diumenge, 23 de juliol de 2017

Via NORMAL a l'Agullola de Rupit, deu anys després. Collsacabra

Dissabte 22 de juliol de 2017

Va ser cap el novembre de 1973 que en una excursió amb el "cole", vàrem anar al poble de Rupit i dinant al cap de munt del Salt de Sallent, vaig observar una roca separada de la cinglera que tenia al davant. Tenia una creu en el seu cim i això em va picar la curiositat i com era habitual en mi i les meves "ideas de bombero" com deia la meva mare, vaig preguntar als mestres d'anar-hi a pujar aquella roca encisadora. No cal dir que ningú em va fer cas. Passats els anys i amb aquesta febre inexplicable de lluitar en contra de la llei de la gravetat que tenim uns quants, en Joaquim Llòria i jo ens vàrem proposar escalar el misteriós monòlit ara fa deu anys. No havia gaire informació o no la vem saber trobar sobre aquesta escalada i cercant una mica d'aqui i d'allà, l'abril de 2007 la vem escalar. Deu anys despres em proposo tornar-la a escalar amb l'amic Viçens.

L'escalada d'aquest monòlit, no es en si una escalada de dificultat, però si com a entorn salvatge i feréstec en un indret, que un cop ets a  dalt, convida a reposar i meditar amb el que ens envolta.

La via Normal recorre les parts més dèbil del vessant Oest i Sud del curiós monòlit. La roca es la típica de la zona, un gres calcari terrós i de poc fiar i en bona part compost per fòssils anomenats "nummulites". Escalada de diedres, plaques, empotraments i canals, ens farà gaudir d'una ascensió amb regust èpic recordant l'aventura que varen fer aquell parell d'amics el 1934 que amb pocs mitjans i molta fe, varen aconseguir fer la primera escalada osonenca.

Arribats al bonic i turístic poble de Rupit, prendrem l'única carretera que hi ha i travessant el riu seguirem per les afores del poble per pista asfaltada fi en direcció al Salt de Sallent fins el pla d'en Roquer, en un gran revolt quan ja no es asfaltat. Deixem el vehicle i prenem una pista amb una tanca i la seguim per tot el pla de Fàbregues. Caminem uns vint minuts i un cop divisem l'Agullola Xica, (petita agulla adossada a la cinglera) a la nostra dreta, prenem un corriol a cel obert que ens durà al Grau de Saltabocs. Baixem amb conta fins la part baixa (fites) i resseguirem la cinglera fins el final on, de sobte, tindrem davant nostre el curiós monòlit. Localitzarem el peu de via amb una petita fita als peus d'un diedre canal.

1er llarg: III, II i I, neta d'assegurances i uns 25 metres
Pugem en oposició per un diedre canal fins de poca dificultat fins terrenys terrós. Seguim superant uns petits ressalts i arribarem a una cornisa i fent un flanqueig aeri i caminar muntarem reunió en un gruixut arbre. Llarg molt senzill

2on llarg: V-, IV i III, un químic i uns 15 metres
Comencem el llarg per una fissura vertical i per placa, on de seguida podrem assegurar-nos en un anclatge químic i fent un petit pas a l'esquerra seguirem a munt per placa un xic bruta. Podem assegurarnos en sabines, tot seguit, ens barrarà un mur vertical on hi ha una instal.lació de ràpel. No he muntat reunió per ser un lloc incòmode. Flanquegem a la dreta fins un replà amb un arbre enorme i mig mort. Llarg curt on trobarem la màxima dificultat de la via.

3er llarg: III, IV+, III+, IV i III, dos químics, un pont de roca, un tac en mal estat i una baga en una sabina i uns 30 metres
Sortim de la reunió per placa tombada i en adherència fins una xemeneia. Trobarem un tac de fusta en mal estat però facilment remplaçable per un friend mitjà. Seguim pujant en empotrament fins un gran forat. A l'esquerra veurem un diedre un xic trencat i l'escalarem amb cura. Al final d'aquest trobarem un seguit de plaques tombades, una d'elles, la primera, amb un químic en la seva meitat. Seguim per un altre placa fin un altre ressalt i un cop superat trobarem un altre químic al terra. ara sols ens resta un quants metres fàcils fins arribar a la reunió/ràpel uns metres abans d'arribar a la creu cimera de l'Agullola. Sens dupte, el millor llarg de tota la via.

Pels descens, sota el meu criteri, millor fer dos ràpels, un d'uns trenta metres fins la instal.lació que hem trobat al costat de la R2 i després un altre, també d'uns trenta metes fins la base de l'agulla. anar amb cura de que no se'ns enredin les cordes en la multitud de branques i arbres que hi ha en tot el recorregut.

Aquí us passo un enllaç que relata la primera escalada a l'agulla, que sens dubte paga la pena que el llegiu. http://www.elmuntanyenc.cat/lagullola-de-rupit/

Escalada realitzada per: Viçens Nin i Joan Prunera


L'Agullola des de Rupit
El peu de via 
Arribada a la rpimera reunió, caminant 
La part més dificil del curt segon llarg
El tercer llarg
La segona reunió des de el tercer llarg
Superat el darrer ressalt del tercer llarg
Darrers metres de la via
El cim
El terra ple de fossils 
Les cingleres del Collsacabra i a la dreta, el Santuari del Far
El salt de Sallent 
Rapelant l'Agullola

3 comentaris:

  1. Te adjuto la descripcio del camí per arribar al peu de La "Arnau Oleguer"
    http://guillem2.blogspot.com/2017/04/berga.html

    ResponElimina
  2. Enhorabona Joan i companyia ! mai he escalat per aquestes contrades i la teva piulada me n'ha fet entrar ganes.

    ResponElimina
  3. És increïble com passa el temps!!
    Ja fa deu anys que, sense a penes informació i emportats per les ganes d'aventures, ens vàrem decidir a fer aquest monòlit que ens crida des de Rupit.
    Del cim, gaudirem d'unes espectaculars vistes sobre les Guilleries i el Collsacabra.
    Felicitats a tots dos per la via.

    ResponElimina

Cercar en aquest blog

Seguidors

Arxiu del blog

Dades personals

La meva foto
Barcelona, Catalunya, Spain
Vaig començar a enfilar-me per les muntanyes l'any 1976 i un cop que vàrem fer la travessa del Montseny, el setembre del 77, pujant el Matagalls des de Sant Marçal, la visió de les Agudes i la seva cresta dels Castellets, em va captivar. Llavors interiorment vaig saber que algún dia pujaria a lloms d'aquella cresta. Un anys i mig més tard vaig fer la meva primera escalada a Montserrat. Va ser el 17 de febrer de 1979. Des de llavors, per poc que pugui, vaig amb els companys a escalar, caminar, o pujar cims, que junt amb ells es el que més m'agrada.