dimarts, 22 d’abril de 2014

VIA CATALANA a la Gronsa Sud. Els Ports

Divendres 18 d'abril de 2014
La meva ressenya
Aquests dies de festa seguits, que alguns anomenen "Setmana Santa", per raons diverses la Cristina i jo n marxem a cap lloc i en Joaquim, que l'han fet avi de sobte, be de sobte no, ha trigat nou mesos, de sobte em refereixo a la arribada del net i decidim anar als Pots a que estreni una via d'escalada sent avi. La via que em escollit es una via nova recent oberta pel amic Llorenç Vallès, del blog Kutrescaladors k pa team (http://antxpavil.blogspot.com/) a la cara Oest de Gronsa Sud. D'aquesta roca he fet, gaire be totes les vies que hi han, i ara em fa gràcia fer una via nova. El nom de la via fa referència a la famosa "via Catalana" en que alguns "somiat rutes" ens pensem que en un futur molt, molt, molt, llunyà ens deixaran independitzar-nos d'Espanya, si més no, deixar-nos opinar per mitjà de les urnes. Enteneu ara per que som uns "somiatruites"? Be a lo que anàvem, La via es a la dreta de la via Salsitxes Tibetanes i a l'esquerra de Retorno a la Inquisición. Es una via totalment equipada amb parabolts en que els tres primers llargs resulten molt aburrits per la poca dificultat, cansades rampes de II i III i un pel massa de parabolts als llargs fàcils, però a partir del quart fins el cinquè, et fa cambiar d'opinió. L'ultim es un simple tràmit per arribar al cim. Una escalada amb poc compromís però que ens a agradat força.

L'aproximació la farem en vehicle sortint des de Horta de Sant Joan fins l'entrada al Parc Natural dels Ports fins arribar a la zona d'aparcament dels Ateus. Des d'aquí seguirem el camí dels Estrets fins que arribem a la cara Oest de les Gronses, just al davant de les Moles del Don. En un començament, tindrem que "grimpar" per rampes fins un característic blog triangular al mig del canaló d'aigua que baixa. En deu minuts arribarem a una feixa petita d'arbres a la vertical de la via. D'entrada, no es gaire engrescador però veurem un parell de parabolts a la reunió. Es aquí on comença la via.

1er llarg: II i III, 4 parabolts en 55 metres
Llarg aburridot, com els tres següents, on tindrem que fixar-nos en el parabolts per seguir la lògica de la via.

2on llarg: II i III, 2 parabolts en 30 metres
El mateix però més curt. Seguirem sempre en tendència al bosc penjant que tenim a la nostre esquerra.

3er llarg: II i III, 3 parabolts en 30 metres
Continuem igual que els llarg precedents fins arribar a una feixa llarga plena d'arbres.

4t llarg: V, IV+, V, A0e (un pas) i V, 9 parabolts en 35 metres
Aquí cambia de cop la via. Un llarg mantingut, de bona roca en general, on anirem seguint la lògica i els parabolts fins una reunió penjada i prou incòmoda. El llarg ens posarà les piles.

5è llarg: IV i 4 parabolts en 25 metres
Sortim de la reunió vers la dreta per seguir per una magnífica placa prou vertical. El pas per entrar a la reunió es molt trencat i si volem podrem fer un pas d'A0e per ajudar-nos i arribar a la reunió. Realment, es molt trencat el pas.

6è llarg: IV+, III, A0e, IV i III, 5 parabolts en 30 metres
Encetem el llarg per una mena de diedre-xemeneia i un cop superat arribem a una cornisa ampla on trobarem un ressalt molt vertical i sense canto. Farem un parell de passos d'A0e molt "burrus" per arribar a un altre cornisa. Seguirem per bona placa  amb tendència a l'esquerra fins a la última reunió.

7è llarg: II i caminant un o dos parabolts depenent del que vulguem fer. 20 metres
L'ultim llarg, totalment de tràmit. Sortirem de la reunió a buscar una placa molt inclinada on hi ha un parabolt. Des d'aquí podrem fer dos coses: anar a l'esquerra i pujar caminant per una canal de pedres (ull amb llençar pedres) o seguir a la dreta fins un altre parabolt i així arribar al cim. Nosaltres em escollit la primera opció.

Per baixar, des de el cim hi ha una petita savina, però prou ferma, on trobarem unes bagues amb maion. Farem un ràpel de 25 metres fins el terra. Aquí també tenim dos opcions pel retorn. Una seria seguir la cresta de les Gronses vers el Nord i fer la baixada per on sempre. Això implica fer una volta prou llarga, penseu que estem en el punt mes meridional de les Gronses. Llegint la ressenya del propi aperturista i jo que ja tenia referències, decidim tirar pel dret i seguir pel sud. Del final del ràpel estant, baixarem una estona fins avistar un pins a la nostre dreta. Sempre fiant-nos del "raro instinto del hombre blanco" seguirem per feixes, sempre buscant el camí més fàcil i lògic. La cresta de les Gronses sempre la tindrem a munt dels nostres caps i a la dreta, fins arribar al llom de la cresta on es més fàcil. Nosaltres em anat deixant alguna fita. De seguit podrem veure el camí dels Estrets i passant un parell de cops a la dreta i esquerra de la carena arribarem en mig hora al camí. Aquest retorn no l'havia fet mai i hem guanyat una mig hora de camí.

Be una nova via per la cole i en Joaquim que ha estrenat una via sent avi. Felicitats pel Joaquim!!!

Escalada realitzada per: Joaquim Llòria i Joan Prunera
L'itinerari de la via 
El primer llarg
Res rampes immenses, característiques dels primer llargs
El segon llarg 
El quart llarg, que et pose les "piles" 
El Joaquim al quart llarg
El cinquè llarg. El sol ens dona de cara 
El cinquè llarg
El sisè llarg
Arribant a la última reunió 
El Joaquim arribant a la sisena reunió 
Final de via

Cercar en aquest blog

Seguidors

Arxiu del blog

Dades personals

La meva foto
Barcelona, Catalunya, Spain
Vaig començar a enfilar-me per les muntanyes l'any 1976 i un cop que vàrem fer la travessa del Montseny, el setembre del 77, pujant el Matagalls des de Sant Marçal, la visió de les Agudes i la seva cresta dels Castellets, em va captivar. Llavors interiorment vaig saber que algún dia pujaria a lloms d'aquella cresta. Un anys i mig més tard vaig fer la meva primera escalada a Montserrat. Va ser el 17 de febrer de 1979. Des de llavors, per poc que pugui, vaig amb els companys a escalar, caminar, o pujar cims, que junt amb ells es el que més m'agrada.