Via RINGO STARR a l'Agulla del Romaní, Regió dels Frares. Montserrat

Dissabte 30 d'abril de 2022

La Regió dels Frares Encantats, sempre ens pot arribar a sorprendre gratament, tant pel seu entorn solitari com salvatge. L'Agulla del Romaní és una d'aquestes. No és pròpiament una agulla podríem dir, més be una cinglera, però amb una paret oest ben definida. En el llibre Montserrat Pam a Pam d'en Josep Barberà, consta com a "roca 164".

Seguim els passo del germans Masó i ens endinsem al cor de la Regió dels Frares. Es una via ben trobada, típica d'ells, aprofitant un contrafort de roca, en algún tram discreta, i un segon llarg d'aventura i d'ambient, que necessitarem, fins a 6 o 7 cintes, per llaçar sabines.

Per accedir a la via partint del Refugi d'Agulles seguirem el camí a Coll de Porc i poc abans d'arribar al Pas del Príncep, trobarem un corriol a mà esquerra amb marques blaves que porta a la Canal del Lloro. Tindrem que aguditzar el "raro instinto del hombre blanco" per trobar el peu de via. Anant pel camí i trobem una canal a la dreta, la travessem i pugem pel bosc a trobar un primer contrafort de roca, el passem de llarg i el proper que tenim a la dreta es el nostre. Començament de via trencat i brut.

1r llarg: II, IV, III, IV+ Ae i II, dos espits i uns 30 m
Pugem per rampa fàcil però bruta i trencada fins a un petit ressalt. Hi ha una sabina que podem llaçar. Seguim lleugerament a la dreta i el superem. Entrem en terreny fàcil i de millor roca fins una llastra, aqui podem emplaçar un bon pont de roca. Superem la llastra i encarem una placa de roca bona assegurada per un espit i ens dirigim al fort ressalt. La ressenya original marca un V+ (?) del tot il.lògic, recordo haber fet V+ més fàcils. Jo he fet un pas d'Ae fens fàcil. Un cop superat, anirem fàcilment fins a la reunió que farem en un arbre.

2n llarg: canvi de reunió
Seguirem caminant per cim allargat del contrafort fins a trobar un arbre que sembla possat expesament per poder baixar al coll entre el contrafort i la pròpia l'agulla. En un arbre gruixut muntarem la reunió.

3r llarg: IV, IV+, V, III, IV i III  dos claus i nombroses sabines i uns 40 m
Sortim de la reunió escalant per placa al costat del diedre que ratlla tot el llarg. La escalada es franca mirant de pujar pel lloc més adient. En tot el llarg trobarem dos claus i nombroses sabines fermes per assegurar-nos. En el segon clau trobarem la maxima dificultat. Quan el diedre es bifurca en dos, seguim en vertical un tres metres i trobarem la reunió de dos espits. Llarg molt ben trobat.

4t llarg: III, III+ i II neta i uns 20 m
Seguim per la placa al costat del diedre fins uns densos arbustos. La via surt per una canal trencada i terrossa de la dreta. Jo m'he permés de sortir per una mena d'esperó que hi ha al devant nostre. La roca es bona i fàcil d'escalar i ens permet una manera més elegant d'arribar al cim.

El descens el farem per la cara oposada a la via desgrimpant amb cura i després per una canal per la cara nord que ens deixarà un altre cop al camí d'accés a la via

Bona via de tipus clàssica i per col.leccionistes seguidors dels Masó i nova via per la "cole"

Dues vies al costat que podens ser d'utilitat:
https://elcoleccionistadevies.blogspot.com/2011/11/montserrat-regio-dels-frares-agulla.html
https://elcoleccionistadevies.blogspot.com/2011/10/frares-encantats-el-ditet-via-marti.html

https://elcoleccionistadevies.blogspot.com/2020/08/via-george-harrison-lagulla-den-roman-o.html

Escalada realitzada per: Ricard Rofes i Joan Prunera

Col.locant un pont de roca

El fort ressalt

Començant el segon llarg

Passat el clau

La tercera reunió

Millor sortir per l'esquerra, per l'esperò

El cim de l'agulla

Via CANTACORBS a la Roca 101 del Serrat del Centenar. Els Frares de Montserrat

Diumenge 24 d'abril de 2022

Encara que faci anys que estic escalant, Montserrat té això, sempre pots trobar una roca o agulla que no has pujat mai. Aquest és el cas del Serrat del Centenar, nom que segons diuen, són les primeres roques numerades amb el número cent del plànol d'en Semir i que la cordada dels escaladors Joan Nubiola i Josep M. Torras les batejaren amb aquest nom.

Seguin els passos dels prolífics germans Masó, decidim anar a una via prou recent però amb poca informació, la via Cantacorbs, una manera de pujar la roca número 101 del Serrat del Centenar diferent i amb més sal i pebre que la via Normal. Amb una equipació austera ens permetrà fer una escalada un xic compromesa però divertida.

En el primer llarg, nosaltres hem entrat remuntant una mica la canal i flanquejant a la dreta fins a cercar el parabolt, per sota la roca amb verdet i molt humida.

Per accedir al peu de via seguirem el camí de l'Alta Ruta dels Frares fins a situar-nos a la base de la roca. Sembla que és una via poc recorreguda i hi ha punts amb roca a controlar

1r llarg: III+, III, A0e, V i IV, 3 parabolts i 25 metres 
Entrarem per la canal que puja per accedir a la via Normal, com ja he dit, del camí, està tot molt humit i amb molt verdet. Flanquegem fàcilment però amb cura fins al parabolt i llavors amb diagonal ascendent fins al ressalt. Farem un pas d'A0e i cercarem el tercer parabolt amb escalada difícil. Sortim amb més tranquil.litat per placa. Hi ha un bon forat per emplaçar un friend del 2. Seguim vers un arbre i que entrarem per l'esquerra per untar reunió de dos parabots.

2n llarg: IV, V, IV+ i III+, 2 parabolts i 25 metres
Sortim de la reunió per l'esquerra pujant per un diedre fàcil fins a l'alçada del parabolt. Fem un parell de passos fins i cerquem el parabolt. Continuem en vertical fins que la dificulta decau i arribem a un altre parabolt. Seguim fins a una cornisa i pugem per l'aresta fins que a poc abans d'arribar al cim seguim per la via Normal. La reunió es a terra, per sota del cim i que també ens servirà per a descens.

El descens el farem amb un rapel de 25 metres fins a al peu de la via Normal i després desgrimpant o rapelant d'un arbust per una canal  al peu de via.

Via només per "Col.lecionistes" i per escalar d'una manera diferent d'aquesta roca, que per cert, té unes vistes magnífiques de Frares i Agulles, no entenc com no l'habia escalat antigament. Nova via i roca per la "cole"

Escalada realitzada per: Agustín Perez i Joan Prunera

l'Accés a la via

El peu de via, molt humit

Començant el primer llarg flanquejant

El segon llarg

El cim de la Roca 101

ARESTA BRUCS a la Cua de Bacallà o Agulla Joan Salvat Papasseit

Dissabte 10 de juliol de 2021

Aquesta via fa temps que volia fer-la l'Agus i com de començament ens hem fet enrere de la primera proposta, ens decidim a anar-hi. Fa molta calor però com s'acostuma a dir: "de perdidos al río...", farem acopi de valor i ens acostarem.

La via només és per col.leccionistes o molt fanàtics de la muntanya, de fet l'únic bo és el primer llarg, els altres són per arribar a cim. De la via no hi han dades, tan sols en la guia Escalades als Frares Encantats del Dani Brugarolas, que la comenta, però no la ressenya i tot dient que és de bona roca excepte els primers metres, tot el contrari al meu entendre.

Per accedir a la via podem anar pel Coll de Porc per la cara nord, o bé pel camí d'Agulles venint des del refugi. Ja des de el coll del Pas del Príncep, podem veure part de la roca i la reva aresta sud. El peu de via es evident des del camí.

1r llarg: V, IV+, IV i III+, 4 espits en uns 45 metres
Estan a peu de via de l'aresta, comencem a pujar en vertical, primer amb l'ajuda d'un arbre que és molt feble i de seguit ens enganxem a la paret, Passos fins i verticals ens apropen a un espit. El proper espit es força lluny, però podem emplaçar un friend mitjà en un forat i tot seguit, llaçar un bon merlet. Seguim per aresta amb rocam de primera (típica Aresta Brucs) navegant entre petits còdols, fins que anem perdent dificultat i arribem a la reunió original de tres burins amb plaquetes no gaire en bon estat. És recomanable seguir uns vuit metres més amunt i fer reunió a la via Wolfgang Amadeus Mozart.

2n llarg: II i III, 1 burí sense plaqueta en uns 40 metres
Comencem per rampa molt fàcil vers la dreta dels gran desplom. Quan es posa un xic vertical trobem un burí sense plaqueta a terra, no entren les plaquetes convencionals, podem posar un tascó escanyat. Seguim en direcció un arbre on ens podem assegurar i seguir fins a un altre arbre al costat del gran desplom i muntar la reunió.

3r llarg: III, III+, i II/III, un burí i uns 40 metres
Continuem per la dreta a cercar un burí amb plaqueta que hi ha força amunt. Al costat hi ha una reunió amb parabolts, Seguim pel costat d'un ressalt i el superem per l'esquerra i continuem pel fil de l'aresta amb passos fàcils, però aeris i amb roca a controlar fins a arribar al cim on podem muntar reunió en un arbust.

La baixada la farem descendint cap al nord arribant al coll de la pròpia roca amb l'Enclusa dels Frares o El Bacallà i tot seguit baixant per la canal de la nostra esquerra fins al camí.

Bé, ja ens hem tret "l'espina" del "bacallà" i ja tenim escalada aquesta aresta Brucs, que com ja dic, només per molt fanàtics i nova via per la "cole".

Per si us interessa:https://elcoleccionistadevies.blogspot.com/2018/12/via-w-amadeus-mozart-lagulla-den-salvat.html

Escalada realitzada per: Agustín Pérez i Joan Prunera

Recorregut de la via

Primers metres molt fins i verticals

Navegant pels darrers llargs

Al final no hem passat tanta calor

DIRECTA DELS GONZÁLEZ al Morro Pla. Regió dels Frares. Montserrat

Dilluns 29 de març de 2021

Com sempre passa, amb els anys tot canvia, les percepcions, els records. Aquest és el cas d'aquesta via de la regió dels Frares Encantats de Montserrat. Via oberta els anys noranta i que vaig repetir dos cops i sobretot, per intercanviar llargs. Tot aquest temps ha restat oblidada per mi i després de més de vint-i-cinc anys, l'he tornat a repetir. El que em va semblar fàcil aquella època, ara ha estat més difícil, tot i que sortint d'un confinament obligat i amb la conseqüent "baixa forma", ha estat una bona dosi d'adrenalina, droga a la qual tots els escaladors estem sotmesos i que he trobat a faltar com l'aire que respirem.

Tot i que la via trepitja una part de la clàssica via normal, trobarem una escalada en placa de bona roca, vertical i fina amb un ressalt exposat al primer llarg i un desplom força obligat que en podrem fer en un parell de passos en Ae, en el meu cas.

De Can Masana anem en direcció al Refugi Vicenç Barbé i tot seguit quan arribem al trencall de la Canal Ample el seguim en direcció al Portell Estret. Un cop estem a l'Agulla Sense Nom, Prenem un corriol amb taques blaves que hi ha a la dreta. Passarem per la Caputxa i per la vessant Oest de la Mamelluda. Seguirem canal amunt fins a arribar a la Nana i davant nostre ja tenim el Morro Pla. Davallem uns metres per la canal i ja arribarem a peu de via. Espit visible a uns vuit metres del peu de via.

1r llarg: IV+, V+/A0, V, V, IV+, 5 espits i uns 25 metres
Comencem per placa, tombada però fina, fins a arribar al primer espit. D'allí ens dirigim al fort ressalt. Podrem col.locar un friend petit per poder fer un pas un xic exposat per cercar la propera expansió i superar el pas amb més garanties. Després, l'escalada esdevé fina i difícil on trobarem un parell més d'espits fins a arribar a la reunió prou còmoda.

2n llarg: IV+, V, IV+ Ae, V, 5 espits i uns 25 metres
seguim el darrer llarg a la recerca d'un espit que és prou lluny. Superat aques, trobarem uns passos més fins que ens duran al desplom. Podrem fer un parell de passos en Ae (en lliure diuen que és 6a+, però per mi, això és la "dimensió desconeguda"). Per sortir del desplom trobarem uns passos obligats en lliure. Trobarem un bons còdols que ens facilitaran la sortida, malgrat no ser gens fàcil. La reunió la trobarem al terra només sortir de la via.

El descens el farem amb un ràpel d'uns 35/40 metres pel vessant N.O.

Una bona matinal de dilluns, on he retrobat unes sensacions que feia quatre mesos que no les tenia.

Escalada realitzada per: Ricard Rofes i Joan Prunera

El ressalt del primer llarg

Sortint de la part vertical del primer llarg

Començant el segon llarg

Superant en Ae el desplom

El company sortin de la reunió

Arribada a la reunió

Aquí a sota, el ràpel, que us quedi clar...

Via GEORGE HARRISON a l'Agulla d'en Roman o del Romaní. Els Frares Encantats

Dissabte 22 d'agost de 2020

La Regió dels Frares Encantats, sempre ens pot arribar a sorprendre gratament, tant pel seu entorn solitari con salvatge. L'Agulla del Romaní és una d'aquestes. No és pròpiament una agulla podríem dir, més be una cinglera, però amb una paret oest ben definida. En el llibre Montserrat Pam a Pam d'en Josep Barberà, consta com a "roca 164".

Oberta fa una dècada i amb espits, ens ofereix una escalada curta però intensa. Amb un primer llarg no obligat en la seva primera meitat i un segon molt vertical però amb generosos còdols, farà que la gaudim de valent. Fins ara hi ha tres ressenyes d'aquesta via i dues d'elles, tot el primer llarg es en lliure. Val a dir que nosaltres l'hem fet en artificial i sense cap problema rellevant. Li donen 6a+ i V+ però amb estreps no hi ha problema. La primera reunió és molt incòmoda, un metre i mig més amunt seria ideal.

Per accedir a la via partint del Refugi d'Agulles seguirem el camí a Coll de Porc i poc abans d'arribar al Pas del Príncep, trobarem un corriol a mà esquerra amb marques blaves que porta a la Canal del Lloro. En un punt ens hem de fixar amb l'agulla del Romaní i travessarem a la dreta una torrentera que ens deixarà a peu de via. Ens pot servir de referència que a la vora tenim l'Agulla Fàcil i El Ditet.

1r llarg: Ae, V+ i V, 15 espits i uns 30 m
Comencem a diferència dels companys del davant amb escalada artificial. Passos llargs però agraïts. En un petit ressalt la via marxa cap a la dreta per superar el petit balmat. A partir d'aquí ja podem anant fent passos en lliure difícil fins a la reunió sempre buscant els còdols més apropiats, tot i que no és gens fàcil. La reunió és de tres espits en un lloc molt incòmode per dues cordades i a l'esquerra d'un petit jardinet penjant.

2n llarg: IV+, V, V+ IV+ i IV,  8 espits i uns 45 m
Davant nostre tenim un mur ben aplomat. Sortim de la reunió vers lla dreta a cercar els espits que ens indiquen el camí a seguir. És una escalada molt vertical però amb bons còdols que hem de saber escollir. Un cop superats els primers 15 metres entrem en terreny més amable però sense abaixar la guàrdia, perqué les expansions són distants. Arribarem a un ressalt que els superarem per la dreta i assegurant-nos en una sabina, seguirem en vertical per terrenys una mica descompost fins al cim de l'agulla. No hi ha reunió, la farem en uns arbustos prou ferms.

El descens el farem per la cara oposada a la via desgrimpant amb cura i després per una canal per la cara nord que ens deixarà a peu de via.

Bona via que ens deixarà prou satisfets i cansats i nova via i agulla per la "cole"

Dues vies al costat que podens ser d'utilitat:
https://elcoleccionistadevies.blogspot.com/2011/11/montserrat-regio-dels-frares-agulla.html
https://elcoleccionistadevies.blogspot.com/2011/10/frares-encantats-el-ditet-via-marti.html

Escalada realitzada per: Agustín Perez i Joan Prunera amb Llorenç i Dídac

Començan els companys

Tot seguit, nosaltres per en part ,en Ae

A la part final del primer llarg

El vertical mur del segon llarg

Fita aconseguida, no sense suar de valent i no per la calor

Via PAUL McCARTNEY a l'Escut. Els Frares Encantats de Montserrat

Diumenge 28 de juny de 2020

Sempre hi ha alguna que altre via nova que ens fa el pes i sobre tot, en una agulla que encara no havia pujat mai. En el cor de la regió dels Frares Encantats, descobrim una agulla, gairebé, eclipsada per la grandiosa mole de la Monja, és l'Escut. La via que ens toca escalar avui, discorre per la vessant Nord-Est, és de la fornada dels germans Masó i amb un itinerari lògic i evident. Arribar pot semblar difícil però res més lluny de la realitat.
Partim del Refugi d'Agulles i ens dirigim a la Canal Ample i la seguim fins a arribar a l'Agulla Sense Nom. A la seva dreta hi ha un sender amb marques blaves que ens portarà a la Nana i el Morro Pla passant per la Mamelluda. Seguim camí amunt i avall fins a arribar a la roca de la Nina i tot just deixem el camí i baixem per una canal amb camí gens marcat. La nostra agulla serà la primera que trobarem quan la canal deixa de ser dreta. Els parabolts del principi són ben visibles.

1r llarg: IV+, V+/ A0e, V i IV, 8 parabolts en uns 30 metres
La roca de començament es plena de molsa però no ens molestarà per arribar a la primera expansió. Amb passos fins i amb cantells contats, anem progressant amb escalada molt fina sempre amb tendència a l'esquerra per passar a la dreta per un petit ressalt tot just a les acaballes del llarg. Reunió còmoda.

2n llarg: III, IV, IV+, III i II, tres parabolts en uns 40 metres
Sortim de la reunió amb facilitat a cercar l'expansió que es força lluny i un cop aquí, escalem lleugerament a l'esquerra fins a una petita feixa amb un arbre i una mica de vegetació. Tot a l'esquerra hi ha una expansió al capdamunt del ressalt. Ull a la roca. Superat ens dirigim al fil d'una aresta que amb un pas aeri ens manarà fins al cim de l'agulla. Els darrers metres són fàcils però un xic trencats.

Pel descens, farem un ràpel d'uns 15/20 metres pel vessant Nord d'un arbre sec i d'unes bagues més o menys bones, que ens portaran al coll entre la pròpia agulla i la Roca de Nadal. Via nova i roca nova per la col·lecció i que la podem combinar amb alguna mes de la regió.

Escalada realitzada per: Agustín Perez i Joan Prunera

Primer llarg, finet, finet...

Recuperant el primer llarg

El segon i darrer llarg

L'Agus, la Nina i jo

Via NORMAL a l'Agulla Inferior del Pas del Príncep

Diumenge 2 de desembre de 2018

Aquesta agulla, sovint passa desapercebuda tot i que la tenim just al mateix pas del Príncep quan anem a coll de Porc o al refugi d'Agulles quan fem la travessa. Sempre m'había mirat però se'n se donar-li importància i un comentari amb el company ens va fer decidir-nos d'escalar-la tot venint de l'agulla d'en Salvat Papasseit.

La via no te cap misteri, un sol llarg d'una trentena de metres, un clau i una sabina per assegurar-nos i una dificultat moderada, farà que gaudim perdent tant sols en mig hora en escalar la seva cara nord. Venint del refugi i arribant al pas del Príncep la tenim davant mateix, a la nostra dreta.

Comencem a escalar per un tram un xic vertical i amb la roca típica de la cara nord fin arribar a un ressalt on trobarem un pitó que podrem reforçar amb un friend si volem. Superem per l'esquerra del pitó el petit ressalt fen l'únic pas difícil de l'escalada. continuem fàcilment fins un altre ressalt on trobarem una bona sabina on assegurar-nos i un cop superem el ressalt fàcilment arribem al cim. Trobarem la reunió al terra de dos espits grossos. Més amunt hi ha el que seria antigament la reunió i el ràpel d'unes arrels i un filferro ja molt malmesos pel pas dels temps.

Per baixar de l'agulla, tant sols un ràpel de 25 metres per la mateixa via ens deixarà un altre cop als peus del camí.

Escalada nostàlgica i senzilla i no mancada d'una petita exposició que la podem combinar després de fer una bona escalada i nova via per la cole.

Escalada realitzada per: Agustín Pérez i Joan Prunera

El conjunt de roques venint de Coll de Porc

Arribant on es el pitó

Darrers metres de la via

Últims rajos de sol al cim de l'agulla

Via W. AMADEUS MOZART a l'Agulla d'en Salvat Papasseit. Frares Encantats

Diumenge 2 de desembre de 2018

Fa unes setmanes en van ensenyar la ressenya d'aquesta via i la veritat es que tant el grau com el recorregut no en van fer el pes. Per circumstàncies, aquest diumenge anem a fer-la, tot i que l'Agus ja la ha fet, no l'importa repetir-la i així intercanviarà els llargs. Si mirem la ressenya original i veien el grau penses que la via serà "bufar i fer ampolles", doncs tot el contrari, a tots els llargs a excepció del segon, l'he posat mig o un grau mes a tot, d'acord, d'acord, el grau es mol personal...

Per accedir a la via podem anar pel Coll de Poc per la cara nord, o be pel camí d'Agulles venint des de el refugi. Ja des de el coll del Pas del Príncep, podem veure part de la roca i la reva aresta sud i un cop arribem als peus de l'aresta, seguirem per l'esquerra per una mena de canaleta fin una clariana del bosc i flanquejant a la dreta per roca inclinada (trobarem un parabolt al mig) ens acostarem a la base de la cara sud-oest i muntarem reunió en un arbre als peus d'un diedre inclinat a l'esquerra.

1r llarg: V, IV+ i III, 6 parabolts i uns 40 metres
Per fer els primers passos, ens enfilarem a l'arbre de la reunió i cercarem el primer parabolt. Continuem a munt amb tendència a l'esquerra pujant per la llastra, ull amb la roca. Seguim així amb mes o menys bona roca fins que ens obliga a pujar per placa, Ara la roca es molt bona. Amb passos fins, de mica en mica va perdent dificultat. En un replà a la dreta hi ha la reunió de l'aresta Brucs amb tres burins. La reunió la muntarem un s metes mes amunt en un lloc tombat i de dos parabolts. Llarg prou bonic

2n llarg: II i III+. 4 parabolts i uns 45 metres
Aquest llarg es molt fàcil i podríem dir de transició. Escalarem practicament caminant sempre amb tendència a l'esquerra fins uns ressalt on el superarem en vertical i després a l''esquerra per entrar a la reunió. Pel camí trobarem 4 parabolts. llarg senzill i de tràmit.

3r llarg: III+, IV i IV+, 6 parabolts en uns 35 metres
Sortim vers l'esquerra a sota de la gran bola i flanquegem. De sopte veiem que els parabolts van cap a baix i fen un flanqueig descendent bastant fi, continuem en horitzontal tot seguint els parabolts i després en vertical a unt fins sota una paret vertical on muntem la reunió. Llarg curiós amb un flanqueig fi.

4t llarg: Iv, A0e, V, IV+ i III en uns 25 o 30 metres
Sortim de la reunió per la dreta a cercar un parabolt i després en vertical amb tres passos d'A0e. Hi han uns grans "bolos" per sortir en lliure difícil. Continuem en lliure fi i vertical fins que va decaient la dificultat fins arribar a un mena de fissura en diagonal i tot just al final, a l'esquerra trobarem la reunió.

La via no te gaire, per no dir res, d'ambient. Un tant rebuscada però que troba una línia prou divertida, això si, crec que no es deu repetir gaire doncs ens han saltat uns quants còdols en la via i a mi un en especial al darrer llarg que gaire be en fa fer un senyor vol. De totes maneres, una via nova mes per la cole.

Escalada realitzada per: Agustín Pérez i Joan Prunera

El primer llarg 

El segon llarg 

El tercer lalrg 

El curios flanqueig del trcer llarg 

Els passos d'A0e del darrer llarg 

El cim de l'agulla amb la Cua del Bacallà al derrera