dimecres, 7 de febrer de 2018

Via REINCIDENTS a la Codolosa. Montserrat

Diumenge 4 de febrer de 2018
Avui arribem a Collbató i el dia jo no inspira gaire confiança i passem del plan A al B ben ràpid i la opció que tenim, fins que ens agafi la pluja, es la Codolosa. En la paret de la Codolosa, com popularment es coneix, trobarem infinitat d'itineraris de grau moderat i ben equipats i en el seu extrem dret hi ha aquest auster itinerari dels germans Masó, poc equipat i de roca de bona a molt bona. Coneixia la via però mai m'habia fet el pes fins que avui es el dia de ficar-nos.

Al costat esquerra de la popular Alimera comença la via on podem veure els primer dos espits del primer llarg. Es poc equipada però ofereix bones possibilitats de utilitzar tascons petits i friends i alguna sabina per llaçar. Trobarem també ponts de roca emplaçats.

1er llarg: IV, IV+ i III+, dos espits i dos ponts de roca en uns 40/45 metres
En enfilem per una mena d'esperò vertical i amb bons còdols a cercar els dos únics espits del llarg. Un cop passat aquest tram vertical, l'escalada esdevé fàcil però exposada on tindrem que aguditzar l'enginy per emplaçar friends i tascons. La reunió la muntarem als peus d'un altre esperó vertical i a l'esquerra d'una curta xemeneia.

2on llarg: IV, IV+ i III, tres ponts de roca, un pitó i un espit en uns 40 metres
Sortim de la reunió vers la curta xemeneia i al final d'ella flanquegem a la dreta a cercar un pitó amb baga i continuem per l'esperó en vertical i en tendència a la dreta anants fent ziga-zagues sempre buscant els còdols més bons. En la part més dreta veurem a la dreta un espit que ens marca el camí. Seguim a munt fins que decau la dificultat i muntarem la reunió d'un espit i un clau que no inspira gaire confiança.

3er llarg: III i neta en uns 10 metres
Curt, vertical i un pel descompost llarg per accedir al final de la via. Podrem assegurar el pas amb un bon friend en una fissura a l'esquerra de la placa i de seguit arribarem al final de la via. No hi ha reunió.

Per el descens des-grimparem a la dreta baixant uns metres fins una mena de canal on trobarem una instal.lació de ràpel des de un arbre ferm amb un filferro i una baga amb maion. el podrem reforçar amb una baga mes si volem. Farem un primer ràpel d'uns 40 metres fins la primera reunió de la via Alimera i després un altre d'uns 25 metres fins el terra.

Via prou divertida i que es més bona del que a primera vista sembla... i passada per aigua, ideal per navegar pels còdols amb poques assegurances fixes i un altre via nova per la cole.

Escalada realitzada per: Ricard Rofes i Joan Prunera
Començant. La paret ben molla
La curta xemeneia del segon llarg
El segon llarg
El curt ressalt del tercer llarg 
Fotos dels companys de peu de via


Ben mullar a la reunió
El ràpel que vàrem trobar per baixar

Cercar en aquest blog

Seguidors

Arxiu del blog

Dades personals

La meva foto
Barcelona, Catalunya, Spain
Vaig començar a enfilar-me per les muntanyes l'any 1976 i un cop que vàrem fer la travessa del Montseny, el setembre del 77, pujant el Matagalls des de Sant Marçal, la visió de les Agudes i la seva cresta dels Castellets, em va captivar. Llavors interiorment vaig saber que algún dia pujaria a lloms d'aquella cresta. Un anys i mig més tard vaig fer la meva primera escalada a Montserrat. Va ser el 17 de febrer de 1979. Des de llavors, per poc que pugui, vaig amb els companys a escalar, caminar, o pujar cims, que junt amb ells es el que més m'agrada.