dijous, 25 de gener de 2018

Via MOSSEN DAVID a la Serra de Queralt. Berga

Diumenge  21 de gener de 2018

Avui tocaba anar a Malanyeu peró la pliuja ens a fet recular i buscar un plan "B" desesperadamentr. Últimament, i així m'ho sembla a mi, la Serra de Queralt es molt visitada amb vies, no tant antigues i de mes o menys noves, no se, el cas es que  ja hem estat uns quants cop per aquí i gairebe sempre amb plans "B". Aquest ha estat un d'ells i, és mes que plan "B" a estat "C". La qüestió que ens hem tret de la màniga una via "rostollera" com la majoria que he fet per aquí i que no te més rellevància que el segon llarg. De totes, totes es el millor, la resta es fer el senglar entre bosc i plaques ajagudes.

Arribant a Berga i se'n se entrar al poble seguim la carretera fins la rotonda que indica els Rasos de Peguera i el Santuari de Queralt. Després d'uns revolts arribem a can Fumanya i en un lloc on hi ha un gran dipòsit d'aigua rodó, per allí on pugem deixem el vehicle i prenem el camí que puja al Santuari de Queralt. Després d'una mitja hora de pujada i al cap de cinc minuts de deixar al darrera una ermita que hi ha en el camí i tot just comence un altre cop a pujar el camí trobem una paret ombrívola i que si ens fixem be veurem algun clau i parabolt del segon llarg, arqui comença la via.

1er llarg: III i II, neta d'assegurances i uns 20 metres
Comencem a pujar per un ressalt de roca vertical molt curt i anirem pujant pel lloc més escaient fin que en veiem obligats a caminar i en tendència a l'esquerra. A peu de la paret muntarem la reunió aprofitant un petit arbre i emplaçant algun friend o tasco en fissures. Llarg de tràmit per accedir al segon llarg.

2on llarg: IV, V, V+, 6a o un pas d'A1, V, i IV, un pont de roca, dos claus i dos parabolts en 40 metres
Sortim cap a la dreta de la paret  a cercar un pont de roca, seguim sempre en diagonal a al dreta fins un clau. D'aquí fem uns passos de flanqueig a la dreta a cercar unes preses que es veuen picades, i continuem per paret vertical a cercar un parabolt. Seguim per placa vertical fins arribar a un clau. Per mi el pas més difícil del llarg, sortir del clau. He fet un pas d'artificial per arribar a un forat que m'ha permès continuar per placa fina fins un arbre sec. continuem per l'esquerra de l'arbre fins una cornisa on trobarem una bonica bavaresa curta i que en poca estona ens deixara en una petita feixa d0arbres on muntarem la reunió. Llarg maco i prou obligat, sens cap dubte, el millor de la via.

3er llarg: caminar i III, III+, dos pont de roca i uns 40 metres
El llarg no val gaire doncs comencem a caminar per terra i bosc fins trobar una placa tombada de conglomerat molt bo equipada amb dos ponts de roca i un cop l'hem escalar, muntem reunió en un parabolt solitari.

4t llarg: III i dos ponts de roca en uns 40 metres
Con el llarg anterior. comencem per placa molt tombada on els dos ponts de roca en indican el camí a seguir fins el final de la placa i llavors caminant arribarem als peus d'un petit mur de 10 metres que els ratlla tot una fissura ampla de dalt a vall. Podem muntar la reunió amb un friend o tascó mitja que serà suficient.

5è llarg: IV i neta d'assegurances en uns 10 metres
Llarg maco, llàstima que es molt curt i et deixa amb ganes de continuïtat. Ens enfilem per la fissura en escalada vertical però molt franca fins que als deu metres arribem al final on trobarem dos parabolts per puntar la reunió.

El descens de la via el farem crestejant fàcilment en direcció al Santuari. Al poc desgrimparem per la cresta amb conta (passos de III i segon) que ens portaran a un ample coll. La cresta continua però nosaltres hem optat per baixar fins el camí per corriols més o menys evidents i de seguit arribem al camí.

Ha estat un dia profitós veient l'estat meteorològic, ara, la via, només per incondicionals de la zona, algú ho ha anomenat "excursions verticals"... via nova per la "cole.

Per els més tafaners, mes informació al blog del company:
https://eltercergradista.wordpress.com/2018/01/23/via-mossen-david-serra-de-queralt-21-01-2018/

Escalada ralitzada per: Agustín Pérez i Joan Prunera
El primer llarg baixant del Santuari
El segon llarg venint de Berga
El primer llarg de tràmit
Començant el segon llarg
Anem fent
Aquí comença el "ball de bastons"
La bavaressa final del segon llarg
Quart llarg "rustulleru" igual que el tercer
Bons passos del darrer llarg malgrat lo curt que es
Tot i així ens podem donar per satisfets

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Cercar en aquest blog

Seguidors

Arxiu del blog

Dades personals

La meva foto
Barcelona, Catalunya, Spain
Vaig començar a enfilar-me per les muntanyes l'any 1976 i un cop que vàrem fer la travessa del Montseny, el setembre del 77, pujant el Matagalls des de Sant Marçal, la visió de les Agudes i la seva cresta dels Castellets, em va captivar. Llavors interiorment vaig saber que algún dia pujaria a lloms d'aquella cresta. Un anys i mig més tard vaig fer la meva primera escalada a Montserrat. Va ser el 17 de febrer de 1979. Des de llavors, per poc que pugui, vaig amb els companys a escalar, caminar, o pujar cims, que junt amb ells es el que més m'agrada.