dilluns, 11 de desembre de 2017

Via LLIMAC GROC a la Carena del Dumbo. Regió de les Agulles

Dissabte 9 de desembre de 2017
La Carena de Dumbo es un contrafort que hi ha a la dreta de l'agulla del Dumbo o Miranda del Setrill. La via que descric es senzilla i ben assegurada amb un primer llarg més bonic que no pas el segon. Tota quipada amb parabolts i roca magnifica sera ideal per combinarla amb d'altres de la zona.

Per accedir a peu de via, remuntarem la canal ample fins un gran bloc amb una roca adosada i amena de bauma. Tot seguit devallem pel seu costat esquerra fins una mena de torrent i remuntem a munt per bosc obert fins arribar a la paret i en un replà veurem un parabolt visible a pocs metres del terra.

1er llarg IV i IV+, 8 parabolts i uns 35 metres
Surtim recte amb lleugera tendència a l'esquerra i per terreny fàcil, fins que arribem a un balmat, flanqueig a l'esquerra per situar-no a la vertical d'un muret. Presa petita però bona i només tenim que seguir el parabolts. Més a munt trobem una fissura que podem pujar amb bavaresa però si no, no cal, per placa també pugem be. Amb un passet finet arribem la reunió en una mena de forat.

2on llarg IV+, IV i III, 3 parabolts i uns 15 metres
La dificultat d'aquest llarg radica amb la sortida de la reunió. Amb un pas de flanc a la dreta superem un petit desplom i llavors recte a munt fins que la dificultat decau i arribem a la reunió.

De la reunió final i caminat ens dirigim al final del contrafort i per baixar ho farem per la canal que tenim a la dreta que en poca estona ens durà un altre cop a peu de via i a la canal Ample.

Via divertida sense cap compromís rellevant ideal per completar una jornada d'escalada per Agules o els Frares

Escalada realitzada per: Santi Guerra i Joan Prunera
Començant el primer llarg
Arribant a la 1a reunió

divendres, 1 de desembre de 2017

LOS ABERRONCHAOS PUNT EXTREM a la Roca Viella. Abella de la Conca

Dissabte 25 de novembre de 2017
Fa dies, vull dir setmanes, que tinc abandonat el blog, sigui per mandra o desmotivació la cosa va així, però aquest dissabte hem fet una via que m'ha convençut força i m'he animat a piular-la. Avui serem una bona colla de "ganàpies" i farem dues cordades, els del Vallès Occidental al davant i els dels Barcelonès al darrere.

La via, tot i que "tira" de parabolts en llocs que no tindrien que ser, la via es prou recomanable. Son cinc llargs equipats austerament on necessitarem completar-la amb tascons i friends per anar més del que pot semblar a primera vista, però, ull, no es fàcil. L'accés a peu de via es el mateix que per les seves veïnes Lo Puto Amo i Lo Gall Pinto.

La via es encarada al sud, i per completar-la portarem friends variants, tascons i cintes per llaçar arbres. Trobarem parabolts i claus casolans en l'equipament de la via i les reunions amb dos parabolts amb anella. Via ideal per gaudir d'una jornada ben divertida.

1er llarg: IV, un clau i un ponts de roca en uns 15 metres
Comencem el curt llarg a uns cinc o sis metres a l'esquerra de la via Lo Puto Amo, i ataquem un ressalt per situar-nos en una cornisa on troben un clau, continuem a munt i trobarem un pont de roca, Superem uns passos i caminant còmodament  arribem a la reunió. Llarg curt però que ens situa a una bona  segona tirada.

2on llarg: IV, IV+, V-, IV+ i IV, dos claus i tres parabolts en uns 35 metres
Sortim de la reunió vers la paret que tenim a l'esquerra om es veuen clarament els claus. Pugem una placa fàcil fins una cornissa on farem un pas difícil i emprenem un franqueig fins un diedre. Superem aquest diedre i passem a l'esquerra i escalem la caracteristica llastra fins els seu cap de munt i muntem una còmoda reunió. Llarg molt bonic de fer.

3er llarg: IV, III, IV, IV i IV+, tres claus i un parabolt en uns 30 metres
Sortim de la reunió superant una petita placa protegida per un clau al seu cap de munt. seguim amb tendència ala dreta fin un ressalt on troben un altre clau i continuem pujant sempre amb tendència a la dreta per plaques fissurades fins un diedre tombat i al final d'aquest , muntarem la reunió força còmoda. Llarg divertit.

4t llarg: I i III, un clau i un pont de roca en uns 30 metres
Llarg de transició molt fàcil que primer anirem caminant fins uns ressalts i seguirem per una mena de canal i plaques fins arribar a una petita cornisa on muntarem la reunió de dos parabolts. Llarg un tant lleig.

5è llarg: IV+, V, III, V, V i IV, un clau, dos parabolts i una sabina amb cordino en uns 45 metres
Comencem pujant per una placa amb una fissura vertical. Quan s'acaba trobarem un clau i canviem a un altre fissura a l'esquerra fins el final de la placa. Seguim a la dreta en flanqueig fàcil fins arribar a un parabolt amb passos aeris. Continuem a munt per placa i sempre en tendència a la dreta fins un altre parabolt. Quan arribem al final de la placa trobem una feixa amb arbres. No entrem i continuem per la dreta de la placa i per sota els arbres a llaçar una baga en una sabina i d'aquí fins el final de la placa. Podem muntar reunió o continuar un petit ressalt de tres metres fins el cim de la roca. Llarg més fàcil del que a primera vista sembla tot i que es molt rebuscat. No es fàcil.

Pel descens, es el mateix que per les seves veïnes, baixarem vers llevant fins un coll i després per la vessant nord i amb l'ajuda d'una corda fixe, fins el camí que ens portarà un altre cop al camí de pujada. Via divertida i ben trobada en cara que un tant forçada però molt recomanable. Ara si, que feia temps que no escalava una via nova per la cole...!!!

Escalada realitzada per: Jordi Joan García, Ricard Rofes, Agustín Pérez i Joan Prunera


Per on va la via 
El primer i curt llarg
L'estètic segon llarg
Recuperant el segon llarg 
El tercer llarg
Els darrers passos del diedre del tercer llarg 
El quart llarg, de tant sols de tràmit
Començant el cinquè llarg 
Els companys a mig cinquè llarg 
Fita aconseguida...!

dijous, 5 d’octubre de 2017

Via VALLE DE CANFRANC. El Tobazo. Canfranc

Dimecres 27 de setembre de 2017
Aquesta part del Pirineu es del tot desconeguda per mi i en proposen una via molt llarga però totalment equipada amb parbolts de 8mm. La paret es ubicada al poble de Canfranc, camí de les pistes d'esquí de Candanchú, es el Tobazo, una paret enorme de gairebé 500 metres on es difícil imaginar un itinerari però els prolífics equipadors de Sendero Límite han trobat un itinerari sinuós, tot equipat i de grau no obligat en els llocs mes difícils, això no vol dir que no tinguem que escalar. Una via del tot recomanable i que no tindrem cap problema de que ens perdem per la paret, només tindrem que seguir el parabolts.

Sortim de Canfranc per la carretera que duu a les pistes d'esquí i als poc quilòmetres en un revol molt pronunciat trobarem les instal.lacions d'una antiga caserna de l'exèrcit. Aparquem el vehicle i remuntem la vall per la dreta de l'antic quartel. Pujarem una mig hora. La paret la tenim a la dreta, ben amenaçadora. Seguim camí per la vall ben marcat fins que unes fites ens indicaran que tenim que deixar el camí i dirigir-nos a la dreta vers una gran tartera que solca tota la base de la paret i en diagonal anirem a peu de via. Ens hem de fixar molt be en una gran canal de roca blanca que ralla gran part de la mitat inferior de la paret. En total uns 3/4 d'hora d'aproximacio, mes o menys. Per poder trobar amb exactitud el peu de via, serà ben visible un plàstic vermell en un parabolt i aquí es on comença la via.

La via la podem dividir en dos parts. La primera part trobarem el primer llarg molt fàcil per ressalts entre petites feixes herba i que ens portarà a 6 llargs de placa inclinada mes o menys llissa, on la clau serà l'escalada d'adherència i en oposició per canalons a cada banda dels peus, totes molt ben assegurades i amb reunions molt còmodes. El 6è llarg es el més difícil doncs es molt vertical però no obligat. El 7è llarg arriba a sota d'uns desploms i es aquí on farem un llarg flanqueig caminant a la dreta per una feixa fins arribar al peus d'un petit diedre.

Els darrers llargs transcorren per terreny més vertical i amb algun pas a controlar la roca. El 8è es un diedre vertical molt bonic. El 9è llarg es una paca llissa i vertical no obligada. El 10è una bavaresa i flanqueig a l'esquerra amb passos molt atlètics que ens porten a uns altres desploms que ens barren el pas. En l'11è llarg,  fem un altre flanqueig a la dreta, pràcticament caminant, però molt aeri. El llarg 12è el farem per l'esquerra i per placa fins uns ressalts que els superarem per la dreta fins la reunió. El 13è llarg el comencem pujant per una cornisa d'herba, entrem a una placa i ens dirigim a una mena de diedre fins arribar a la reunió amb passos herba i un xic trencats. El 14è l'ataquem per la dreta per paret vertical però amb molt bona presa i tot amunt fins la reunió i el darrer llarg, molt fàcil, anirem pujant per petit ressalts entre mig de feixetes d'herba i que ens portarà al final de la via on trobarem dos parabolts en un gran blog.

Un cop acabada la via remuntem uns metres fins aquest cim planer, coronat per una gran fita. Vistes esplèndides de la vall i de les pistes d'esquí de Candanchú. A llevant podem veure com sobre surt entre muntanyanes una de les puntes del Pic Mid d'Ossau.

Una escalada magnifica i com li diuen ara, Love-climbing, gaire be cinc-cents metres de via que encara que del tot assegurada on tindrem de tenir una bona forma física per poder fer-la amb 4 hores, que no es normal en mi si no fos per que el company no m'ha deixat ni un moment de respir... be, algun moment si que he descansat.

El descens el farem vers llevant en direcció a les pistes i tot seguit, girarem a l'esquerra per baixar per una canal ample en direcció a la vall per on hem fet l'aproximació. Aquí es una mica perdedor per que no hi han fites però de seguit trobarem el camí GR molt marcat fins on hem deixat el cotxe.

Escalada intensa i llarga on he gaudit dels llargs i del companys i una nova via per la "cole"

Escalada realitzada per: Joan Asín i Joan Prunera

itinerari per on transcorre la via
El fàcil primer lalrg
El segon llarg
El llarg 3
El llarg 4
El llarg 5

El companys al cinque llarg
Llarg 6, el més difícil 
El llarg 7
El diedre del llarg 8
La placa del llarg 9
La bavaresa del llarg 10
Caminant pel flanqueig del llarg 11
Llarg 12
La reunió des de el llarg 12
En el llarg 13
Arribant a la reunió 13
El llarg 14
El fàcil darrer llarg
Han estat quatre hores d'intensa i ràpida escalada

dissabte, 30 de setembre de 2017

ESPOLÓN GUANCHINFÚ a la Peña Predicadera. Sierra de Guara

Dimarts 26 de setembre de 2017
Sempre hi ha llocs que et sorprenen, tant si es un lloc nou com per l'entorn i aquest es un d'ells. En terres aragoneses, en la província d'Osca, es trobe la Sierra de Guara, el que seria per nosaltres, una serralada prepirinenca. Com una gran mola solcada de profundes canals per la vessant sur ens farà l'efecte que estem en un món surrealista que no ens deixarà de sorprendre. La roca es conglomerat calcari molt bo i d'infinitat de vies de diversos graus, generalment moderat i amb poca verticalitat però d'un paissatge privilegiat. Pel que he vist i he llegit, les vies van començar a obrir-se a mitjants dels 80' i que ara estan re-equipades com es el cas de la nostre via que sense ser massa díficil podrem gaudir d'una escalada poc exposada i de escàs ambient, però llarga i ràpida.

Per arribar a la zona vindrem per la A-22 de Lleida-Osca fin on acaba i continuarem per la N-240 fins la desviació a Liesa i Ibieca. Arribarem a un creuament, a la dreta Aguas i a l'esquerra Loporzano, anirem uns 50 metres a l'esquerra i prendrem un altre direcció per un a carretera petita en direcció al pantà de Guara. Seguirem la carretera fins una rotonda seguirem per pista en bon estat fins els pàrquing de la Tejeria. Com a molt caben 8 cotxes. Ja caminant, remuntarem una llarga pista fins una gran explanada on podrem veure la Peña Predicadera. Baixarem per la pista fins un rierol sec i remuntarem per grades i canals fins el cap damunt on arribarem als peus de la Peña Predicadera. En total 3/4 o un hora d'aproximació.

Un cop davant les parets baixarem una canal fins el peu de via on seran visibles la cantitat de parabolts que hi ha a la via. Via totalment equipada amb parbolts, en els llocs fàcils sobren, on només necessitarem de 8 a 10 cintes i la reunió per gaudir d'una escalada prou divertida.

1er llarg: III+ i IV+, 8 parabolts en uns 30 metres
Comencem a escalar per un esperó ample i tombat i en arribar a un lloc més ajagut, ens decantarem a l'esquerra fins un ressalt un xic més vertical . Un cop superat , decau la dificultat fins arribar a una còmoda reunió. Llarg fàcil i amb un excés considerable d'expansions per la dificultat que te.

2on llarg: IV i 5 parabolts en uns 30 metres
Seguirem per l'esperò, ara una mica més vertical amb les mateixes característiques que l'anterior però amb una mica més de "sal i pebre" Sols tenim que seguir els parabolts.

3er llarg: IV i 5 parabolts en uns 30 metres
emprenem un llarg flanqueig ascendent, primer travessant una canal que pot estar mullada per l'aigua i després per una placa tombada i de presa petita que de mica en mica anirà perdent dificultat fins arribar als peus d'un altre esperó més vertical i estret.

4t llarg: IV. IV+ i V- i 6 parabolts en uns 35 metres
En enfilem pel fil de l'esperó amb passos més difícils que en els llargs anteriors fins arribar a un petit mur ben assegurat. continuem fins un replà als peus d'un curt però vertical ressalt. També ben protegit, el superem fins arribar a la reunió. Bon llarg.

5è llarg: IV+, V, V+ i IV i 9 parabolts en uns 30 metres
Seguim pel fil de l'esperò fins un fort ressalt ben assegurat amb dos parabolts. El superarem per la dreta i un cop a dalt anirem a l'esquerra per entrar a una mena de canal vertical on trobarem la màxima dificultat del llarg. Amb tècnica d'oposició superem les dificultat fins arribar a la reunió als peus d'uns desploms. Llarg preciós

6è llarg: IV i V+, 4 parabolts i 1 espit en uns 20 metres
Sortim de la reunió en direcció a una mena de curta xemeneia en un flanqueig a l'esquerra. Pugem en oposició amb passos difícils procurant no encastar-nos massa. La superació d'aquest llarg es atlètica i vertical però no obligada fins que perdem dificultat i arribem al final de la via.

El descens el farem arribant al que seria un cim de l'extens altiplà de la peña. Trobarem fites. En direcció Nord, baixarem del cim fins una canal i remuntarem un altre llom d'un cim i descendirem a ponent per camí/tartera que ens durà al camí d'aproximació. Un hora en total de retorn.

Una via bonica i agradable en un entorn nou per a mi que de ben segur us fascinarà. Una nova via per la "cole"

Escalada realitzada per: Joan Asín i Joan Prunera
La Peña Predicadera des de la pista d'aproximació 
L'esperò per on va la via que hem escollit
El primer llarg
Segon llarg
Tercer llarg
Quart llarg
Cinquè llarg
Darrer llarg 
El company a la reunió
Els darrers passos del final de la via 
Lloc nou i via nova per la "cole"

divendres, 22 de setembre de 2017

Via CARA SUR al Mallo de la Canal. Riglos

Dissabte 9 de setembre de 2017
Hi han cop que una via, per no se quina raó, se'm travessa i no hi ha manera. Això es el que passa amb la Aguja Roja de Riglos.
Tenim pensat anar un parell de dies a Riglos i el primer dia fer una via prou senzilla per anar fent boca pel diumenge però a l'arribar a Riglos fa molt de fred i vent. Decidim anar al Mallo de la Canal a fer la via de la Cara Sur com teníem planejat i estacionem el vehicle a l'explanada del cementiri on hi ha l'observatori de voltors. L'aproximació al Mallo de la Canal sembla evident. Prenem la pista que fa la volta als Mallos i intuim la canal que puja al Mallo que volem escalar. Comencem a pujar per l'interior de la canal però el camí apareix i des-apareix per monets i ens veiem obligats a sortir de la canal infinitat de cops. Entre esbarzers i matolls pugem com podem sempre fent gala del "raro instinto del hombre blanco". Tenim quer pujar per la canal sempre en tendència a l'esquerra fins arribar al final de la canal i abans, trobarem una corda fixa que ens portarà a una mena de terrassa als peus del Mallo. Un cop a la base, seguim per la dreta a tocar l'Agulla Lázaro i en un replà petit, ja podem veure uns metres a munt, el primer parabolt. Ens a costat un hora llarga arribar a peu de via i amb els braços i cames tots "esgarrinxats".

1er llarg: III+ i II+, 2 parabolts en uns 30 metres
Pugem per placa un pel trencada fins el primer parabolt, sempre vigilant els còdols, doncs no tots son prou bons. Arribem a un petit ressalt protegit per un parabolt. Per l'esquerra sembla més fàcil però es molt trencat. Superem el ressalt per la dreta al costat d'uns arbustos i això ens portarà a una cornisa de bona roca i fent una travessia a la dreta en portarà a la reunió d'un sol parabolt. Llarg lleig però que ens portarà a dos llargs prou ferms.

2on llarg: III+, IV+, V-, IV+ i IV, 4 parabolts i un pont de roca en uns 35 metres
Comencem pujant per placa tombada fins un bon ressalt, "panza" com li diuen aquí, protegit per un parabolt. Un cop superat anirem amb tendència a l'esquerra fins un altre ressalt on hi ha un parabolt que no es veu. Superem aquest pas i continuem a la dreta per una mena de canal on trobarem un pont de roca amb cable d'acer. seguim pujant per la canal on trobarem un parell més de parabolts i a partir del darrer, flanquegem a l'esquerra on trobarem una reunió  amb anelles. Llarg amb molt bona roca i bonic de fer.

3er llarg: IV, V+ (no obligat), IV i III, 4 parabolts i un pont de roca en uns 35 metres
Sortim de la reunió vers un desplom amb grans còdols de color vermell. La roca es prou bona però ull. Un cop arribem al ressalt trobem un parabolt i un pont de roca amb cable d'acer i amb passos atlètics no obligats el superem. Per sortir del ressalt farem un pas a la dreta assegurats per un altre parabolt, que per mi, es aquest el pas més difícil. Un cop superat i en tendència a l'esquerra, arribem a un altre ressalt mes senzill on hi ha un altre parabolt al costat d'uns arbustos i per placa tombada i molt fàcil arribem a la reunió d'unes sabines. Llarg divertit de fer.

Ara només ens resta seguir caminant fins el cim allargat del Mallo de la Canal i un cop al cim, baixarem vers llevant fins una sabina gruixuda on hi ha una instal.lació d'un curt ràpel de 15 metres.

La ressenya que portem diu literalment: Bajada: "Un rapel de 15 m por la cara norte y luego andando", i sense donar-te més explicació, "aquí queda lo dicho". Es tard i comença a fer-se fosc i fa un vent molt fort i la veritat es que un cop al terra no veiem gens clar per on baixar. A sota nostre es veu la Aguja Roja i el Mallo Cored i intuïm una mena de corriol i sen se pernsar-ho dos cops ens hi fiquem... quina "cagada"!!! Aquest cop el "raro instinto" ens ha fallat. Si a la aproximació ens hem esgarrinxat a la tornada ha estat pitjor. Després de gaire be un hora fent el senglar, hem pogut arribar a la vessant oest del Mallo Cored i d'aquí a la pista. La qüestió es que un cop fet el ràpel, tenim que remuntar un coll vers ponent i d'aquí baixar per l'altre vessant al costat del Mallo Colorado. Però això ho vàrem veure al dia següent.

Cansats per l'aproximació i el descens i havent passat la nit del "lloro" amb un ven molt fort i antipàtic, ens aixequem amb un dia clar, ventós  i fred i decidim que la via de la cara nord de la Aguja Roja la deixarem per un altre dia i decidim anar al Mallo Colorado, que per cert, es ple de gent com un ou. Ens decidim per la via Ultravox que es lliure de gent, però entre que ens mirem el segon llarg i ens "acollonim" i no ens decidim, queda lliure la via Anorexia que encara que jo ja l'he fet, ens decidim per aquesta que no tenim el cos per gaires festes.

Aquí passo la ressenya de quan la vaig fer. Ara la via te quatre parabolts més en els dos primers llargs des de l'últim cop que la vaig escalar. En els passos claus dels desploms (panzas) la roca es molt polida.

https://elcoleccionistadevies.blogspot.com.es/2015/01/via-anorexia-al-mallo-colorado-los.html

Més informació i fotos de la pseudo-aventura en el blog del company:

https://eltercergradista.wordpress.com/2017/09/14/via-cara-sur-y-via-anorexia-en-riglos-910-09-2017/

Escalada realitzada per: Agustín Pérez i Joan Prunera

La aproximació, la via i la baixada
L'antipàtic primer llarg 
Superada la primera "panza" 
En el "canalizo" 
Arribant a la segona reunió
Començant el tercer llarg 
Superant el ressalt
Es fa fosc i no sabem el que ens espera de baixada

Cercar en aquest blog

Seguidors

Arxiu del blog

Dades personals

La meva foto
Barcelona, Catalunya, Spain
Vaig començar a enfilar-me per les muntanyes l'any 1976 i un cop que vàrem fer la travessa del Montseny, el setembre del 77, pujant el Matagalls des de Sant Marçal, la visió de les Agudes i la seva cresta dels Castellets, em va captivar. Llavors interiorment vaig saber que algún dia pujaria a lloms d'aquella cresta. Un anys i mig més tard vaig fer la meva primera escalada a Montserrat. Va ser el 17 de febrer de 1979. Des de llavors, per poc que pugui, vaig amb els companys a escalar, caminar, o pujar cims, que junt amb ells es el que més m'agrada.