diumenge, 31 d’agost del 2014

Via LOS MARES DEL SUR al Pollegó Oest. Montserrat

Dissabte 30 d'agost de 1714 / 2014
Des de fa una mica més d'un any que vull anar aquesta via però entre que te restriccions per nidificació de "pajarracus" i que no "enganyava" prou a la penya, no havia manera. Uns, m'havien parlat malament i uns altres be d'aquesta via i com tot en aquesta vida, per opinar s'ha de conèixer. A veure, de fet es una via que trigaré en repetir-la si decideixo repetir la... de totes maneres no m'ha desagradat del tot ,a excepció del quart llarg, degut a la roca massa trencada que te en el seu començament. Però es que la via te una lògica aclaparadora, busca el camí més evident per conquerir el cim. Poques assegurances i molt justetes, et fan posar-te les piles ja ses de el primer llarg. Teníem intenció d'anar més lluny de Barcelona però les prediccions ens van fer quedar-nos a Montserrat i a la fi vàrem poder ser una petita colla i com ningú havia fet aquesta via, a tots els hi va semblar be.
Per l'aproximació partirem de l'estacionament Nubiola a la Vinya Nova i prendrem el camí que mena del Torrent del Pont. Seguim camí a munt fins travessar un primer torrent anomenat Canal Fosca on davant nostre tenim la dreta Aresta Ribes. Remuntem aquesta canal fins arribar a peu de via de l'Aresta Ribas i fent gal.la del nostre instint anirem vorejant a estones la paret i seguin traça de camí poc definit fins que arribarem on tot just comença la nostra via. Aproximació un pel penosa degut als matolls punxegut que trobarem tota l'estona... però "qui alguna cosa vol, algo li costa"
1er llarg: IV, V, IV+, V, V+/A0e (6a) i IV+, 5 expansions ens uns 40 metres
Pugem a la vertical d'un pont de roca visible des de el peu de via. La paret poc a poc es va redreçant fins arribar a una fissura herbosa. Un cop superat això be una placa de roca inclinada però polida com un mirall on tindrem que apretar força el cul fins arribar al ressalt on no serà tan fàcil fer A0e. Al final del darrer parabolt tenim un pas més fàcil del que sembla per entrar a la còmoda primera reunió. Aquest llarg et posa les piles de cop.
2on llarg: IV i III, neta d'assegurances en uns 25 metres
Ens enfilem per un diedret de roca polida on podrem llaçar una baga en una bona sabina i un cop superada aquesta dificultat progressarem per una canal molt fàcil i un xic trencada vers l'esquerra fins la segona reunió. Llarg senzill i de tràmit.
3er llarg: V, IV+, IV, V i IV+, 4 expansions en uns 40 metres
Encetem el llarg a la dreta d'una llastra on podem posar un friend o tascó i de seguit en tendència a la dreta arribarem a una expansió que no veiem des de la reunió seguim recte a munt, primer per placa vertical i després es va posant més fàcil fins un ressalt. Superem aquest ressalt i continuem amb tendència a la dreta fins arribar a la reunió. Llarg més bonic del que pot semblar a primera vista.
4t llarg: V- i IV+, 5 expansions en uns 35 metres
Sortim de la reunió vers la dreta fins una bona sabina. Pujarem per una mena de llastra que malauradament, es trenca tota. Pujarem amb molta cura fins un a expansió. Tot seguit, ara a l'esquerra pujarem per una mena de canal on trobarem la segona expansió que ens dura a un arbre on podrem llaçar una baga i continuar, sempre amb roca a controlar fins la propera expansió.  Seguirem per roca, ara millor però polida on trobarem un parell més d'expansions que ens durà al bell mig d'una aresta molt estètica on farem la reunió un pel penjada.  Aquest es poder, el pitjor llarg de la via. Busca el terreny més lògic per pujar, sense poder evitar la roca més trencada i la dificulta es més per la qualitat de la roca que per lo difícil.
5è llarg: V i IV+ i 5 expansions en uns 50 metres
Sortim de la reunió en clara  tendència a l'esquerra abocant-nos al buit. La proera expansió no la veiem i son uns bons metres però justament quan comencem a enfilar-nos verticalment trobarem un bon forat on entra un friend dels grans. A partir d'aquí, es un festival de bona roca. Les expansions estan molt separades però que ens podem acurar un pel buscant merlets i forats on assegurar-nos. Després de uns llargs cinquanta metres arribarem a la reunió. Sens dubte el millor llarg de la via, però tindrem que escalar de valent.
6è llarg: IV i una expansió en 25 metres
Darrer llarg de les mateixes característiques que l'anterior però més fàcil i curt on ens dirà a un avant-cim on muntarem la reunió en una instal.lació de ràpel o una mica més amunt en un petit coll en un arbre. D'aquí tindrem que remuntar uns tres o quatre metres fins el verdader cim del Pollegó Oest.
Pel descens podem fer dos coses. Baixar rapelant per la mateixa via, cosa que no ens va fer el pes (a mi per raons obvies) degut a que es possible que s'enganxin les cordes i caiguda de pedres. Al final decidim baixar com persones amb molt de seny: caminant!!! Pels que volgeu baixar rapelant, cinc ràpels i al terra i fi de la història. Pels que decidiu baixar caminant tindrem que resseguir tota la carena del Serrat dels Pollegons (fites visibles) i que al final vorejarem una roca per la seva dreta que ens portarà a un coll on hi ha una fita molt gran (la hem reconstruit) i tot seguit amb paciència, baixarem per la Canal dels Pollegons que ens durà a peu de via de la Olmo-Urquiza, Tarantel.la i Mickey Mouse, entre d'altres, fins el camí del Torrent del Pont. Un horeta llarga de baixada. I be, un altre via nova per la cole i el millor de la via, la companyia
Escalada realitzada per: primera cordada: (el joves) Ricard Rofes i Jordi Ceballos. Segona cordada: (els... iaios) Joaquim Llòria i Joan Prunera
El Ricard acabant el primer llarg
Jo seguint de prop als companys
El tercer llarg
El poc agraït quart llarg
La quarta reunió
El Ricard començant el cinquè llarg

Jo seguit els passol del Jordi
El cinquè llarg vist des de la reunió de dalt
En Joaquim arribant a la cinquena reunió 
En Ricard al darrerr llarg
Un merlet, gaurebé, tant bo com un parabolt!
L'avant-cim de la via
Un "selfie" dels quatre

3 comentaris:

  1. Felicitats als quatre ! una via que no deixa indiferent....a mí em va fer molta il.lusió quan la vaig fer, recordo que fent l'Aresta Ribes vaig veure una cordada als dos darrers llargs i m'en vaig enamorar.
    Ara, cal anar ben concentrat a l'esperó final !

    ResponElimina
  2. M'agrada el nom de aquesta via "Los mares del sur", sembla com si fos un viatge del tipus "piratas del caribe"
    Bona escalada :)
    Petons.

    ResponElimina
  3. Doncs, després de les vacances en les que no he tocat res de roca, m'ha semblat una via prou "durilla" però encara que no m'ha desagradat gaire, sobretot per les dos ultimes tirades del espectacular esperó, crec que la deixaré en l'arxiu de "tengui i no vuelvi".
    És a destacar que m'ho vaig passar d'allò més bé amb la fabulosa companyia tant del Joan com dels companys Ricard i Jordi.

    ResponElimina

Cerca de vies

Seguidors

Arxiu del blog

Dades personals

Barcelona, Catalunya, Spain
Vaig començar a enfilar-me per les muntanyes l'any 1976 i un cop que vàrem fer la travessa del Montseny, el setembre del 77, pujant el Matagalls des de Sant Marçal, la visió de les Agudes i la seva cresta dels Castellets, em va captivar. Llavors interiorment vaig saber que algún dia pujaria a lloms d'aquella cresta. Un anys i mig més tard vaig fer la meva primera escalada a Montserrat. Va ser el 17 de febrer de 1979. Des de llavors, per poc que pugui, vaig amb els companys a escalar, caminar, o pujar cims, que junt amb ells es el que més m'agrada.