m'hi trobaré. La meva sorpresa va ser que esta tota equipada amb parabolts i per poder rapelar tota la via!!!

1er llarg: II, III i II, dos parabolts en uns 40 metres
Com dic, lligo nomes la corda a l'arnés i per la meva sorpresa, quan estic a uns deu metres en un relleix, em trobo un parabolt. No se que fer. Lligo una punta de la corda, em faig dos nusos Machard i deixo la motxilla, i cap a munt. Segueixo i en una llastra poso un friend (després, al rapelar el llarg, veig un parabolt mes que no he vist) i continuu a munt. De mica en mica perdem dificultat (no es que hi hagi gaire) i arribo a una reunió de dos espits amb cadena i un parabolt al costat. Ara toca rapelar el llarg i recollir la motxilla i tornar-lo a pujar.

2on llarg: IV, III i IV, quatre parabolts en uns 30 metres
Faig cambi de reunió i en situo a peu de, ara si, una aresta molt més vertical però aparentment fàcil. Si al llarg de sota està equipat, el segon crec que també... Evidentment. Des de la reunió veig dos parabolts. Preparo be la corda amb els nusos de Machard i un nus més de redundància. Dono uns metres de corda i enfilo aresta amunt. Es prou vertical però amb molt bona presa i pujo amb confiança. Com vaig trobant parabolts pujo, encara més, amb més seguretat. Mes o menys a meitat de recorregut es torna més fàcil fins que arribes a un seria antigament la segona reunió. Hi han uns burins i plaquetes velles matxacades a terra i al costat un parabolt. Davant meu tinc un ressalt molt vertical però curt que el supero amb un pas de quart i de seguida per dificultat l'aresta fins trobar una reunió amb dos parabolts amb anelles. Mont el ràpel per recuperar material i tornar-lo a pujar (es el que més mandra en fa d'escalar en solitari).

El dia cada cop s'està espatllant més i a sobre meu hi han uns núvols amenaçadors que no fan gaire cara d'amics. Em miro de reull l'Aresta Brucs de la Sense Nom, dons estic engrescat i necessito més conglomerat, però el seny i la metereologia em diuen que no. Rapelo per la cara nord en uns 15 metres però abans admiro una estona la muralla nord de Frares i La Boleta del Portell Estret recordant, anys enrere, quan vaig fer la Iglesias-Torres-Casanovas amb el meu amic Chufi i tants i tants itineraris amb amics que ja no hi son, o per sort, amb companys que encara podem gaudim d'això tant inexplicable i tant poc racional, que ens mou a pujar i escalar muntanyes. Plego material un cop al coll de l'agulla i desfaig el camí de pujada.

Escalar en solitari es una activitat enriquidora per centrar-te en el que fas i guanyar confiança en tu mateix sempre, en el meu cas, escollir vies per sota, però molt per sota, del meu nivell. Coses en contra: que parles molta estona sol i sembla que estiguis "pirat", que et fas la via dos cops... i que al acabar no pots anar al bar amb els col.legues a comentar la "jugada". Ja se sap, no es pot tenir tot en aquesta vida.

Per cert, al tornar a casa, ens truquem amb el Guillem i em comfirma que no ha seguit res greu lo del company Esteva. La setmana que be, jo tornarà ha estar escalant.
El dia no es gens engrescador
EL primer llarg, mooooolt fàcil
Al segon llarg ja es diferent la cosa, però es deixa fer be
El pitjor d'anar sol... que tens que remuntar els llargs. Quina mandra!!!
Relaxació i solitud al cim d'una agulla de Montserrat
Fantàstica la muralla Nord de Frares
Temps empitjorant i ja toca recollir el material. Al fons es veu la Boleta del Portell Estret

dimarts, 27 d’agost del 2013

Via SOL SOLET a la Miranda de Can Jorba. (Montserrat)

25 d'agost de 2013
La via Sol Solet, que podria dir d'aquesta popular via? No se quants cop l'he fet. Si no teníem una idea clara, aquesta via sempre era una bona excusa per anar a ferla. Fins i tot, un "plan B", si anàvem malament els plans. Roca cantelluda i de primera, bon equipament, cinc llargs de corda i curta aproximació, fan un "còctel" irresistible per passar un parell d'horetes, grimpant per la roca i oblidar-nos dels problemes. Repassant el meu "quadern de bitàcola" on escric cada escalada que faig, veig que l'últim cop que la vaig fer era pels voltants d'octubre de 2004... fa nou anys. Com passa el temps! En em decantat per aquesta via degut a que en Joaquim porta totes les vacances sense "tastar roca" i com diu ell, li costa engegar una mica i es una via, que com dic, te un grau molt assequible i bon equipament. Això si, el primer llarg no el recordava tant polit pel pas de les acordades. Tot i que es una via de IV i IV+, jo al primer i tercer llarg, li posaria un parell de V.

Sortim de l'aparcament de Can Jorba i seguim el tant recorregut cami que porta a la canal del Joc de l'Oca i un cop arribem, ens dirigirem a la paret de la nostra esquerra i en mig d'un petit bosc arribem a peu de via en menys de mig hora.

1er llarg: IV+, IV i IV+, nou parabolts en uns 30 metres
Comencem enfilant-nos a sobre d'un arbre ajagut i comencem un curt flanqueig a l'esquerra. Aquí si volem, podem "xapar" la primera expansió de la via Bego-Miguel-Kush. Tot seguit arribem a la primera expansió de la via, que es un espit, per anant fent a dreta i esquerra tot seguint el parabolts fin la reunió en una petita cornisa. Llarg d'escalada homogènia on la roca la trobarem una mica polida.

2on llarg: IV, IV+ i IV, cinc parabolts en uns  25 metres
Encarem el segon llarg recte amunt, sempre seguin els parabolts. Ara la roca ja no es polida i podem escalar amb més tranquilitat. Farem la reunió còmodament lleugerament a l'esquerra en un petit relleix.

3er llarg: IV+ 13 parabolts en uns 40 metres
Sortim per l'esquerra de la reunió per seguir en tendència a la dreta tota l'estona. Magnífic llarg on gaudirem d'una roca de primera i molt bon equipament. Tant sols trobarem un parell de passos, que pel meu gust son una mica més de IV+ però que els podem resoldre sense cap problema.

4t llarg: IV, IV+ i IV, sis parabolts en 25 metres
Sortim de la reunió flanquejant a la dreta fins una cornisa ben ample, on hi ha una sabina gruixuda (un parabolt). Superem aquest pas i ens dirigim a una placa vertical amb molt bon cantell. Seguim amunt per la placa fins que ens obliga a pujar una mica per una mena d'esperó on amb un pas fàcil de flanc, arribem una còmoda reunió.

5è llarg: IV, III, IV i III, 4 parabolts en uns 25 metres
Davant nostre tenim una placa inclinada amb dos parabolts. La superem i anem a cercar una cornisa ample on hi ha un arbre molt gran. Tot seguit segui per la nostra dreta per un altre placa inclinada i en poca estona arribem al final de la via.

Per baixar podem fer dos coses. Per la mateixa via, dons les reunions son rapelables, o flanquejant uns metres a la dreta a buscar la última reunió de la via Escabroni Escapullini que totes les reunions també son rapelables i son noves i d'acer inoxidable i amb ters ràpels som un altre cop a peu de via.

Via divertida i amb cert ambient on podrem escalar sense gaire compromís i passar una jornada ben aprofitada. Un altre opció seria continuar per l'Aresta Brucs fins el cap de munt de l'Agulla de Can Jorba però com hem deixat les motxilles a peu de via ho deixarem per un altre ocasió.

Escalada realitzada per: Joaquim Llòria i Joan Prunera

El primer llarg arribant a la reunió
El segon llarg
Sortint de la primer areunió
El tercer llarg
El Joaquim al tercer llarg
I la foto de final de via

Cerca de vies

Seguidors

Arxiu del blog

Dades personals

Barcelona, Catalunya, Spain
Vaig començar a enfilar-me per les muntanyes l'any 1976 i un cop que vàrem fer la travessa del Montseny, el setembre del 77, pujant el Matagalls des de Sant Marçal, la visió de les Agudes i la seva cresta dels Castellets, em va captivar. Llavors interiorment vaig saber que algún dia pujaria a lloms d'aquella cresta. Un anys i mig més tard vaig fer la meva primera escalada a Montserrat. Va ser el 17 de febrer de 1979. Des de llavors, per poc que pugui, vaig amb els companys a escalar, caminar, o pujar cims, que junt amb ells es el que més m'agrada.