dijous, 20 d’abril del 2017

El Moncayo o Pico San Miguel 2.316 m. Sistema Ibèric

Dissabte 15 d'abril de 2017
El Moncayo es la muntanya més alta del Sistema Ibèric en mig de la depressió de l'Ebre (Saragossa) de la Meseta Castellana (Soria). La seva altitud es ben moderada, 2,316 m. SNM, però degut a la seva ubicació registra una bona innivació a l'hivern i un fort vent, fa que sigui un indret molt fred en totes les seves estacions. Es un mirador privilegiat de les terres baixes aragoneses i l'extensa meseta castellana. Resa una dita a Saragossa que diu: Dia frío, comentan, viene aire del Moncayo. També famosa es un altre que diu: Moncayo ladrón, manas en Castilla i riegas Aragón i Moncayo traidor, que haces pobre a Castilla y Rico a Aragón, referint-se, diuen, pel fet que les aigües que la vessant castellana que tindrien que alimentar la conca del Duero, desapareixen sota terra i resurgeixen en el naixement del riu Queiles que es afluent de l'Ebre.

Ja fa dotze anys que el vàrem pujar per la vessant NE Aragonesa, pel seu recorregut més curt, des de el Santuari de Nuesta Sra. del Moncayo i aquest cop, aprofitant la Setmana Santa i gràcies a una casa que te l'amic Agus, al poble de Noviercas a la província de Soria, farem l'ascenció des de el poble de Cueva de Ágrada amb un desnivell de 1.000 metres amb un llarg recorregut entre boscos de roures i prats.

Partim de Cueva de Ágreda, venint de les poblacions de Noviercas o Ágreda, arribant a la plaça de l'Ajuntament i seguim per la dreta prenent a la sortida del poble la carretera SO-V3541 i tot sortint del poble a mà esquerra trobem uns prats on podem deixar el cotxe. Caminarem per pista ample seguin el GR-86 sense cap mena de pèrdua. Primer per pista envoltat de roures i després deixarem la pista per seguir per camí estret seguin la llera del riu Mulas fins uns prats. Seguim el GR fins un punt on giraríem a la dreta i pujaríem per una pronunciada coma (GR). He preferit fer el contrari que diu la guia i prenem un camí poc marcat que puja a un vistos coll, el collado de Castilla. Això en durà en aquest coll a 1.970 metres d'alçada. Ara estem a la corda fronterera entre Castella i Aragó i en forta pujada remuntarem el 400 metres de desnivell que resten per accedir al cim.

Un cop al cim, el descens el farem per on marque les guies que es baixa, dons la coma es troba amb neu i ens serà més fàcil la baixada arribant al meteix punt on en hem bifurcat i tot seguit, prenen el mateix camí de pujada fins el poble.

Hem trigat tres hores i mitja en la pujada i dos hores en la baixada, contant també les parades per treure i posar roba, beure aigua i admirar el paisatge del de el cim.
Dinem una mica al poble i reprenem la tornada a Noviercas, "dutxeta" i aprofitant quer fa bon temps i anem be d'horari, marxem cap a Soria a fer el turista.

El Mocayo al fons des de els prats 
Restes d'un accident aeri d'un caza F-14 americà (diuen)

Un xic més a munt girem a l'esquerra per accedir al coll
El Collado de Castilla
El Moncayo a la nostre dreta
El cim del Moncayo
La llarga i ample carena del Moncayo
El circ glaciar, de Sant Miguel
Afegeix la llegenda
El descens per GR-86

dimarts, 11 d’abril del 2017

Via XAVI SAMPIETRO a la Cara de Mico. La Plantació. Montserrat

Dissabte 8 d'abril de 2017
Fa temps que li teníem ganes en aquesta via i avui, per fi, ens tornem a decidir després de varius intents fallits bàsicament per mal temps que ens va fer tirar enrere. La via en qüestió es tota equipada amb parabolts i tant sols necessitarem setze cintes i els estreps, en el nostre cas. Per accedir a la roca farem el mateix camí que per les seves vies veïnes com las populars via Infidel i Escalada Virtual. Per arribar al peu de via seguirem a ran de paret passant per aquestes vies i enfilant-nos per una canal, al final d'aquesta, en un petit replà, muntarem la reunió d'un arbre. Parabolt visible a un parrell de metres a munt. No confondre uns burins que hi han a la dreta que pertanyen a la via Terestel.

Com a comentari, dir-vos que em vaig trobar pel camí a l'amic Xavi Socias, dibuixant de còmics de muntanya, que només ens coneixem per mitjà del Facebook i ara en persona. Ells aniran a la via Infidel i fem tot el camí plegats i fent-la petar una estona i si tot va be, ens trobarem de neu al cim de la roca.

1r llarg: IV, 4 parabolts i uns 25 metres
Estan en el replà al final de la canal, sortim per l'esquerra d'un diedre i escalem per placa compacta. Seguim fins que un fort ressalt en barraria el pas i al final del diedre a la dreta tenim un parabolt. Flanquegem a la dreta i per terreny molt fàcil arribem a un bon replà en plena aresta on muntem la reunió de dos parabolts amb anella.

2n llarg: III, 3 parabolts en uns 20 metres
Enfilem amunt per la fàcil aresta on anirem trobant dos parabolts mes i un darrer gairebé arribant a la reunió que muntarem a la dreta de l'aresta també de dos parabolts amb anella. Escalada molt fàcil.

3r llarg: V+/A0e, Ae+, V, Ae+, V i IV ,16 parabolts i uns 30 metres
Ara l'aresta es redressa molt vertical  i gaire be desplomada. La sortida de la reunió es força potent i fets un parell de passos ja treiem els estreps. L'escalada que farem es en artificial amb passos molt llarg que ens obliguen a estirar-nos molt amb ajuda de les mas i el fifi  per accedir al proper parabolt. Tant sols al mig farem un pas en lliure de V esporàdic. En un punt el parabolt allunya prou i ja tenim que sortir en lliure fent uns passos de flanc a l0esquerra per continuar vertical un parell de passos mes i tot seguit a la dreta i entrar a la reunió tombe de dos parabolts amb anella. Llarg amb molt d'ambient, sobre tot la sortida en lliure. La ressenya de l'Escalatroncs d'aquest llarg diu: "algun pas llarg, divertit", be, jo no ho calificaria de divertit, si més no, esgotador!

4t llarg: IV i IV+, 6 parabolts en uns 25 metres
Ara ens queda el darrer llarg que seguirem per l'aresta amb un rocam de "fàbula". Sortim per la dreta de la reunió en vertical i de mica en mica s'anirà redressant sense ser massa difícil però ara si que serà una escalada divertida on gaudirem dels fantàstics còdols que anirem trobant. La reunió la muntarem uns metres abans d'arribar al cim.

Ja som al cim i en poca estona ens retrobem amb el Xavi Socias i els seus companys i fem el descens de la roca i el camí al Monestir tots plegats. Ha estat una bona jornada amb una nova via per la "cole" i uns nous amics.

Escalada realitzada per: Agustín Pérez i Joan Prunera (C.E. Àliga)

Començant el segon llarg
L'artificial del tercer llarg
Sortint en lliure abans d'arribar a la tercera reunió
Vistes de la segona reunió a mig llarg d'Ae
Arriban a la tercera reunió
El "divertit" darrer llarg
Els darrers metres de la via
Retrobament amb el companys

dimarts, 4 d’abril del 2017

Via ARANTXA AL PAIS DELS SONS TROBATS. El Clot de Vilamala, el Solsonès

Diumenge 2 d'abril de 2017
Aquest diumenge tornem al Clot de Vilamala, un feréstec, amagat i tranquil indret de la comarca del Solsonès. Per arribar podem anar des de Solsona, prenent la carretera que porta a Sant Llorenç de Morunys i al km. 21,5 en un revol de la carretera anomenat de Fenarals deixem el vehicle. Prendrem la pista que tenim a la nostra esquerra i que baixa en direcció a Sòbol. Després d'una gran corba que fa la pista, arribem a una explanada. Es aquí on cambiem de direcció i baixem vers ponent seguint,marques grogues i  en ocasions, verdes i blanques. Tot això es seguin l'anomenada Serra Llarga fins un punt on trobem un parell de fites grans que ens indiquen el camí de baixada fins el clot de Vilamala pròpiament dit. Tot baixant, travessarem un torrent i quant siguem al segon, em de remuntar el torrent. Passarem pel peu de via del Camí dels Alamalibons. Continuem torrent a munt fins arribar a la paret que tenim a l'esquerra en una clariana del bosc, es aquí on comença la via on son visibles els parabolts que ens indicaran el camí a seguir (40 min,)

1r llarg: IV, 4 parabolts en uns 30 metres
Comencem per placa compacta en vertical i a partir dels segon parabolt, pujarem amb tendència a la dreta fins que escalats uns trenta metres muntarem reunió en un còmode relleix. Ull a la roca.

2n llarg: III i II, 4 parabolts en uns 55 metres
Sortim de la reunió vers la dreta fins un mur de poca dificultat i un cop superat, escalem flanquejant a la dreta tot pujant lleugerament fins que perdem dificultat i on la roca es tomba molt, muntem la reunió. Llarg molt fàcil

3r llarg: I, sense cap expansió i un 30 metres
Més que un llarg, podríem dir que es un cambi de reunió, doncs la dificultat es practicament inexistent. sortim de la reunió caminant en direcció a una mena de feixa amb arbres i un cop arribem, en el seu extrem dret, trobarem un sol parabolt on muntarem la reunió. Podem reforçar-la amb un tricam o friend mitjà/petit.

4t llarg: IV, IV+ i IV, 5 parabolts en 40 metres
Encetem el quart llarg sortint per la dreta de la reunió per una placa immensa, on tindrem que navegar per la paret per trobar els parabolts que ens indicaran el cami a seguir, però amb calma i paciència els trobarem. Passats uns trenta metres d'ascensió, una cornisa a la dreta ens obligarà a fer un flanqueig fàcil i aeri per entrar a la reunió de dos parabolts de 10mm. un pel penjada. Llarg molt bonic de fer.

5è llarg: IV+, IV,  A0e (6a), V+ i V, 8 parabolts en uns 35 metres
Sortim per la dreta de la reunió a cercar el primer parabolt i passats deu metres, flanquegem a l'esquerra uns cinc metres i ens situem en un petit pedestal als peus d'un mur, en un començament, desplomat. Seguim en lliure o un pas d'A0e i continuem amb passos difícils però francs i ben assegurats fins que va decaient la dificultat i arribem al cim. Llarg potent però prou assequible.

Pel descens seguirem la carena que tenim a la dreta de la via fins un coll i remuntarem uns ressalts de roca de II grau i continuarem carenant fins el revolt de la carretera on tenim el cotxe (20 min.) i un altre via nova per la "cole"

Escalada realitzada per: Ricard Rofes i Joan Prunera
La paret que anem a escalar, daant nostre
Començant en primer llarg
Recuoerant el primer llarg
El fàcil segon llarg
Començant els primer metres del quart llarg
Recuperant el quart llarg
El vertical cinquè llarg
El dia s'ha comportat i ens ha deixat escalar

dimecres, 22 de març del 2017

Canal SÀBAT a la Serra del Cadí

Diumenge 19 de març de 2017
El març de 1992 vaig escalar la canal Amagada i la part final de la Sàbat però fa tant de temps que la part de la Sàbat no la recordava i fa tres anys vàrem venir a fer-la però per circumtàncies d'horari, ens vàrem decantar per la canal de l'Ordiguer. Aquest cop marxo decidit a poder escalar-la tota sencera amb dos companys del centre.
Arribem sobre dos quarts de vuit al poble d' Estana i fem un petit àpat a cal Basté i sobre les deu de la nit anem al refugi i ens fiquem dintre del sac que a les cinc del mati, toquen diana.
Son les cinc del matí, ens aixequem i preparem motxilles després de fer un petit esmorzar i ens dirigim a la zona on es deixen els vehicles (1.500 m) i emprenem la marxa fins al Prat de Cadí (1.820 m). Un cop al prat seguim direcció a la canal de l'Ordiguer. La neu es prou estable  per progressar amb certa comoditat. Quan estem a prop de la entrada de l'Ordiguer (2.160 m) cambiem de direcció i emprenem un llarg flanqueig ascendent a la dreta i tot seguit pugem per una pala fins situar-nos en les grades on comencen les canals Sàbat i dels Troncs. En aquest punt, preparem el material, arnes i grampons. Fet tot això emprenem un altre flanqueig a l'esquerra per situar-nos als peu de la pròpia canal i ascendim sense encordar-nos fins el ressalt de deu i roca que tenim a la nostre esquerra per poder muntar una bona reunió.
Ataquem el ressalt, que es net de neu en un principi, amb passos de IV en roca i una sortida de neu dura d'uns 55º. Seguim pujant i muntem una reunió en una cornisa als peus de un forat a la roca clavant tres claus (40 m) D'es d'aqui continuem a "l'ensamble" emplaçant de tant en tant alguna assegurança tant a la neu com a la roca. A la part final del corredor arribem a una mena de collet on es ben visible el canaló i la cornisa de sortida de la canal. Muntem reunió i per més seguretat i emprenem un flanqueig a l'esquerra fins arribar a la paret on en el seu extrem esquerra muntem un altre reunió. Tenim un bon pati a sota els nostres peus. Ara sols queda atacar l'ultim tram de la canal per un corredor molt estètic de 55/º/60º fins la cornisa final.
Hem tingut un dia fantàstic amb mes o menys bona neu i no massa fred i com es habitual fem la foto dels tres ben contents per la feina aconseguida. Després de descansar una estona i plegar material, prenem la baixada que promet ser dura. Des d'aqui ens dirigim al coll de la Canal del Cristall (25 min.) i farem cua per poder baixar doncs hi ha una bona aglomeració de gent. En el coll hi ha un pal indicador clavat i cimentat al terra i ens despentgemper la corda per salvar el primers metres força verticals de neu i tot seguit fem una dura baixada per la canal del Cristall que en portará un altre cop al Prat de Cadí i de retorn al pàrquing on tenim el cotxe.
Ha estat una jornada llarga i dura, unes dotze hores entre arribar, pujar i baixar i les nostres cames ho saben de ben cert, però satisfets per l'activitat i per fi a caigut la Canal Sàbat! una més per la cole.
Més informacio sobre la activitat a: https://eltercergradista.wordpress.com/2017/03/22/canal-sabat-serra-del-cadi-19-03-2017/
Escalada realitzada per: Jesús Rodríguez, Agustín Pérez i Joan Prunera
Estana, son les 5:30 h. de la matinada 
Arribem a Prat de Cadí a les 7:00 h.
Reprenem la marxa cami de la canal 
Començem a pujar la canal sense cordes
Atacant el primer ressalt
El ressalrt vist des de dalt 
La reunió 
Seguim pujant per la canal
Arriban al collet 
Al mig de la canal
La reunió al collet 
Flanqueig per accedir a l'últim tram de la canal 
Començant els darrers metres 


Superant la cornissa
Els companys pujant el tram final 


Tasca aconseguida. Un dia magnífic
La "dura" baixada per la canal del Cristall
Darreres llums del dia des de el poble d'Estana

Cerca de vies

Seguidors

Arxiu del blog

Dades personals

Barcelona, Catalunya, Spain
Vaig començar a enfilar-me per les muntanyes l'any 1976 i un cop que vàrem fer la travessa del Montseny, el setembre del 77, pujant el Matagalls des de Sant Marçal, la visió de les Agudes i la seva cresta dels Castellets, em va captivar. Llavors interiorment vaig saber que algún dia pujaria a lloms d'aquella cresta. Un anys i mig més tard vaig fer la meva primera escalada a Montserrat. Va ser el 17 de febrer de 1979. Des de llavors, per poc que pugui, vaig amb els companys a escalar, caminar, o pujar cims, que junt amb ells es el que més m'agrada.