dimarts, 27 de juny de 2017

Via SALSITXES TIBETANES a la Gronsa Sud. Estrets d'Arnes

Diumenge 25 de juny de 2017
La Salsitxes Tibetanes es una bona via per portar algú que escala poc o no te gaire experiència. Te tots el ingredients per gaudir d'una bona jornada, llarga, de dificultats molt puntuals, un entorn meravellós, ben equipada i sobre tot, que pel matí no doni gaire el sol. Així ha estat, doncs, que m'he portat a un bon amic que durant temps m'insistia en que el portes a escalar i aquesta ha estat la sisena via que ha fet i la més llarga i prou que la ha gaudit.

Els cinc primers llarg de la via discorren per plaques tombades amb dificultats puntuals i les tres darreres, més verticals una mica més difícils però no massa. Fa uns deu anys que la vaig fer i la recordava molt assegurada però en realitat ,només necessitarem sis cintes i les reunions, tant sols això, res mes.

Per accedir a la paret i venint d'Horta de Sant Joan, creuarem la carretera general i ens dirigirem  al desviament que porta a l'àrea de la Franqueta en direcció al riu dels Estrets. Passarem per la font de la Pineda. Al Km. 7.1 trobarem un trencall a la dreta que es on deixarem el vehicle per seguir el camí que ens porta als Estrets. En un quart d'hora arribarem als peus de la gran paret de la Gronsa Sud. Per accedir a peu de via pujarem per una mena de canal per seguit per una sèrie de esperons molt tombats una seixantena de metres fins un replà on trobarem la R0 untada de dos parabolts inox. Les reunions son totes amb anelles per rapelar

1er llarg: III i 2 parabolts en uns 30 metres
Escalem per placa tombada i amb poca dificultat fins assolir la reunió en un bon replà i de dos parabolts.

2on llarg: III i 3 parabolts en uns 30 metres
Seguim escalant amb la mateixa dificultat fins la propera reunió on trobarem 4 parabolts, dos d'ells inox i amb anelles.

3er llarg: IV, IV+ i IV, 5 parabolts en uns 30 metres
Ara sortim per l'esquerra per placa tombada però amb passos d'adherència un xic més fins per continuar a la dreta i entrar a la reunió.

4t llarg: III i 3 parabolts en uns 30 metres
Sortim de la reunió per l'esquerra i per plaques tombades i continuem amb escassa dificultat tot passant per l'esquerra d'un arbre i un metres més amunt muntarem la reunió

5è llarg: IV+ i III, 3 parabolts ens uns 20 metres
Sortim per l'esquerra flanquejant una mena de canaló fen un pas finet i tot seguit continuar recte a munt fins que la paret es tomba molt. arribarem a un mur vertical  als peus d'una xemeneia i a l'esquerra< d'aquesta muntarem la reunió. Es un bon replà a mena de feixa.

6è llarg: IV+ i IV 5 o 6 parabolts (no ho recordo) en uns 30 metres
Ara ve el llarg estrella de la via. Pugem amb passos fins per la placa de la dreta de la xemeneia. en un punt es fa molt vertical i ens veiem obligats a pujar en tècnica d'oposicó un metres fins que la paret per dificultat i continuem per placa vertical fins assolir la reunió. en aquest llarg , la roca es bonissima.

7è llarg: IV, 5 parabolts en uns 40 metres
comencem el llarg fent un flanqueig ascendent a l'esquerra per situar-no al mig d'una placa vertical. Escalem recte amunt i a uns tres quarts dels llarg clarament ens dirigim a l'esquerra fins arribar a la reunió.

8è llarg: IV+, II i IV, 2 parabolts en uns 30 metres
Sortim de la reunió a cercar un petit ressalt ben protegit per dos parabolts i un cop superat passem pel costat d'un arbre gairebé caminant. D'aquí podem sortir flanq1uejant per l'esquerra fins el coll o continuar per unpetit mur de còdols grossos però molt descompost. Nosaltres em optat per aquesta última arribant al final de la via i muntant la reunió d'un arbre que trobarem.

El descens el farem seguin el camí poc marcat que trobarem per sota del cim de la Gronsa Sud i en qüestió de quinze minuts arribarem al coll i la canal de baixada així ens estalviarem la "calorada" de pujar al cim i baixar en ràpel. Després seguirem canal a baix que es el descens normal per arribar un altre cop al camí dels estres. En total uns tres quarts d'hora de baixada.

Per fer un final de festa ens remullem en un dels molts tolls d'aigua que trobem per refrigerar-nos de la suada del descens i un cop "secs i fresquets" marxem a dinar a la font de la Pineda i abans de emprendre la marxa cap a casa un cafè a Horta

Escalada realitzada per: José María Camacho i Joan Prunera


Per on va la via
Els primers llargs 
El llarg estrella de la via 
Els darrers llargs 
Final de la via i... 
... final de festa

1 comentari:

Cercar en aquest blog

Seguidors

Arxiu del blog

Dades personals

La meva foto
Barcelona, Catalunya, Spain
Vaig començar a enfilar-me per les muntanyes l'any 1976 i un cop que vàrem fer la travessa del Montseny, el setembre del 77, pujant el Matagalls des de Sant Marçal, la visió de les Agudes i la seva cresta dels Castellets, em va captivar. Llavors interiorment vaig saber que algún dia pujaria a lloms d'aquella cresta. Un anys i mig més tard vaig fer la meva primera escalada a Montserrat. Va ser el 17 de febrer de 1979. Des de llavors, per poc que pugui, vaig amb els companys a escalar, caminar, o pujar cims, que junt amb ells es el que més m'agrada.