dilluns, 25 de desembre de 2017

Via NO ÉS No a la Roca Viella. Abella de la Conca

Dissabte 23 de desembre de 2017
Fa temps que tenia l'ull ficat en aquesta via oberta per un company del centre i aquest dissabte a estat el dia perfecte per escalar-la. La via te poca continuïtat doncs la seva meitat es molt "matollera" i poc interessant. No obstant, podem destacar el primer llarg, el començament del segon i els dos darrers, a destacar la magnífica placa del quart llarg, més assequible del que ens pot semblar a primera vista. La via es equipada austerament amb pocs parabolts i un parell de claus però que ens permetrà d'utilitzar els friends, més aviat mitjans, i grans i els tascons. La roca es molt bona en general tot i que sent un itinerari nou, encara s'ha de netejar una mica.

Per accedir a peu de via farem el mateix que per les vies de l'esquerra on podrem deixar el vehicle on comença la pista. Tot just tenim la paret davant nostre. Tindrem que fixar-nos en una vistosa tartera i dirigir-nos de cap a ella, primer per camps d'arbres (oliveres crec) i després fent gala del "raro instinto del hombre blanco" fins la tartera, per cert, molt penosa de pujar i en mig hora podem arribar a peu de via. Trobarem una fletxa picada a peu de via.

1er llarg: IV, IV+ i IV, un clau i un pont de roca en uns 35 metres
comencem el llarg pujant per plaques i diedres fins un altre diedre molt més marcat on trobarem un clau uns metres per sota. Pugem pel diedre fins un replà precari de pedres soltes. Caminarem amb conta fins un ressalt on hi ha un pont de roca. Supere4m aquesta placa i arribarem a un altre replà i a la dreta d'una placa muntarem la reunió de dos parabolts.

2on llarg: V, IV, IV+ i II /III, un parabolt i una sabina amb baga en uns 50 metres ben llargs
Sortim per la dreta de la reunió per placa fina i assegurada per un parabolt. Seguim fins un arbre equipat i flanquegem uns metres a l'esquerra. Pugem per un diedre i arribarem a la part més lletja del llarg. Seguirem grimpant i caminant en tendència a la dreta força metres fins un ressalt on trobarem un parabolt on muntarem la reunió. Podem reforçar tranquilament la reunió.

3er llarg: IV i II/III, neta i uns 30, metres
Encetem el llarg superant uns tres metres de placa fissurada i remuntarem per blocs i grades en direcció a la paret vertical que tenim en front. En un replà trobarem un arbre amb baga i muntarem la reunió.

4t llarg: V, V/A0e (V+) i IV, tres parabolts i un clau en uns 30 metres
Comencem a la vertical de la reunió pujant per dreta i esquerra fins el primer parabolt que es força lluny. seguim per placa adherent i fissures magnífiques fins el darrer parabolt. Aquí tenim tres opcions. Si enfilem recte, no te cap lògica (per nosaltres) es massa llis i sense preses. Tant per l'esquerra com per la dreta de la placa es molt més "humà i divertit. Jo he escollit per la dreta i el company per l'esquerra sense tenir que veure res amb la política... Magnific llarg de placa.

5è llarg: IV, V, IV+ i IV, dos parabolts i un pont de roca en uns 40 metres
Sortim de la reunió en clar flanqueig ascendent ver un parabolt que es trobe molt lluny en una placa. Encarem la placa amb passos fins fin una cornisa on ja la paret es molt vertical. Uns metres més a munt trobarem un altre parabolt on hi ha el pas més difícil del llarg. Superem aquest ressalt i fen uns passos en flanqueig a l'esquerra entrarem en un diedre atlètic. Pregresem amb oposició i arribarem a un replà al costat d'un pont de roca. Superem un tram final de placa senzill i arribarem gaire be al final de la via. Nosaltres hem muntat una reunió en un arbre. Per accedir al cim només tenim que escalar un petit ressalt que es a l'esquerra de la reunió.

Pel descens baixarem pocs metres a l'esquerra fins un coll ample i abocat a la cara nord, trobarem un únic parabolt amb un maillon. El ràpel es curt però de sortida incòmoda doncs es molt desplomat. Baixarem uns deu metres i després per grades d'herba, uns quinze metres més fins el terra. Sense gaire camí marcat anirem caminant vers ponent fins arribar al camí de baixada de les vies de l'extrem esquerra de la Roca Viella.

Bona via un tant discontínua per raons del terreny però amb dos últims llargs clarament molt ferms i un altre via nova per la cole que ja tocava.

Escalada realitzada per: Agutín Pérez i Joan Prunera
Ubicació de la via 
El primer llarg 
Inici del segon llarg
La magnífica placa del quart llarg 
Començant el darrer llarg 
El pas més difícil del darrer llarg 
Sortint del diedre final 
Final de festa

Cercar en aquest blog

Seguidors

Arxiu del blog

Dades personals

La meva foto
Barcelona, Catalunya, Spain
Vaig començar a enfilar-me per les muntanyes l'any 1976 i un cop que vàrem fer la travessa del Montseny, el setembre del 77, pujant el Matagalls des de Sant Marçal, la visió de les Agudes i la seva cresta dels Castellets, em va captivar. Llavors interiorment vaig saber que algún dia pujaria a lloms d'aquella cresta. Un anys i mig més tard vaig fer la meva primera escalada a Montserrat. Va ser el 17 de febrer de 1979. Des de llavors, per poc que pugui, vaig amb els companys a escalar, caminar, o pujar cims, que junt amb ells es el que més m'agrada.