dijous, 5 d’octubre de 2017

Via VALLE DE CANFRANC. El Tobazo. Canfranc

Dimecres 27 de setembre de 2017
Aquesta part del Pirineu es del tot desconeguda per mi i en proposen una via molt llarga però totalment equipada amb parbolts de 8mm. La paret es ubicada al poble de Canfranc, camí de les pistes d'esquí de Candanchú, es el Tobazo, una paret enorme de gairebé 500 metres on es difícil imaginar un itinerari però els prolífics equipadors de Sendero Límite han trobat un itinerari sinuós, tot equipat i de grau no obligat en els llocs mes difícils, això no vol dir que no tinguem que escalar. Una via del tot recomanable i que no tindrem cap problema de que ens perdem per la paret, només tindrem que seguir el parabolts.

Sortim de Canfranc per la carretera que duu a les pistes d'esquí i als poc quilòmetres en un revol molt pronunciat trobarem les instal.lacions d'una antiga caserna de l'exèrcit. Aparquem el vehicle i remuntem la vall per la dreta de l'antic quartel. Pujarem una mig hora. La paret la tenim a la dreta, ben amenaçadora. Seguim camí per la vall ben marcat fins que unes fites ens indicaran que tenim que deixar el camí i dirigir-nos a la dreta vers una gran tartera que solca tota la base de la paret i en diagonal anirem a peu de via. Ens hem de fixar molt be en una gran canal de roca blanca que ralla gran part de la mitat inferior de la paret. En total uns 3/4 d'hora d'aproximacio, mes o menys. Per poder trobar amb exactitud el peu de via, serà ben visible un plàstic vermell en un parabolt i aquí es on comença la via.

La via la podem dividir en dos parts. La primera part trobarem el primer llarg molt fàcil per ressalts entre petites feixes herba i que ens portarà a 6 llargs de placa inclinada mes o menys llissa, on la clau serà l'escalada d'adherència i en oposició per canalons a cada banda dels peus, totes molt ben assegurades i amb reunions molt còmodes. El 6è llarg es el més difícil doncs es molt vertical però no obligat. El 7è llarg arriba a sota d'uns desploms i es aquí on farem un llarg flanqueig caminant a la dreta per una feixa fins arribar al peus d'un petit diedre.

Els darrers llargs transcorren per terreny més vertical i amb algun pas a controlar la roca. El 8è es un diedre vertical molt bonic. El 9è llarg es una paca llissa i vertical no obligada. El 10è una bavaresa i flanqueig a l'esquerra amb passos molt atlètics que ens porten a uns altres desploms que ens barren el pas. En l'11è llarg,  fem un altre flanqueig a la dreta, pràcticament caminant, però molt aeri. El llarg 12è el farem per l'esquerra i per placa fins uns ressalts que els superarem per la dreta fins la reunió. El 13è llarg el comencem pujant per una cornisa d'herba, entrem a una placa i ens dirigim a una mena de diedre fins arribar a la reunió amb passos herba i un xic trencats. El 14è l'ataquem per la dreta per paret vertical però amb molt bona presa i tot amunt fins la reunió i el darrer llarg, molt fàcil, anirem pujant per petit ressalts entre mig de feixetes d'herba i que ens portarà al final de la via on trobarem dos parabolts en un gran blog.

Un cop acabada la via remuntem uns metres fins aquest cim planer, coronat per una gran fita. Vistes esplèndides de la vall i de les pistes d'esquí de Candanchú. A llevant podem veure com sobre surt entre muntanyanes una de les puntes del Pic Mid d'Ossau.

Una escalada magnifica i com li diuen ara, Love-climbing, gaire be cinc-cents metres de via que encara que del tot assegurada on tindrem de tenir una bona forma física per poder fer-la amb 4 hores, que no es normal en mi si no fos per que el company no m'ha deixat ni un moment de respir... be, algun moment si que he descansat.

El descens el farem vers llevant en direcció a les pistes i tot seguit, girarem a l'esquerra per baixar per una canal ample en direcció a la vall per on hem fet l'aproximació. Aquí es una mica perdedor per que no hi han fites però de seguit trobarem el camí GR molt marcat fins on hem deixat el cotxe.

Escalada intensa i llarga on he gaudit dels llargs i del companys i una nova via per la "cole"

Escalada realitzada per: Joan Asín i Joan Prunera

itinerari per on transcorre la via
El fàcil primer lalrg
El segon llarg
El llarg 3
El llarg 4
El llarg 5

El companys al cinque llarg
Llarg 6, el més difícil 
El llarg 7
El diedre del llarg 8
La placa del llarg 9
La bavaresa del llarg 10
Caminant pel flanqueig del llarg 11
Llarg 12
La reunió des de el llarg 12
En el llarg 13
Arribant a la reunió 13
El llarg 14
El fàcil darrer llarg
Han estat quatre hores d'intensa i ràpida escalada

dissabte, 30 de setembre de 2017

ESPOLÓN GUANCHINFÚ a la Peña Predicadera. Sierra de Guara

Dimarts 26 de setembre de 2017
Sempre hi ha llocs que et sorprenen, tant si es un lloc nou com per l'entorn i aquest es un d'ells. En terres aragoneses, en la província d'Osca, es trobe la Sierra de Guara, el que seria per nosaltres, una serralada prepirinenca. Com una gran mola solcada de profundes canals per la vessant sur ens farà l'efecte que estem en un món surrealista que no ens deixarà de sorprendre. La roca es conglomerat calcari molt bo i d'infinitat de vies de diversos graus, generalment moderat i amb poca verticalitat però d'un paissatge privilegiat. Pel que he vist i he llegit, les vies van començar a obrir-se a mitjants dels 80' i que ara estan re-equipades com es el cas de la nostre via que sense ser massa díficil podrem gaudir d'una escalada poc exposada i de escàs ambient, però llarga i ràpida.

Per arribar a la zona vindrem per la A-22 de Lleida-Osca fin on acaba i continuarem per la N-240 fins la desviació a Liesa i Ibieca. Arribarem a un creuament, a la dreta Aguas i a l'esquerra Loporzano, anirem uns 50 metres a l'esquerra i prendrem un altre direcció per un a carretera petita en direcció al pantà de Guara. Seguirem la carretera fins una rotonda seguirem per pista en bon estat fins els pàrquing de la Tejeria. Com a molt caben 8 cotxes. Ja caminant, remuntarem una llarga pista fins una gran explanada on podrem veure la Peña Predicadera. Baixarem per la pista fins un rierol sec i remuntarem per grades i canals fins el cap damunt on arribarem als peus de la Peña Predicadera. En total 3/4 o un hora d'aproximació.

Un cop davant les parets baixarem una canal fins el peu de via on seran visibles la cantitat de parabolts que hi ha a la via. Via totalment equipada amb parbolts, en els llocs fàcils sobren, on només necessitarem de 8 a 10 cintes i la reunió per gaudir d'una escalada prou divertida.

1er llarg: III+ i IV+, 8 parabolts en uns 30 metres
Comencem a escalar per un esperó ample i tombat i en arribar a un lloc més ajagut, ens decantarem a l'esquerra fins un ressalt un xic més vertical . Un cop superat , decau la dificultat fins arribar a una còmoda reunió. Llarg fàcil i amb un excés considerable d'expansions per la dificultat que te.

2on llarg: IV i 5 parabolts en uns 30 metres
Seguirem per l'esperò, ara una mica més vertical amb les mateixes característiques que l'anterior però amb una mica més de "sal i pebre" Sols tenim que seguir els parabolts.

3er llarg: IV i 5 parabolts en uns 30 metres
emprenem un llarg flanqueig ascendent, primer travessant una canal que pot estar mullada per l'aigua i després per una placa tombada i de presa petita que de mica en mica anirà perdent dificultat fins arribar als peus d'un altre esperó més vertical i estret.

4t llarg: IV. IV+ i V- i 6 parabolts en uns 35 metres
En enfilem pel fil de l'esperó amb passos més difícils que en els llargs anteriors fins arribar a un petit mur ben assegurat. continuem fins un replà als peus d'un curt però vertical ressalt. També ben protegit, el superem fins arribar a la reunió. Bon llarg.

5è llarg: IV+, V, V+ i IV i 9 parabolts en uns 30 metres
Seguim pel fil de l'esperò fins un fort ressalt ben assegurat amb dos parabolts. El superarem per la dreta i un cop a dalt anirem a l'esquerra per entrar a una mena de canal vertical on trobarem la màxima dificultat del llarg. Amb tècnica d'oposició superem les dificultat fins arribar a la reunió als peus d'uns desploms. Llarg preciós

6è llarg: IV i V+, 4 parabolts i 1 espit en uns 20 metres
Sortim de la reunió en direcció a una mena de curta xemeneia en un flanqueig a l'esquerra. Pugem en oposició amb passos difícils procurant no encastar-nos massa. La superació d'aquest llarg es atlètica i vertical però no obligada fins que perdem dificultat i arribem al final de la via.

El descens el farem arribant al que seria un cim de l'extens altiplà de la peña. Trobarem fites. En direcció Nord, baixarem del cim fins una canal i remuntarem un altre llom d'un cim i descendirem a ponent per camí/tartera que ens durà al camí d'aproximació. Un hora en total de retorn.

Una via bonica i agradable en un entorn nou per a mi que de ben segur us fascinarà. Una nova via per la "cole"

Escalada realitzada per: Joan Asín i Joan Prunera
La Peña Predicadera des de la pista d'aproximació 
L'esperò per on va la via que hem escollit
El primer llarg
Segon llarg
Tercer llarg
Quart llarg
Cinquè llarg
Darrer llarg 
El company a la reunió
Els darrers passos del final de la via 
Lloc nou i via nova per la "cole"

divendres, 22 de setembre de 2017

Via CARA SUR al Mallo de la Canal. Riglos

Dissabte 9 de setembre de 2017
Hi han cop que una via, per no se quina raó, se'm travessa i no hi ha manera. Això es el que passa amb la Aguja Roja de Riglos.
Tenim pensat anar un parell de dies a Riglos i el primer dia fer una via prou senzilla per anar fent boca pel diumenge però a l'arribar a Riglos fa molt de fred i vent. Decidim anar al Mallo de la Canal a fer la via de la Cara Sur com teníem planejat i estacionem el vehicle a l'explanada del cementiri on hi ha l'observatori de voltors. L'aproximació al Mallo de la Canal sembla evident. Prenem la pista que fa la volta als Mallos i intuim la canal que puja al Mallo que volem escalar. Comencem a pujar per l'interior de la canal però el camí apareix i des-apareix per monets i ens veiem obligats a sortir de la canal infinitat de cops. Entre esbarzers i matolls pugem com podem sempre fent gala del "raro instinto del hombre blanco". Tenim quer pujar per la canal sempre en tendència a l'esquerra fins arribar al final de la canal i abans, trobarem una corda fixa que ens portarà a una mena de terrassa als peus del Mallo. Un cop a la base, seguim per la dreta a tocar l'Agulla Lázaro i en un replà petit, ja podem veure uns metres a munt, el primer parabolt. Ens a costat un hora llarga arribar a peu de via i amb els braços i cames tots "esgarrinxats".

1er llarg: III+ i II+, 2 parabolts en uns 30 metres
Pugem per placa un pel trencada fins el primer parabolt, sempre vigilant els còdols, doncs no tots son prou bons. Arribem a un petit ressalt protegit per un parabolt. Per l'esquerra sembla més fàcil però es molt trencat. Superem el ressalt per la dreta al costat d'uns arbustos i això ens portarà a una cornisa de bona roca i fent una travessia a la dreta en portarà a la reunió d'un sol parabolt. Llarg lleig però que ens portarà a dos llargs prou ferms.

2on llarg: III+, IV+, V-, IV+ i IV, 4 parabolts i un pont de roca en uns 35 metres
Comencem pujant per placa tombada fins un bon ressalt, "panza" com li diuen aquí, protegit per un parabolt. Un cop superat anirem amb tendència a l'esquerra fins un altre ressalt on hi ha un parabolt que no es veu. Superem aquest pas i continuem a la dreta per una mena de canal on trobarem un pont de roca amb cable d'acer. seguim pujant per la canal on trobarem un parell més de parabolts i a partir del darrer, flanquegem a l'esquerra on trobarem una reunió  amb anelles. Llarg amb molt bona roca i bonic de fer.

3er llarg: IV, V+ (no obligat), IV i III, 4 parabolts i un pont de roca en uns 35 metres
Sortim de la reunió vers un desplom amb grans còdols de color vermell. La roca es prou bona però ull. Un cop arribem al ressalt trobem un parabolt i un pont de roca amb cable d'acer i amb passos atlètics no obligats el superem. Per sortir del ressalt farem un pas a la dreta assegurats per un altre parabolt, que per mi, es aquest el pas més difícil. Un cop superat i en tendència a l'esquerra, arribem a un altre ressalt mes senzill on hi ha un altre parabolt al costat d'uns arbustos i per placa tombada i molt fàcil arribem a la reunió d'unes sabines. Llarg divertit de fer.

Ara només ens resta seguir caminant fins el cim allargat del Mallo de la Canal i un cop al cim, baixarem vers llevant fins una sabina gruixuda on hi ha una instal.lació d'un curt ràpel de 15 metres.

La ressenya que portem diu literalment: Bajada: "Un rapel de 15 m por la cara norte y luego andando", i sense donar-te més explicació, "aquí queda lo dicho". Es tard i comença a fer-se fosc i fa un vent molt fort i la veritat es que un cop al terra no veiem gens clar per on baixar. A sota nostre es veu la Aguja Roja i el Mallo Cored i intuïm una mena de corriol i sen se pernsar-ho dos cops ens hi fiquem... quina "cagada"!!! Aquest cop el "raro instinto" ens ha fallat. Si a la aproximació ens hem esgarrinxat a la tornada ha estat pitjor. Després de gaire be un hora fent el senglar, hem pogut arribar a la vessant oest del Mallo Cored i d'aquí a la pista. La qüestió es que un cop fet el ràpel, tenim que remuntar un coll vers ponent i d'aquí baixar per l'altre vessant al costat del Mallo Colorado. Però això ho vàrem veure al dia següent.

Cansats per l'aproximació i el descens i havent passat la nit del "lloro" amb un ven molt fort i antipàtic, ens aixequem amb un dia clar, ventós  i fred i decidim que la via de la cara nord de la Aguja Roja la deixarem per un altre dia i decidim anar al Mallo Colorado, que per cert, es ple de gent com un ou. Ens decidim per la via Ultravox que es lliure de gent, però entre que ens mirem el segon llarg i ens "acollonim" i no ens decidim, queda lliure la via Anorexia que encara que jo ja l'he fet, ens decidim per aquesta que no tenim el cos per gaires festes.

Aquí passo la ressenya de quan la vaig fer. Ara la via te quatre parabolts més en els dos primers llargs des de l'últim cop que la vaig escalar. En els passos claus dels desploms (panzas) la roca es molt polida.

https://elcoleccionistadevies.blogspot.com.es/2015/01/via-anorexia-al-mallo-colorado-los.html

Més informació i fotos de la pseudo-aventura en el blog del company:

https://eltercergradista.wordpress.com/2017/09/14/via-cara-sur-y-via-anorexia-en-riglos-910-09-2017/

Escalada realitzada per: Agustín Pérez i Joan Prunera

La aproximació, la via i la baixada
L'antipàtic primer llarg 
Superada la primera "panza" 
En el "canalizo" 
Arribant a la segona reunió
Començant el tercer llarg 
Superant el ressalt
Es fa fosc i no sabem el que ens espera de baixada

dilluns, 18 de setembre de 2017

ECLIPSI DE MAR a la Peluda 21 anys després. Les Agulles de Montserrat

Diumenge 27 d'agost de 2017

La via Eclipsi de Mar es un curt itinerari obert a principis dels anys 90. La via son dos llargs equipats amb material que comença, no, mes ben dit, ja es molt vell i que solca la cara sur-oest de la petita agulla de la Peluda. Te un primer llarg molt ombrívol i de presa petita i un segon llarg amb un tram desplomat i seguint per la fàcil aresta brucs. via sense masses pretencions, ideal per combinar-la amb d'altres del voltant.

Aquest diumenge estic un pel penjat doncs no he trobat gent per escalar, hi ha molta gent de vacances i m'he comunicat am el Jordi Font, un company que ens vàrem conèixer l'any 1984 a Riglos, ell tenia setze anys i jo vint i quatre i els seus companys el vàrem deixar penjat i es va afegir amb nosaltres per escalat la via Pany-Haus. des de les hores ens aviem trobat per Montserrat i altres indrets i sempre habiem dit de quedar per escalar plegat i després de trenta tres anys ho hem fet. També vindrà amb companys que escala a sovint i serem una bona colla. Com que no tenim res pensat i ningú es decideix per res, els comento aquesta via de la Peluda que cap a d'ells a fet i els sembla be.

Per accedir a la via prenem el camí que puja fins el pas de les Portelles i remuntem camí i canal en direcció nord on es troba la corda fixa entre la pròpia agulla i els Merlets i que puja a la part més alta d'Agulles. A l'esquerra de la canal on hi ha la corda, comença la nostra via.

1er llarg: IV i IV+, 5 espits i uns 25 meres
Ens enfilem per la paret un tant humida a cercar la primera assegurança i anirem fent amb dificultat mes o menys moderada fins arribar a un gran còdol a sota un fort desplom i a sobre d'ell, muntarem la reunió.

2on llarg: IV, Ae (dos passos), IV+, III i II, 3 espits i un burí en uns 35 metres
Sortim de la reunió lleugerament per l'esquerra a cercar la primera expansió (molt vella) del desplom. Segons la guia nova d'Agulles es 6a, cap semblança amb la realitat es pura "coincidència". Farem dos passos d'Ae i sortim en lliure amb bons còdols i de seguit perdem dificultat i seguim pel fil de l'aresta Brucs fins el cim de l'agulla.

Un cop al cim tenim unes vistes esplèndides de la muralla oest d'Agulles. Esperem a tot els companys que venen al darrera i un em un curt ràpel per la cara est que ens deixarà a a peu de via de l'aresta Brucs de la nostre agulla.

Per aprofitar el dia ens dirigim a l'Aresta Brucs de el Mirador de la Miranda que tampoc l'han fet. https://elcoleccionistadevies.blogspot.com.es/2014/03/les-momietes-agulla-mare-i-lagla-vies.html

Escalada realitzada per: Jordi Font i Joan Prunera (Montse, Xacó i Xavi Diez)
Començant el primer llarg 
Superant el desplom del segon llarg
Tot reunits al cim de l'agulla

divendres, 18 d’agost de 2017

Cresta del Mercadal Inferior. Serra de Queralt. El Berguedà

Dimarts 15 d'agost de 2017
Fa relativament poc, tornant d'escalar la via MossenTronxo i baixant pel camí de descens, vaig veure unes cingleres prou cridaneres, el Mercadal Inferior i el Mercadal Superior.En van explicar que el Mercadal Inferior era una cresta molt assequible de tres o quatre llargs i equipada. Orientada a l'oest es una bona opció per una matinal estiuenca. La via no te cap misteri, a deu minuts de l'estacionament i un quart d'hora de retorn ens permetrà fer una escalada divertida, i completament assegurada amb parabolts. Només haurem d'anar amb molta cura progressant per la cresta, doncs la roca es més descomposta del que aparentment sembla i tindrem que tastar be les preses abans de fiançar-nos d'elles.
Venint per la C-16 i deixant enrere Berga, prenem la carretera que porta als Rasos de Peguera i la seguirem fins arribar a l'estacionament de l'area de la Font Negra que trobarem a l'esquerra. El camí es molt evident doncs la cresta es ben visible. Travessem la carretera i prenem un camí per dins dels bosc. En un punt donat, deixarem el camí principal i pujarem per un corriol a la dreta que amb diferents giravolts ens durà a la base de la cresta. Son 10 minuts d'aproximació.
Nosaltres hem començat la cresta un xic més amunt, per la paret sud que es plena de vies esportives i això es el que ens ha despistat, però tot i així hem aprofitat tres parabolts d'una via esportiva i de seguit em pujat pel fil de la cresta.
1er llarg: IV, 8 parabolts, (els tres primers son d'una via esportiva) i uns 30 metres
Comencem a la base de la paret a la dreta de la pròpia cresta i arribant al tercer parabolt entrem per l'esquerra a la base de la cresta on ja no toca el sol. Prosseguim en vertical amb bon canto i amb cura d'on en agafem i seguim fins que la cresta per verticalitat i en un arbust prou ferm muntem la reunió.
2on llarg: I i II, neta i uns 25 metres
Aquest llarg practicament es caminant i podríem dir que es un canvi de reunió. Tants sols escalarem uns metres per presta per assolir la reunió en una cornisa a l'esquerra de la cresta on trobarem dos parabolts.
3er llarg: IV, IV+, IV i III i uns 35 metres
Comencem per l'esquerra i seguim cresta a munt per terreny vertical i un xic descompost fins arribar a un arbust en una mena de replà. Aquí ve la part més difícil de la via. tot i que es molt forçat, doncs els dos parbolts no segueixen la línia clara de la cresta farem un parell de passos força curiosos per retornar un altre cop a la línia de la cresta. Quan aquesta va perdent verticalitat, muntarem la reunió d'uns espits amb cadena que deu ser d'una via esportiva.
4t llarg: I i II, neta i uns 40 o 50 metres
Ara seguirem crestejant fàcilment amb un pas un xic aeri que ens durà al cim de la cresta. Aquest llarg el podem fer amb dos segons el que creiem necessari.
Un cop al cim seguirem caminat a l'extrem final de la cresta on trobarem el ràpel muntat amb un parell de ponts de roca i una munió de cordinos. El ràpel es de escassament 15 metres però podem baixar fins els 30 metres i després molt fàcilment desgrimpar fins el camí que hi ha entre les dos roques. Llavors, seguirem camí mes o menys marcat, per la vessant nord de la roca fins, gaire be arribar a peu de via. Després seguirem el camí que hem fet de pujada fin l'estacionament de la Font Negra.
Via senzilla, evident, molt (massa) assegurada i amb roca a controlar però molt divertida i una més per la "cole"
Escalada realitzada per: Viçens Nin i Joan Prunera,
La cresta des de la Font Negra
El peu de via desde la primera reunió 
A mitja cresta
La part més deifícil de la cresta 
Part final del tram més difícil
La cresta cimera
Part bes esmolada de la cresta
El cim de la cresta

Cercar en aquest blog

Seguidors

Arxiu del blog

Dades personals

La meva foto
Barcelona, Catalunya, Spain
Vaig començar a enfilar-me per les muntanyes l'any 1976 i un cop que vàrem fer la travessa del Montseny, el setembre del 77, pujant el Matagalls des de Sant Marçal, la visió de les Agudes i la seva cresta dels Castellets, em va captivar. Llavors interiorment vaig saber que algún dia pujaria a lloms d'aquella cresta. Un anys i mig més tard vaig fer la meva primera escalada a Montserrat. Va ser el 17 de febrer de 1979. Des de llavors, per poc que pugui, vaig amb els companys a escalar, caminar, o pujar cims, que junt amb ells es el que més m'agrada.