Es mostren les entrades ordenades per rellevància per a la consulta els graus. Ordena per data Mostra totes les entrades
Es mostren les entrades ordenades per rellevància per a la consulta els graus. Ordena per data Mostra totes les entrades

dijous, 13 de gener del 2011

Els Graus, via d'en Pitu

08.01.2011

Aquest dissabte, resigna’t, tenia molt clar que aniria a fer d’espelma a la rebaixes... però en Guillem Arias em pasa un MSM que han quedat a Collbató a les nou! Ja tinc una excusa de pes per escapulirme de les rebaixes!


En el Bar de Collbató, en Joan Marc ha fet els deures i proposa anar a fer la via d’en Pitu al Graus. Mirant la ressenya te bona pinta i plena d’assegurances, que son les vies que més li agraden a Joan Marc. Com que no tenim cap cosa en concret, decidim anar-hi.

Pel camí al graus trobem gent de la UEC de Sants i ens informen de com arribar-hi i desprès de vint minuts, ja som a peu de via. El primer llarg s’el demana en Joan Marc, dons sembla facilet i amb parabolts!

1er llarg 20 metres IV i IV+, 5 parabolts
El llarg comença en un replà on tenim un resalt mes o menys fàcil, per desprès, flanquejar una mica cap a l’esquerra i tot seguit fins una petita panxeta i arribem a la reunió. Bueno, facilet, no tant, dons de segon, m’ha costat un xic algun paset.

2on llarg 20 metres V, A0, V, A0 i V, 5 parabolts
Ara em toca a mi. Surto de la R per una placa fina i vertical amb una mena de llastra a l’esquerra fins arribar a soto d’un pronucia’t desplom. Diu la ressenya que es 6b... Intento fer un pas, però ja veig que no podré. Tiro d’A0 i al segon parabolt, crec que tindré que treure un estrep. No, m’enganxo a una presa mes o menys bona, trec cul cap en fora i faig el pas. Ara estic en una cornisa molt fàcil i devant meu tinc un diedre extrany amb un parabolt. Renoi! no hi ha manera. Trec l’estrep i també em costa. No se com fer m’ho. A la fí, poso l’esquena amb oposició i puc col.locar el peu en el primer escaló de l’estrep i l’altre peu l’empotro a la fissura. Hosti tu, quina merda de pas! M’ha costat molt, i la reunió es incòmoda de nassos! No m’ha agradat gaire aquest llarg, però en fi, es el que hi ha.

3er llarg, 30 metres A0, IV+, IV i III  5 o 6 parabolts (no m’enrecordo)
El proper llarg està a “can Pistraus” i decidim fer la reunió a peu del llarg. No hi ha cap parabolt però sembla que estiguis a terra dons no hi ha cap perill de caure.
Ara comença en Guillem. Te un pas dificil d’entrada pero que ho salvas fent un A0 per desprès flanquejjar una baumeta i seguir per una mena d’esperó amb roca boníssima fins la reunió

4t larg 20 metres IV i IV+ 4 parabolts
Ara em toca a mí. Es veu la roca un pel trencada i segons la ressenya que portem marca dos V+.
Surto de la R superant un petit resalt molt fàcil per ananr caminant fins un altre on vertaderment comença el llarg. Supero el segon resalt que no m’ha semblat V+, mes aviat IV+... cosa extranya! Segueixo per l’esquerra bastant fàcil fin situar-me sota un mur vertical un xic trencadot, però amb dos parabolts. tiro cap a munt. Ho trobo molt fàcil. Ara tinc un altre parabolt amb plaqueta petita a la dreta, flanquejo i ja estic a la reunió. Ha sorprés el llarg... l’he trobat molt fàcil.

Ja som els tres a dalt del que podriem dir cim, fem la xarradeta perque no tenim pressa i ells es fan un cigarret. La baixada la fem amb dos rapels, un desde el cim fins el començament del tercer llarg i l’altre desde la segona reunió, fins al terra.

La via no ens ha agradat gaire, en especial a mí però, be, ja tenim un altre per la cole. Ara a buscar un bar amb terrasseta per que es puguin fer el cigarret mentre ens beben la cervessa, que per sort (per a mí) ja no deixen fumar en els bars (veurem el que dura...)




dilluns, 4 de gener del 2010

Via SOMNI DE PRIMAVERA. Totxos Cam Nou Barris. Els Graus

3 de gener de 2010
Quendem per anar a escalar el diumenge en Joan Marc, l'August i jo. La idea era fer la normal de la Momieta, però ja arribant a Olesa veiem que la "Montse" esta tota enboirada. Joan, aixó està molt tapat i farà molt de fret, emb diu en Joan Marc. Saps que, esmorzem a Monistrol i ja veurem, li dic. L'Augusts ens espera en un bar a Monistrol amb tot una biblioteca de ressenyes de Montserrat, se li ha ficat a l'olla fer artificial... renega en Joan Marc, però aixó ja ho farem a l'estiu!. Esmorzem tot mirant ressenyes i al sortir el temps continua igual. Arribem al Monestir i pinta malament la cosa. En Joan Marc proposa anar a Collbató que estarem per sota els núvols i coneix un lloc on hi han moltes vies d'esportiva i unes vies als totxos Cam Nou Barris amb vàries tirades. No coneixem cap dels tres les vies pero anem a l'aventura, a veure que surt.

Arribem a peu de via i jo li dic que ja conec la via (peró no la he fet) i que em sembla recordar que te un 6a. No crec que sigui obligat, diu en Joan Marc. Total que ens fiquem.

El primer llarg es una rampa amb uns ressalts i es veuen tres parabolts. Joan Marc amb un riure d'orella a orella diu: "esta pa mi" Es un llarg de IV senzill amb un resalt final prou maco i uns 25 metres de largada.

El segon llarg m'el faig jo i seguex amb la mateixa dificultat, res d'especial. IV i 25 metres

El tercer ja cambia la cosa. Es veu molt vertical i llis. Portem estreps i una antena amb fifi i si no pasem en lliure farem trampa. Decideixo ficar-me jo i ja d'entrada veig que el 6a no el faré,  però sembla que els tres primers seguros estan a prop. Faig tres Ao i  arribo prou be, però el quart parabolt està més lluny i no arribo. Es hora de sortir ja en lliure. M'ho miro i li veig la punta. Només es qüetió de decidir-me. Tiro cap a munt fent un pas de flanc i em surt be el pas Al cap de dos metres arribo a l'altre bolt. Es vertical però la roca bonísima. A partir d'aquí es anar fent, La roca es fantàstica, vertical i canto petit però molt bó. Arribo a la reunió flipa't de haber pogut fer el llarg net a escepció dels primers tres seguros (el 6a i jo de moment no som amics!) 30 metres i A0e, V.

Com baixarem pel mateix lloc, els hi dic que deixin les motxilles a la reunió (que es un replà immens) i pujaran millor. Pujen tots dos a l'hora gaudin del llarg i la roca fins arribar a la reunió.

Per baixar, fem dos rapels i arriban a terra, encara veiem que es d'hora i com portem ressenyes d'uns totxos prop d'aqui (no m'enrecordo com es diuen) ens dirigimn cap a ells i fem dos "vietes" de 15 metres cada una, graduades de V amb una roca, també, exelent.

Ara ja son quarts de quatre i jo particulatment tinc gana. En Joan Marc diu que ara, a Collbató està tot tancat. Els dic que coneixo un lloc a l'estació de l'Aeri, que ens faran un plat per dinar, arribem a l'hora que arribem. Total que arribem al lloc en qüestió i ens posem a taula: patetes fregides, butifarra ous i beicon... buf!!, un plaer de dinar. (repetiran, dons els hi ha agradat el lloc). Be companys, un dia rodó amb bona companyia i fent el que mes ens agrada: escalar, aprofitem-nos que no se quan de temps durarà...




dijous, 22 de desembre del 2022

Via VERTICAL 38 anys després al Penya-Segat de la Falconera. El Garraf

 Dimarts 6 de desembre de 2022

Fa trenta quatre anys que no habia tornat a escalar aquesta via. El Penyó de Garraf com l'anomenabem, era un lloc recorrent molt a prop de Barcelona i que ens acostavem amb el tren. Tant a l'estiu com a l'hivern, els diumenges al matí veniem a escalar a la vora del mar. A l'any 1983 i amb la moda de les vies del Pic del Martell, vàrem deixar una mica de banda el Penya-Segat abocan-nos més a la varietat de vies del Pic del Martell.

Ara, ja fa un temps (anys) que els graus de dificultat de les vies, no son per a mí objectius, més aviat subjectius. Ho dic per que repetint vies, com es el cas d'aquesta, les havia escalat, fins a l'avorriment, totes en lliure. Estabem acostumats a escalar a Montserrat agafant-nos a "pinyonets" i veniem aquí al Garraf i trovabem unes "gandes d'escòndol". L'expresió que deiem quan trovabem una pressa d'aquestes dimensions era que aquí podiem fer una reunió pentjas del braç. Amb el temps tot canvia, els anys, els pes corporal, la por a caure, el compromís, l'agilitat i tot això fa que recordis com pujavem i com pujo ara i el que per a mi eren IV+ ara, son V+.

Fa uns dies, després d'escalar la via PISET, ens decidim a fer la via VERTICAL per que el company conegui que és escalar amb el soroll de les onades picant a la roca per sota teu.

Arribats al poble del Garraf seguim fin els port esportiu i ara que és temporada baixa de platja, podrem estacionar en "Zona Blava". Seguim pel port fins arribar al penya segat i d'aquí a la paret on comença la via tot just sota un cartell indicador.

1r llarg: IV, IV+, III, IV+ i III, unes 3 assegurances en uns 30 metres
Comencem amb el primer llarg de la via SAME on tindrem que devallar uns tres metres i tot seguit pujar en vertical amb tendència a l'esquerra fins a arribar a una mena de canal terrosa i començarem un llarg flanqueig a l'esquerra per placa vers una visible cornissa on muntarem la reunió. Pel camí trobarem alguna expansió prou rovellada.

2n llarg: V, V+/A0, V, V+/A0 i V, 2 parabolts (que no son de la via) i tres claus en uns 30 Sortim de la reuniño per l'esquerra pujant per placa vertical. Arribarem a una mena de cornissa ascendent on hi ha un parabolt d'un altre via. Seguim vers uns blocs on hi ha un pito amb una baga. Amb passo verticals i atlètics superem el ressalt amb l'ajuda del clau (en el nostre cas) i seguim recte amunt. Trobarem un parell de claus vells. Uns passos ben difícils i vertcials, en portaran a una reunió en ua plataforma molt còmoda.

3r llarg: IV+, IV, III, IV i IV+,  1 parabolt i 2 espits en uns 25 metres
Sortim de la reunió en vertical per un diedre que ens deixarà en un tram fàcil però una mica trencat. Seguim vers un altre diedre vertical que tenim al damunt nostre. El superem fet passos de bavaressa assegurat per dos espits mol vells i rovellats i un cop a dalt entrarem a la reunió.

Seguirem per la via BRAZO DE HIERRO per finalitzar l'escalada i així arrodonir una mica més la jornada.

https://elcoleccionistadevies.blogspot.com/2022/10/via-piset-38-anys-despres-brazo-de.html

https://elcoleccionistadevies.blogspot.com/2010/01/en-un-principi-el-joaquim-i-jo-teniem.html

El descens el farem caminant per dalt del Penya-Segat en sentit ponent, per camí ben marcat, que ens durà a la cantera, sembla ser sense explotació i d'aquí un altre cop al poble. En total una mig hora.

Escalada realitzada per: Dídac García i Joan Prunera

El llarg flanqueig del primer llarg

El pas explosiu del segon llarg

Arribant al final de la via

El mar de rerafons

Foto d'uns companys de la via veïna

diumenge, 6 de març del 2022

Via JOC DE NENS entrant per l'AVI JOAN, Els Graus de Collbató, Montserrat

 Dimecres 2 de febrer de 2022

Aquest cop porto a un company que no escala gaire a fer una via en apariencia, senzilla. Es la via anomenada "joc de nens", entrarem per un altre via, la de l'Avi Joan, per fer més llarga l'activitat essent una bona combinació de llagrs, malgrat tenir una equipacio molt austera i mancada d'ambient, com sol passar en aquest paratge de Montserrat.
La via en si no te cap interés, només el de portar algú que escali poc o gens, tot i que el grau que vaig trobar per les xarxes era molt baix, m'ha sorprés el segón i tercer llarg de la pròpia via amb passos que en van semblar prou fins.
Escalada realitzada per: Vicenç Nin i Joan Prunera


dimarts, 26 de febrer del 2013

Montserrat, Els Graus, via l'avi Joan

24 de febrer de 2013
Encara que el divendres nevés gaire bé a ran de mar i Montserrat quedes covada de neu, el diumenge, almenys, per la cara sud, ja no quedava res de neu i la colla de sempre quedem per esmorçar i petar la xarrada a Collbató i si el fred ens ho permet farem una petita escalada. Mentre "movem el bigoti" no tenim clar a on anem. El que si tenim clar es que ens quedem per la Codolosa o el Graus dons el fret es punyent. Proposem vies però la gent no es decanta per cap cosa en concret i al final en Guillem diu de fer la via de l'avi Joan. Sempre he sentit parlar d'aquesta via però pels comentaris no em feia el pes. Total que avui amb el fred que fa ja m'està be. En Guillem ja la ha fet un parell o tres de cops i ens porta cap el peu de via molt evident des de on deixem el cotxe i gaire be amb vint minut arribem al peu de via del curiós i tombat esperó o aresta, no se com anomenar-lo.
He de dir que anava molt resignat a fer la via però desprès del tercer llarg, m'ha sorprès de valent. Sense ser gaire cosa la via i no tindre gaire, per no dir res d'ambient, es força divertida... com ho diria? es una successió de escalada esportiva fàcil amb un parell de llargs que has de apretar per que et surtin tots en lliure. El més curiós de la via poden ser dos coses. Un es el peu de via, dos parabolts a dos metres de terra que no se que carai fan i segon, un excés de parabolts en llocs molt, però que molt fàcils, que no fan cap de servei i per contrapunt, en el tercer llarg, on realment trobes dificultat, hi ha un parabolt al final de la placa que costa un ou d'arribar-hi. En fi, coses dels equipadors... un altre cosa, no es res d'extrany veure passar gent pels voltants de la via, camiant o buscant farigola o romaní.
En resum, una via divertida per passar l'estona i riure amb els col.legues. No faig cap descripció dels llargs per que son molt evidents i sense cap compromis a diferencia del tercer. Per baixar anirem pujant per camí poc marcat en direcció al camí de les Bateries i en vint minuts arribarem molt a prop de la roca del Llençol i d'aquí seguirem el cami a vall fin a Collbató. Ara, tots plegas, anirem al Bar Muntanya a fer uns "callos" i unes "birres" i cap a casa.

Escalada realitzada per: Guillem Arias, Joan Marc Griñan, Joaquim Llòria i Joan Prunera
El curiós peu de via i jo preguntat-me que fan aquí dos parabolts
El segon llarg
El tercer llarg i el més difícil i un pel exposat...
El Guillem al tercer llarg
El fàcil quart llarg
Fet tot en lliure, el cinquè llarg, és el més bonic
En Joan Marc no sap si els a pujat o li han caigut...!
Final de la via

dijous, 10 de desembre del 2020

Esperons de Fra Garí. Els Graus. Montserrat

Dilluns 7 de desembre de 2020

Els Esperons de Fra Garí  és una via que va resseguint tot una sèrie de ressalts més o menys interessants, sempre tallats per repisses on haurem d'anar caminant. La roca en conjunt és bona, tot i que en algun punt final del llarg, no serà bona. Totes les reunions són muntades a excepció d'alguna, perqué les farem a peu pla com si estesi'm a peu de via. La via per llarga que sembli, es fa ràpida.

Per accedir a la via, haurem d'anar a la part alta de Collbató i dirigir-nos al dipòsit d'aigua i anar a la drecera de Fra Garí. Els esperons són ben visibles des d'aquest punt. La via comença a l'esquerra d'un esperò molt marcat que ens incitaria a enfilar-nos, però les expansions son a la placa de l'esquerra que és per on comença la via.

1r llarg: IV, 4 parabolts i uns 25 metres
Comencem el llarg per placa tombada fins a un petit ressalt que el superem per la dreta i amb la mateixa dificultat en tot el llarg arribem a la reunió que trobarem a terra.

2n llarg: IV+ i caminant 1 parabolt en uns 30 metres
Caminarem uns metres fins a la base d'un ressalt d'uns 15 metres. El superem i al seu cap de munt caminarem un grapat de metres fins la base d'un altre ressalt molt més vertical. No hi ha reunió.

3r llarg: V+/A0e, IV+ 4 parabolts en uns 15 metres
Amb un pas de bloc molt fort, cercarem la primera expansió i després a la dreta un altre. Seguirem recte amunt a cercar un bon ressalt amb una llastra i bons còdols fins a arribar al final on muntem reunió al terra

4t llarg: IV+, II, 1 parabolt i uns 25 metres
Seguim superant un altre ressalt curt un xic trencat i després fàcilment arribarem a la base del següent ressalt i muntem reunió. La reunió és d'un sol parabolt amb anella, però la podem fer tranquil.lament a terra sense lligar-nos.

5è llarg: V, i II, 3 parabolts i uns 25 metres
Tenim una paret vertical al davant nostre amb bons còdols. La superem fins a un replà on hi ha una reunió que passem d'ella, seguim per l'esquerra, ara molt fàcil, fins a la reunió un pèl penjada.

6è llarg: V, IV+ i V, 4 parabolts i uns 25 m
N'enfilem per un esperò de roca fantàstica fins a un ressalt i que un cop superat arribem a la reunió. Poder el millor llarg de la via en referència a la roca. 

7è llarg: II, neta i uns 40 metres
Llarg de tràmit molt senzill a manera de cresta en què anirem superant petits ressalts fins arribar a la reunió.

8è llarg: V+/A0e, V, IV+, 3 parabolts en uns 20 metres
Comencem a pujar per paret vertical i per una fissura molt forta. es possible fer A0e. Un cop superada ens decantem a la dreta i seguim per terreny una mica descompost fins a arribar a la reunió devant un esperó tombat.

9è llarg: III, Ae, V, 4 parabolts ens uns 20 metres
Seguim per l'esperó tombar fins a arribar a un fort desplom. Amb dos passos d'Ae el superem per entrar en una placa vertical i en pocs metres arribem al final de la via a tocar al camí de les Bateries.

Per retornar a Collbató seguirem amunt pel camí de les Bateríes i a uns cent metres, trobarem un corriol a ma dreta amb senyals de pintura verda que ens portaran a la drecera de Fra Garí i en mitja hora, més o menys, de retorn al poble.

Escalada realitzada per: Jesús Rodríguez, Agustín Perez i Joan Prunera

Itinerari de la via
Quart llarg
Cinquè llarg
Sisè llarg
Darrer llarg
El fred a apretat de valent avui

dissabte, 30 de setembre del 2017

ESPOLÓN GUANCHINFÚ a la Peña Predicadera. Sierra de Guara

Dimarts 26 de setembre de 2017
Sempre hi ha llocs que et sorprenen, tant si es un lloc nou com per l'entorn i aquest es un d'ells. En terres aragoneses, en la província d'Osca, es trobe la Sierra de Guara, el que seria per nosaltres, una serralada prepirinenca. Com una gran mola solcada de profundes canals per la vessant sur ens farà l'efecte que estem en un món surrealista que no ens deixarà de sorprendre. La roca es conglomerat calcari molt bo i d'infinitat de vies de diversos graus, generalment moderat i amb poca verticalitat però d'un paissatge privilegiat. Pel que he vist i he llegit, les vies van començar a obrir-se a mitjants dels 80' i que ara estan re-equipades com es el cas de la nostre via que sense ser massa díficil podrem gaudir d'una escalada poc exposada i de escàs ambient, però llarga i ràpida.

Per arribar a la zona vindrem per la A-22 de Lleida-Osca fin on acaba i continuarem per la N-240 fins la desviació a Liesa i Ibieca. Arribarem a un creuament, a la dreta Aguas i a l'esquerra Loporzano, anirem uns 50 metres a l'esquerra i prendrem un altre direcció per un a carretera petita en direcció al pantà de Guara. Seguirem la carretera fins una rotonda seguirem per pista en bon estat fins els pàrquing de la Tejeria. Com a molt caben 8 cotxes. Ja caminant, remuntarem una llarga pista fins una gran explanada on podrem veure la Peña Predicadera. Baixarem per la pista fins un rierol sec i remuntarem per grades i canals fins el cap damunt on arribarem als peus de la Peña Predicadera. En total 3/4 o un hora d'aproximació.

Un cop davant les parets baixarem una canal fins el peu de via on seran visibles la cantitat de parabolts que hi ha a la via. Via totalment equipada amb parbolts, en els llocs fàcils sobren, on només necessitarem de 8 a 10 cintes i la reunió per gaudir d'una escalada prou divertida.

1r llarg: III+ i IV+, 8 parabolts en uns 30 metres
Comencem a escalar per un esperó ample i tombat i en arribar a un lloc més ajagut, ens decantarem a l'esquerra fins un ressalt un xic més vertical . Un cop superat , decau la dificultat fins arribar a una còmoda reunió. Llarg fàcil i amb un excés considerable d'expansions per la dificultat que te.

2n llarg: IV i 5 parabolts en uns 30 metres
Seguirem per l'esperò, ara una mica més vertical amb les mateixes característiques que l'anterior però amb una mica més de "sal i pebre" Sols tenim que seguir els parabolts.

3r llarg: IV i 5 parabolts en uns 30 metres
emprenem un llarg flanqueig ascendent, primer travessant una canal que pot estar mullada per l'aigua i després per una placa tombada i de presa petita que de mica en mica anirà perdent dificultat fins arribar als peus d'un altre esperó més vertical i estret.

4t llarg: IV. IV+ i V- i 6 parabolts en uns 35 metres
En enfilem pel fil de l'esperó amb passos més difícils que en els llargs anteriors fins arribar a un petit mur ben assegurat. continuem fins un replà als peus d'un curt però vertical ressalt. També ben protegit, el superem fins arribar a la reunió. Bon llarg.

5è llarg: IV+, V, V+ i IV i 9 parabolts en uns 30 metres
Seguim pel fil de l'esperò fins un fort ressalt ben assegurat amb dos parabolts. El superarem per la dreta i un cop a dalt anirem a l'esquerra per entrar a una mena de canal vertical on trobarem la màxima dificultat del llarg. Amb tècnica d'oposició superem les dificultat fins arribar a la reunió als peus d'uns desploms. Llarg preciós

6è llarg: IV i V+, 4 parabolts i 1 espit en uns 20 metres
Sortim de la reunió en direcció a una mena de curta xemeneia en un flanqueig a l'esquerra. Pugem en oposició amb passos difícils procurant no encastar-nos massa. La superació d'aquest llarg es atlètica i vertical però no obligada fins que perdem dificultat i arribem al final de la via.

El descens el farem arribant al que seria un cim de l'extens altiplà de la peña. Trobarem fites. En direcció Nord, baixarem del cim fins una canal i remuntarem un altre llom d'un cim i descendirem a ponent per camí/tartera que ens durà al camí d'aproximació. Un hora en total de retorn.

Una via bonica i agradable en un entorn nou per a mi que de ben segur us fascinarà. Una nova via per la "cole"

Escalada realitzada per: Joan Asín i Joan Prunera
La Peña Predicadera des de la pista d'aproximació 
L'esperò per on va la via que hem escollit
El primer llarg
Segon llarg
Tercer llarg
Quart llarg
Cinquè llarg
Darrer llarg 
El company a la reunió
Els darrers passos del final de la via 
Lloc nou i via nova per la "cole"

dimarts, 13 de setembre del 2016

Via de la NÚRIA al Cap de l'Obaga Negre.Serra de Sant Joan. Alt Urgell

Dissabte 10 de setembre de 2016
Hi ha cops que més valdria no aixecar-se del llit, hi ha cops que no surten les coses com les tenies planejades, però hi ha cops que tu mateix caus de grapes en el despropòsit... be, jo ja sabia a on anava però la qüestió es que per diferent situacions decidim anar a fer aquesta... podríem dir, via d'escalada amb l'excusa que el companys tornes de les vacances i necessiten calentar motors i la filla d'un d'ells, la Celis, practicar una mica fer de primer i muntar reunions. La... via en qüestió, no em molestaré en descriure-la, nom´s teniu que seguir el parabolts grocs posats en llocs tan inversemblants com, al terra, mentre camines arribant a les reunions. Jo, particularment , no la recomano a ningú ni tant sols per practicar això que li diem "escalada", però allà vosaltres, es cosa vostre que l'aneu a fer.

En vies així potser que no fa falta ni ressenya però com som animals de costums gastem tòner i fem unes impressions de la ressenya feta pel propi Guillem Arias. En el meu cas, aprofito la fotocòpia del dibuix de l'Armand Ballard en un Vèrtex, que ja vaig fer servir per la seva veïna, la via del Guillem, així no vaig gastar tòner. Be, "cualquier parecido con la realidad es pura coincidencia". Uns balls de graus per tot arreu que flipàvem, V i IV+ on no hi eren i III que eren IV. D'acord, els graus son molt personals, perooooo...!!!

En fi, que la via o el que pretén ser no, val res de res, però, res de res, ni tant sols la matinada, els quilòmetres i l'arribar a peu de via. El que si a pagat la pena es la companyia, que dintre de tot, ens ho hem passat prou be, rient i "despotricando" de la via, fins i tot a la Celia no li ha fet el pes la via.

Malgrat tot tinc que dir que es una nova via més per la "cole" i com diu un amic: TINGUI I NO VUELVI...! aquí es, pel que vulgui anar i OJO, que haurà gent que li agradi la via, aquí hi ha cabuda per tothom, faltaria més...!!!

Escalada realitzada per: Celia Rodríguez, Jesús Rodríguez, Agustín Pérez i Joan Prunera
Primer llarg, la roca promet, però aviat s'esvaeix qualsevol alicient
Aquí li marquem IV+... III i gràcies
Així tota l'estona, roca, fang i vegetació 
En aquest llarg, diuen III.. arriba al IV i un pel mes 
D'això, ni m'enrecordo
Cara de circumstàcia
Més amunt, diuen que IV+, si, però amb "rebava" 
Be, es igual, dintre de tot, en hem rigut prou

Cerca de vies

Seguidors

Arxiu del blog

Dades personals

Barcelona, Catalunya, Spain
Vaig començar a enfilar-me per les muntanyes l'any 1976 i un cop que vàrem fer la travessa del Montseny, el setembre del 77, pujant el Matagalls des de Sant Marçal, la visió de les Agudes i la seva cresta dels Castellets, em va captivar. Llavors interiorment vaig saber que algún dia pujaria a lloms d'aquella cresta. Un anys i mig més tard vaig fer la meva primera escalada a Montserrat. Va ser el 17 de febrer de 1979. Des de llavors, per poc que pugui, vaig amb els companys a escalar, caminar, o pujar cims, que junt amb ells es el que més m'agrada.