dijous, 27 de març de 2014

Arestes Brucs a la Saca i l'Arbret.

Diumenge 23 de març de 2014
Aquest diumenge ha estat un dia de retrobament amb un amic de fa molts anys. Amb ell, vaig conèixer la primera via "llarga" a Sant Benet i amb passos d'artificial prou difícils, per mi en aquella època. Han passat molts anys des d'aquell any de 1979.
Asseguts a les terrasses de la Cerveseria Bohèmia, escoltava les piulades de les escalades que feia amb el seu amic Santi. Jo no havia sortit d'Agulles o el Papiol i em moria de ganes de fer el que feien ells, fins que en va "agafar per banda" i en va portar a la via GAM de la Trumfa... que be i que malament ho vaig passar aquell dia!, però aquí hi som, un altre cop, escalant junts, després de gaire be trenta anys. Amb ell vaig patir l'accident a la via Pirenaic a la Mòmia. Ell es va quedar penjat d'esteps a la tercera reunió de la via, sense cordes i veient com m'engolia el precipici. Sigui pel que sigui, li tinc una mena d'admiració i de respecte, a l'hora.
Aquest cop em tocarà a mi fer de cap de cordada portant-lo a fer un parell de vies que mai a pujat, però que ben be, paguen la pena d'arribar a un dels punts més alts de la Regió d'Agulles. Dues vies clàssiques d'aquesta regió, la Saca Gran i l'Agulla de l'Arbret per les seves arestes Brucs.

Aresta Brucs de la Saca Gran
1er llarg IV+ un espit dos parabolts i un clau i 25 metres
Pujarem a l'esquerra d'un diedre, per placa, una mica relliscosa i aprofitant un espit de la via Estefani, ens situarem en una petita plataforma al costar d'una savina on hi ha un parabolt. Continuem per diedre força vertical fins un replà on trobem un altre parabolt. Continuem per diedre més obert fins que s'acaba i on trobem un pitó vell. Flanquegem ascendentment a la dreta fins la reunió en una estreta cornisa.

2on llarg IV+ dos parabolts i tres pitons i 25 metres
Sortim recte a munt des de la reunió i al poc trobem un parabolt. Continuem per placa fina fins un forat on trobarem un pitó vell. Superem el forat per la nostra esquerra per continuar tot seguit a la dreta. Arribarem a un bon replà on trobarem una fissura en diagonal on hi han dos pitons vells junts. Continuem en tendència a l'esquerra fins un parabolt i així seguim fins entrar a la reunió en un gran replà.

3er llarg II, IV i III un espit i dos parabolts i 20 metres
Encarem el tercer llarg vers la caraterística llàmbria que hi ha a la nostra dreta, per terreny molt fàcil, fins situar-nos a sota de la mateixa. Trobarem un parabolt i un espit molt junts. Arribem a la llàmbria i la voltem per sota. Al final trobarem un altre parabolt i amb passos finets arribarem al cim de l'agulla.

El ràpel, d'uns 15 metres, el farem pel costat oposat a la via, on tindrem que desgrimpar un troçet fins la instal.alció. Després baixem per una canal, ara en bastant mal estat, fins arribar un altre cop a peu de via.


Aresta Brucs de l'Agulla de l'Arbret
1er llarg IV+ i IV, cinc expansions, entre espits i parabolts, en 30 metres
Comencem vertical i amb presa fina i polida on trobem un parabolt molt rovellat que en assegura el primer passos. Aquest son els passos més difícils del llarg. Tot seguit, arribem a un petit forat on també trobem un parabolt. Sortim de flanc a l'esquerra un parell de metres i tot seguit, continuem recte a munt fent petites ziga-zagues trobant el pas més bo. Als trenta metres arribem al gran forat on muntem la còmoda primera reunió.

2on llarg IV, IV+ i IV, cinc expansions entre parabolts i espits, en 30 metres
Sortim de la reunió vers l'esquerra per situar-nos al bell mig de l'aresta i a un parell de metres a munt hi ha un parabolt. Seguim recte fent passos fins, de roca petita i cantelluda però molt bona. En un punt, arribem a un ressalt que el prendrem per l'esquerra, assegurats per un espit. Aquest es el pas més difícil del llarg. Continuem amb bona roca recte fins dos parabolts que indican una reunió. Passarem d'això i continuarem fins un replà al costat d'una petita savina i a terra trobarem un parell de parabolts on muntem la segona reunió.

3er llarg III, sense expansions i 15 metres
Llarg fàcil i curt que es portarà a la reunió on es troba l'arbret que dona nom a aquesta popular agulla de Montserrat. Podem fer reunió de l'arbre o si volem al terra hi ha un parell de parabolts. D'aquí, si volem, podem ascendir amb poca dificultat  fins el cim d'aquesta esvelta agulla.


Cal remarcar que l'esquletxa on es troba el ràpel, hi ha una considerable "esllavissada" dels blocs que havien encastats. D'entrada, fa "mala pinta", dons son grans i prou esmicolats. Nosaltres hem rapelat per aquí tot i que no fa gaire gràcia.

A estat un típic dia de primavera, fresquet i amb solt però a la segona escalada se'ns ha ficat al damunt un "palomino" que a descarregat, fins hi tot, neu i que ha baixat la temperatura amb consideració. Tot això no ens ha impedit que ens ho passessim d'allò més bé. Una bona retrobada amb un companys de fa molts anys i esperem que no sigui la última.

Escalada realitzada per: Feliu Vilella i Joan Prunera
El primer llarg de la Saca Gran
El segon llarg
En Feliu, a punt d'arribar al la segona reunió
El flanqueig del tercer llarg
Arribant al cim de l'agulla

Cercar en aquest blog

Seguidors

Arxiu del blog

Dades personals

La meva foto
Barcelona, Catalunya, Spain
Vaig començar a enfilar-me per les muntanyes l'any 1976 i un cop que vàrem fer la travessa del Montseny, el setembre del 77, pujant el Matagalls des de Sant Marçal, la visió de les Agudes i la seva cresta dels Castellets, em va captivar. Llavors interiorment vaig saber que algún dia pujaria a lloms d'aquella cresta. Un anys i mig més tard vaig fer la meva primera escalada a Montserrat. Va ser el 17 de febrer de 1979. Des de llavors, per poc que pugui, vaig amb els companys a escalar, caminar, o pujar cims, que junt amb ells es el que més m'agrada.