divendres, 18 d’agost del 2017

CRESTA DEL MERCADAL INFERIOR. Serra de Queralt. El Berguedà

Dimarts 15 d'agost de 2017
Fa relativament poc, tornant d'escalar la via Mossen Tronxo i baixant pel camí de descens, vaig veure unes cingleres prou cridaneres, el Mercadal Inferior i el Mercadal Superior.En van explicar que el Mercadal Inferior era una cresta molt assequible de tres o quatre llargs i equipada. Orientada a l'oest es una bona opció per una matinal estiuenca. La via no te cap misteri, a deu minuts de l'estacionament i un quart d'hora de retorn ens permetrà fer una escalada divertida, i completament assegurada amb parabolts. Només haurem d'anar amb molta cura progressant per la cresta, doncs la roca es més descomposta del que aparentment sembla i tindrem que tastar be les preses abans de fiançar-nos d'elles.
Venint per la C-16 i deixant enrere Berga, prenem la carretera que porta als Rasos de Peguera i la seguirem fins arribar a l'estacionament de l'area de la Font Negra que trobarem a l'esquerra. El camí es molt evident doncs la cresta es ben visible. Travessem la carretera i prenem un camí per dins dels bosc. En un punt donat, deixarem el camí principal i pujarem per un corriol a la dreta que amb diferents giravolts ens durà a la base de la cresta. Son 10 minuts d'aproximació.
Nosaltres hem començat la cresta un xic més amunt, per la paret sud que es plena de vies esportives i això es el que ens ha despistat, però tot i així hem aprofitat tres parabolts d'una via esportiva i de seguit em pujat pel fil de la cresta.
1r llarg: IV, 8 parabolts, (els tres primers son d'una via esportiva) i uns 30 metres
Comencem a la base de la paret a la dreta de la pròpia cresta i arribant al tercer parabolt entrem per l'esquerra a la base de la cresta on ja no toca el sol. Prosseguim en vertical amb bon canto i amb cura d'on en agafem i seguim fins que la cresta per verticalitat i en un arbust prou ferm muntem la reunió.
2n llarg: I i II, neta i uns 25 metres
Aquest llarg practicament es caminant i podríem dir que es un canvi de reunió. Tants sols escalarem uns metres per presta per assolir la reunió en una cornisa a l'esquerra de la cresta on trobarem dos parabolts.
3r llarg: IV, IV+, IV i III i uns 35 metres
Comencem per l'esquerra i seguim cresta a munt per terreny vertical i un xic descompost fins arribar a un arbust en una mena de replà. Aquí ve la part més difícil de la via. tot i que es molt forçat, doncs els dos parbolts no segueixen la línia clara de la cresta farem un parell de passos força curiosos per retornar un altre cop a la línia de la cresta. Quan aquesta va perdent verticalitat, muntarem la reunió d'uns espits amb cadena que deu ser d'una via esportiva.
4t llarg: I i II, neta i uns 40 o 50 metres
Ara seguirem crestejant fàcilment amb un pas un xic aeri que ens durà al cim de la cresta. Aquest llarg el podem fer amb dos segons el que creiem necessari.
Un cop al cim seguirem caminat a l'extrem final de la cresta on trobarem el ràpel muntat amb un parell de ponts de roca i una munió de cordinos. El ràpel es de escassament 15 metres però podem baixar fins els 30 metres i després molt fàcilment desgrimpar fins el camí que hi ha entre les dos roques. Llavors, seguirem camí mes o menys marcat, per la vessant nord de la roca fins, gaire be arribar a peu de via. Després seguirem el camí que hem fet de pujada fin l'estacionament de la Font Negra.
Via senzilla, evident, pràcticament tota assegurada i amb roca a controlar, però molt divertida i una més per la "cole"
Escalada realitzada per: Viçens Nin i Joan Prunera,
La cresta des de la Font Negra
El peu de via desde la primera reunió 
A mitja cresta
La part més deifícil de la cresta 
Part final del tram més difícil
La cresta cimera
Part més esmolada de la cresta
El cim de la cresta

dimarts, 15 d’agost del 2017

Via ANTIPARQUES al Pic de la Solana de Llauset

Dissabte 12 d'agost de 2017

Fa un mes que vaig venir a escalar en questa paret del Pic de la Solana de Llauset i vaig quedar encantat, tant per l'ambient que es respira com pel paisatge. Donat el cas que te una curta aproximació per ser Pirineus, fa que sigui una bona "llaminadura" per escalar en granit. La via que hem escollit es la ANTIPARQUES, Una via semi-equiada amb parabolts i que podrem completar la protecció amb forces assegurances flotants. La roca es la dels Pirineus, granit prou compacte però que tindrem que vigilar amb cura on ens agafem. També trobarem alguns llargs amb líquens secs, que son un tant emprenyadors, però la via be s'ho val.

Partint de la presa de Llauset  prenem el camí per pujar al Vallhiverna per la vall de Llauset i tot passat un curt túnel, pugem per pista ample fins trobar marques de GR. En forta pujada de revolts, en mig hora arribarem al coll d'Angliós. Tot seguit ens dirigim a la vistosa cresta del Pic de la Solana de Llauset i per pedregals anem flanquejant per sota de cingleres sempre procurant no perdre alçada fins que arribem a una feixa d'herba que ratlla la part baixa de la paret que volem escalar (fites). Totes els primers llargs de les vies van a parar en aquesta feixa. Seguim la feixa fins una tartera que baixarem fins els peus de via. La nostre via, comença molt a prop d'aquesta tartera per on hem baixat. Tindrem que remuntar uns metres per pedres i herba fins una placa tomada amb moltes fissures (fita) on comença el primer llarg.

1r llarg: IV, III, IV+ i III+, cinc parabolts i uns 50 metres
Comencem el llarg pujant per una placa tombada amb fissures i un cop al final d'aquesta seguim en direcció un diedre molt marcat. Al començament del diedre, passem d'ell i seguim per placa vertical a la nostre dreta i amb passos fins la superem. ara estem al fil d'un marcat esperó que l'escalarem fins el final fins arribar a la reunió de dos parabolts. Compte amb a quest darrer tram, hi ha molt de líquens sec en la roca, que ens farà patinar de valent.

Tot seguit farem un canvi de reunió pujant per l'herba de la feixa fins la base d'un altre diedre i amb una placa molt caracteristica. La reunió només te un parabolt però estem a peu pla.

2n llarg: IV, IV+ i V, tres parabolts i uns 50 metres
Sortim de la reunió pujant per un diedre tombat fins un ressalt que sembla més difícil del que es. Un cop superat, entrem de ple en una gran placa d'adherència en que tres parabolts ens marquen el camí a seguir fent ziga-zagues. Al final de la placa uns desplom ens barren el pas i es just assota que muntem la reunió de dos parabolts. La reunió es molt penjada.

3r llarg: V, IV, V, IV i III, cinc parabolts i uns 50 metres
Flanquegem a la dreta per sota dels desploms a cercar un ressalt. Un cop superat, escalem fàcilment pel fil d'un marcat esperó. De cop l'esperó es fa molt esmolat i progressem amb les mans al fil i els peus a la placa. Compte amb els líquens. Amb passos difícils seguim fins que tindrem que escalar un placa per la dreta i tot seguit, ja per terreny fàcil arriarem a un nínxol al peu d'un diedre curt i vertical on podrem muntar la reunió de dos parabolts

4t llarg: V i III neta d'assegurances i uns 45 metres
Comencem a escalar en diedre i de seguit progressem amb tècnica de bavaresa per superar aquest curt tram però prou difícil i vertical. Podrem emplaçar assegurances en la bavaresa. Un cop superat, seguim per blocs fàcils però un xic descompost fins arribar a una cornisa d'herba on muntarem la reunió de dos parabolts.

5è llarg: III; IV i II+, neta d'assegurances i uns 55 metres
Davant nostre tenim un altre placa immensa però més fàcil que la del segon llarg. Pugem per blocs mes o menys estables fins arribar a la placa que la ralla una fissura de baix a dalt. Pugem per la placa fins els final i seguim per cresta que ens durà practicament a una de les puntes de la llarga cresta del pic.

Ara només tindrem que grimpar uns metres fins la punta del cim i ja serem al final de la via

Pel descens baixarem amb cura per una canal fins una bretxa i després per un altre canal de pedres i herba. al final d'aquesta a l'esquerra i per una cornisa penjada trobarem una instal.alció de ràpel amb dos parabolts amb anella. Podem fer un ràpel de 30 metres o un de 60 a tot el que doni la corda per la tartera degut a que es molt incòmoda de baixar. Tot seguit seguirem fites prou visibles que ens portaran a la feixa de la paret que hem escalar i d'aquí el camí de retorn a Llauset.

Bona escalada, bona companyia i ja tenim un altre via nova per la "cole"

Escalada realitzada per: Dídac Garcia i Joan Prunera
Sortim del parquing a les set del matí amb les primeres llums.
Fent l'aproximació des de la presa de Llauset
El segon llarg
La placa dels segon llarg
La reunió penjada del segon llarg
Recuperant el tercer llarg
Recuperant el quart llarg
La placa del darrer llarg
Els llacs d'Angliós i els Bessiberri de fons
Nova via per la "cole"

Cerca de vies

Seguidors

Arxiu del blog

Dades personals

Barcelona, Catalunya, Spain
Vaig començar a enfilar-me per les muntanyes l'any 1976 i un cop que vàrem fer la travessa del Montseny, el setembre del 77, pujant el Matagalls des de Sant Marçal, la visió de les Agudes i la seva cresta dels Castellets, em va captivar. Llavors interiorment vaig saber que algún dia pujaria a lloms d'aquella cresta. Un anys i mig més tard vaig fer la meva primera escalada a Montserrat. Va ser el 17 de febrer de 1979. Des de llavors, per poc que pugui, vaig amb els companys a escalar, caminar, o pujar cims, que junt amb ells es el que més m'agrada.