dimecres, 24 de desembre de 2014

Via HALLO HARRY al Pingüí. Montserrat

Dissabte 20 de desembre de 1714 / 2014
Arribem a Collbató un pel massa tard de l'hora en que havíem quedat amb els companys del C. E. Àliga i evidentment ja no hi son. Esmorzem decidint que anem a fer per la Regió d'Agulles i al final decidim anar a fer una via que el Guillem no ha fet, la Hallo Harry al Pingüí. Via de grau un xic "elevadet" però amb Prous assegurances per no tenir que passar massa por. Be, el cas es que es una via per passar l'estona sense més.

Arribem a Can Massana hi no veiem a ningú del centre... ja deuen ser escalant. Fa un dia tot tapadot i fret, amb una boira pixanera d'allò més empipadora i com no ens arronsem per res, prenem els trastos i cap a munt que fa pujada.  Arribem al coll de les Portelles i no sentim a ningú. Que estrany...? Be, serà qüestió de dirigir-nos al nostre destí. Per arribar en aquesta roca sortirem del refugi i davallarem uns metres i prendrem un corriol que surt a la nostre dreta. Seguirem el camí que porta a l'avenc dels Pouetons però abans d'arribar-hi seguirem camí a munt fins la canal de les Bessones i un cop arribem a les parets de la Vespa, prendrem una canal a l'esquerra que ens durà a un coll. Es aquí on trobarem l'aresta Brucs i la Xemeneia de la cara sud del Pingüí.
El temps continua igual, tapat, fred i humit. De seguit arribem a peu de via i ens sortegem els llargs i ens posem a la feina.

1er llarg: IV, IV+ i III, 4 expansions i uns 20 metres
Comencem al mateix punt que l'aresta Brucs del Pingüí però als 7 o 8 metres arribem a un parabolts i de sobte flanquegem a la dreta amb uns passos prou fins fin un altre expansió amb sentit descendent. tot seguit entrem a una gran balma i fàcilment seguim flanquejant fins l'extrem dret on muntem la reunió. Per sort, ara comença a sortir el sol i la boira pixanera marxa

2on llarg: IV+, V/A0e, V i IV, 7 expansions i uns 20 metres
Sortim de la reunió flanquejant a la dreta per terreny vertical i fem un llarg flanqueig ascendent fins que s'acaba la cornisa. ara la via segueix a munt amb passos fins i atlètics, combinant presa petita i d'alguna molt gran. Costa una mica fer A0e, les assegurances son a prop però hem d'escalar entre mig. En un punt, decau força la dificultat i amb passos més relaxats, arribem a la reunió.

3er llarg: III+, Ae (3 passos) IV i III, 8 expansions, una d'elles un burí vell en uns 20 metres
Sortim de la reunió recte a munt amb passos verticals però fàcils fins  un desplom que ens barra el pas. Amb tècnica d'artificial fem tres passos fins que el desplom cedeix i sortim en lliure vertical però amb presa generosa i de mica en mica va decaient la dificultat i arribem al cim.

Per baixar farem un ràpel de 20 metres pel vesant nord-est i tot seguit baixarem per mig la canal del Pingüí i de la Vespa i ja serem un altre cop a la canal de les Bessones. Decidim que ja hem fet prou feina aquest matí i marxem cap a Can Massana a esperar als companys del centre per dinar tots plegats.

Escalada realitzada per: Guillem Arias, Joaquim Llòria i Joan Prunera

Per cert, bon Nadal i bona entrada d'any per tots!!! I pel Sr. Rajoy, desitjar-li una Feliz Navidad i un próspero año 2010+5, por el culo te la hinco

Començant la via. Molta humitat
Arribant a la primera expansió
Sortint de la primera reunió
Es dreta la tirada!!!
Arribant a la segona reunió
El tram en lliure fins arribar a l'artificial
Tres pasets d'Ae
I la bonica sortida en lliure fins el cim de l'agulla

diumenge, 21 de desembre de 2014

Via DELS JUBILATS. Canalda

Dilluns 8 de desembre de 1714 / 2014

Canalda sempre ha estat un lloc que m'ha fet molt de respecte i de fet, tant sols he fet una via, per que aquesta no es pot considerar via. Fa molt de temps que tenia aquesta via guardada com a "plan B" i aquest dilluns de festa tonto matinem i marxem a l'aventura. Tenia unes ressenyes de Roca Subirana però al final ens vàrem decantat per Canalda. Mal fet!!! En fi, a les penes punyalades...
Jo no la recomano, però aquí teniu la ressenya.

De Solsona prenem la carretera que porta a Coll de Jou i d'aquí seguirem la carretera a l'esquerra a Canalda on a la poca estona ja veurem la paret a la nostre dreta. Deixem el vehicle en un petit aparcament tant a dreta com a esquerra al costat d'una fpista que puja borejant per sota la paret. a prop d'un dipòsit d'aigua (?) enfilem per sender poc definit fins que es torna molt evident  i amb fites fins una gran cova a peu de la paret. Seguim  a la dreta borejant la cinglera fins que trobem una paret còncava de color blau. Ens dirigim cap a ella abandonant el camí i en el punt més fàcil  a peu de paret comencem la via.

La via segueix un camí mes o menys natural evitant les dificultats fins que no hi ha mes remei i tira pel dret. S'ha d'intuïr una mica el recorregut on trobarem les reunions amb un sol espit o pont de roca on podrem reforçar-les. Realment tant sols el cinquè llarg val la pena de fer la via i ni això.

1er llarg: III, I/II i IV- neta d'assegurances en uns 55 m
Pugem un primer ressalt i després seguim grades fàcils intuint el camí fins una mena de balco que sobre surt de la paret on trobarem un únic pont de roca bastant a munt de l balco esmentat. Podem reforçar la R amb una sabina.

2on llarg: I i IV- neta d'assegurances i uns 25 m
Caminem a la dreta fins roca de debò. Flanquegem amb un parell de passos i tindrem que fer "malabarismes entre terra i pedra solta per arribar a la reunió d'un espit on també la tindrem que reforçar.

3er llarg: IV i I/II/III neta d'assegurances en uns 50 m
A l'esquerra tenim una placa de roca però mullada i terrosa i opto per pujar a la vertical de la reunió amb uns passos de IV i un cop superat això caminar i grimpar/desgrimpar per una feixa fastigosa plena de terra i herba fins que tenim que passar a l'altra banda d'una canal ajudant-nos de branques i matolls fins que caminant per feixa mes evident muntem la reunió en un dels arbres que trobem.

4t llarg: II/III i IV un pont de roca en uns 25 m
D'entrada sembla bonic el que ve però aviat es un des-encís. De la reunió veiem una mena d'agulla amb un pot de roca al mig. La roca es prou bona i la dificultat moderada el problema es arribar a la roca. Tot es terra, pedra solta i matolls... un cop, miracolosament hem arribat a la roca, escalem fins el pont de roca i tot seguit flanqueig a l'esquerra fins una canal de terra i pedra solta on ens durà a una bona cornisa on hi ha un espit i muntem reunió.

5è llarg: IV+ i IV, un pont de roca i un clau en uns 30 m
Es l'únic llarg que val la pena però no s'ho val arribar fins aquí per això... Sortim de la reunió per l'esquerra fent un pas de fe per passar d'una paret a l'altre en mig d'una canal. Podem posar friends i tascons. Seguim flanquejant fins un mur vertical on trobarem un pont de roca i tot seguit a la dreta ajudant-nos d'una sabina seca (el dia que no hi sigue, no se com ho farem!!!) entrarem en un diedre un pel descompost. amb un altre pas de fe, pugem pel diedre fins un clau que ens assegura el pas i entrem en una bona cornisa. Enfilem  amunt per paret vertical i entrarem a la reunió on trobem un espit.

6è llarg: incatalogable, de fet, es per sortir de la via. 50 m.
Anem vers l'esquerra per una cornisa de toca al principi i després a munt ajudant-nos dels arbres l'herba i la terra que trobem fins que arribem caminant i ja hem acabat la via... per sort!!!

Nosaltres encara hem fet un ultim llarg de II per unes rampes de roca però no fa falta, es que no sabíem per on baixar fins que, fent gala del "raro instinto del hombre blanco", trobem les fites de baixada i en trenta minuts ja som al final del "purgatori"

Via molt, però molt prescindible i una mes per la cole.

Ensarronada realitzada per: Joaquim Llòria i Joan Prunera
panoràmica de l'ndret
Vistes des de la primera reuió 
Començant la via 
Arribant a la primera reunió 
El cinquè llarg
Arribant a la cinquena reunió

Cercar en aquest blog

Seguidors

Arxiu del blog

Dades personals

La meva foto
Barcelona, Catalunya, Spain
Vaig començar a enfilar-me per les muntanyes l'any 1976 i un cop que vàrem fer la travessa del Montseny, el setembre del 77, pujant el Matagalls des de Sant Marçal, la visió de les Agudes i la seva cresta dels Castellets, em va captivar. Llavors interiorment vaig saber que algún dia pujaria a lloms d'aquella cresta. Un anys i mig més tard vaig fer la meva primera escalada a Montserrat. Va ser el 17 de febrer de 1979. Des de llavors, per poc que pugui, vaig amb els companys a escalar, caminar, o pujar cims, que junt amb ells es el que més m'agrada.