Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Montserrat - El Clot de la Mònica. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Montserrat - El Clot de la Mònica. Mostrar tots els missatges

diumenge, 6 de març del 2022

Via TRACA I MOCADOR al Serrat d'en Muntaner. Montserrat

 Dimecres 2 de març de 2022

Aquest cop voliem anar a Malanyeu però arriban a Montserrat ja veiem que la cosa no anave gaire be i decidim quedar-nos aqui. La qüestió es que per la apart alta està tot molt tapat i decidem anar a Collbató i de cop recordo una via que per dos cops no vem trobar, la Traca i Mocador dels germans Masó al Serrat d'en Muntaner. Un dia que vaig estar a la Pastereta, hi habia una cordada i hem vaig quedar amb la "copla" i aquest cop anem decidits a trobar-la.

La via es la típica que ens tenen acostumats aquest parell d'escaladors, una via on menys t'ho esperes. Son dos llargs prou encertats com a plan "B", però no per tornar-hi. La roca va millorant a mida que pujes en el prime llarg i algo menys en el segon, però com ja dic, es una bona opció si tot s'ens torça.

Per arribar a peu de via seguirem el camí a l'Artiga Alta i ens desviarem pel cami marcat amb una fita a l'alçada del Frare de Baix. Seguirem per cami poc marcat amb tendència sempre a la dreta i fent servir (en el nostre cas) del "raro instinto del hombre blanco", arriarem a peu de via marcat amb una fletxa picada a la roca. D'entrada ens fa pensar que de cap manera aqui hi ha una via, però si..., de luny ja veiem les expansion molt amunt.

1r llarg: III i IV, 3 expansions i uns 30 metres
Comencem grimpant fàcilment i assegurant-nos a un parell de sabines que hi ha i de seguit ja veiem els parabolts. La roca va millorant a mida que pugem i es fà del tot fantàstica. La reunió, de dos parabolts en un relleu.

2n llarg: III i IV, 3 expansions i uns 35 metres
Comencem per placa tombada i en clara escalada ascendent a la dreta fins un ressalt, el superem i anirem directes a una mena de canal amb arbustos. A la dreta de l'arbust tenim un esperó que escalarem. Compta que per accedir, la roca es un xic trencada. Escalem l'esperò i podrem posar un pont de roca o un tascó/friend per assegurar els darrer passos de la via i així arribarem  a la reunió de dos parabolts.

Per baixar, pujarem fins el cap demunt del serrat i seguirem unes fites tot crestejant facilment fins que un corriol a la dreta i unes fites, ens duran al camí de l'Artiga Alta en uns 15 minuts i nova via per la cole.

Escalada realitzada per: Agustin Perez i Joan Prunera
El company recuperant el primer llarg

Sortint de la primera reunió

El segon llarg

Malgrat tot, el temps ens ha deixar escalar

divendres, 9 de juliol del 2021

Via ALBERTO GONZÁLEZ al Serrat d'en Muntaner, 18 anys després

Dijous 8 de julio de 2021

Buscant un itinerari fàcil per aquesta matinal, hem anat a parar al Serrat d'en Muntaner. Portàvem unes ressenyes d'aquesta paret inclinada i la primera idea era fer la Traca i mocador, però entre la calor i que no tinc massa clar on comença, ens hem decantat per la Alberto González , Ha estat després de fer-la que buscant amb la meva llibreta d'escalades que la vaig escalar  l'any 2003. No recordava res de la via i m'ha sorprès, no l'he trobat tan fàcil com la pinten per les "xarxes", els anys, que deuen passar factura o bes a saber que.

Des del pàrquing de La Vinya Nova, marxem on comença el camí de les Artigues i un cop arribem al Serrat d'en Muntaner i l'Agulla del Frare de Baix prenem un corriol a mà esquerra que entre ziga-zagues els porta a peu de la vistosa paret inclinada. Entre dos arbres més o menys gruixuts comença la via. Parabolt visible a pocs metros del peu de via.

1r llarg: IV i IV+, uns 6 o 7 parabolts i uns 45 metres
Comencem en escalada fàcil fins a un petit ressalt amb un pas fi, però protegit, entrem en terreny més fàcil fins que es fa un pél més vertical. Seguim en vertical amb tendència la dreta amb bona roca. En algun punt la roca és plena de pols degut a que si ha plogut pot regalimar aigua. Trobem un antre pas finet i ens decantem a un tram més vertical i amb bona roca i de seguit arribem a la reunió.

2n llarg: III, IV, IV+ i III+ uns 4 parabolts i uns 30 metres
Marxem de la reunió per la dreta per terreny fàcil vers a un ressalt assegurat per una expansió. Continuem escalant fàcilment fins a un mur ben vertical. Passos fins amb roca de primera i assegurats per dues expansions superem aquesta paret i entrem en dificultat fàcil fins a arribar a la instal.lació de la reunió i ràpel.

Pel descens farem un parell de ràpels des de les reunions amb les dues cordes i ja serem un altre cop a peu de via.

Bona via per combinar-la amb d'altres properes de la zona

Escalada realitzada per: Joaquim Homs i Joan Prunera

Primer llarg

Recuperant el primer llarg

Segón i darrer llarg

Foto abans de fer els ràpels

dijous, 26 de gener del 2017

Via VÈRTIC a la Pastereta. Montserrat

Dissabte 14 de gener de 2017
Una bona opció per quan el dia es molt fred i ventós, la vessant sud de la Pastereta ens permetrà fer unes escalades senzilles, ben assegurades i amb un conglomerat,  fregant la perfecció. Aquest es el cas de la via VÊRTIC, encarada al sud-est i amb tres llargs molt curts d'escalada la podrem combinar amb qualsevol via, tant a la dreta com a l'esquerra.

Per arribar a la via, deixarem el vehicle al pàrquing Nubiola al costat de la Vinya Nova i en deus minuts arribarem al que era abans l'aparcament del Clot de la Mònica. Prenem el camí amunt tot seguint les traces que ens portarien a l'Artiga alta i als Pollegons. Passarem pel costat del Frare de Baix i del Serrat d'en Muntaner i desprès d'un gran revol, seguirem sempre per la nostra dreta pujant per traces de camí i lloms de roca fins arribar als contraforts de la Pastereta. Pujarem vers llevant on trobarem una corda fixe que ens menarà a la cara sud-est la la roca. 

1r llarg: IV, IV+ i IV i tres parabolts en uns 20 metres
Començem l'escalada, vertical i amb molt bona roca on trobarem tres punts d'assegurança fins que la dificultat decau i arribarem en un petit replà als peus d'un ressalt vertical on muntarem la reunió.

2n llarg: V-, IV+ i IV, 4 parabolts i un espit en uns 20 metres
Sortim lleurerament per l'esquerra de la reunió per paret vertical però amb generosos còdols. Seguim en vertical per decantarnos després lleugerament a la dreta seguin el fil d'una mena d'esperó tambe vertical i un cop superat arribarem en un bon replà on farem la reunió.

3r llarg: IV, tres parabolts i uns 20 metres
Pugem en vertical superant un tram vertical i de mica en mica airem perden dificultat, tot això amb roca molt bona. Abans d'arribar al que seria l'aresta sud de la Pastereta muntarem la reunió.

Per baixar de la via podem fer un sol ràpel de 60 metres des de la darrera reunió que ens durà a peu de via.

Escalada realitzada per: Joaquim Llòria Joan Prunera

El primer llarg
El segon llarg
Arribant a la R2 
El darrer llarg

dimecres, 17 d’agost del 2016

Via ABIERTO HASTA EL ATARDECER al Serrat d'en Muntaner

Dissabte 13 d'agost de 2016
Amb aquestes calors estiuenques, sempre be de gust escalar a l'ombra i un bon indret pot ser la cara oest del Serrat d'en Muntaner. La via escollida no es cap meravella, però, ens permetrà de fer una escalada a l'hombra, ben assegurada i generalment, amb roca de primera.

Deixem el vehicle a l'aparcament Nubiola de la Vinya Nova i en dirigim al Serrat d'en Muntaner. Prenem el camí fins accedir a la base de l'Agulla del Frare de Baix i la voltem per la seva cara oest resseguin un camí poc marcat per la base de la paret i quan sembla que ja no podem continuar pugem uns metres fins una llastra caiguda sobre els arbres, aquí comença la via.

1r llarg: IV, V+/A0e, V+, V i IV,  entre 8 i 9 parabolts en uns 40 metres
Comencem a escalar fàcilment fins arribar a una llastra al costat d'uns arbres i ens col.loquem al capdamunt. Tenim un fort desplom on els passos són prou difícils, diuen que V+, per mi molt més. La roca es de primera. Un cop passats els primers tres parabolts decau la dificultat i es deixa fer millor tot i que l'escalada es difícil. Arribem a un ressalt i un cop superat arribem fàcilment fins una bona cornisa on fem la reunió de dos parabolts molt amunt del terra.

2n llarg: IV+V+/A0e (6a), V i IV en uns 30 metres
Sortim per la dreta de la reunió resseguin una mena de fissures on trobarem un parabolt  i a sota un pitó seguim amb tendència la dreta i trobem un altre pitó amagat. Tot segui pugem en vertical fins un marcat ressalt on trobarem la màxima dificultat de la via. A l'esquera del ressalt trobarem uns forats que ens ajudaran a superar el pas. Un cop superat seguim per placa molt fina i de roca perfecte fins que poc a poc decau la dificultat i arribem a la reunió.

3r llarg: III i IV, 3 parabolts en uns 15 metres
Llarg de tràmit sense cap mena de dificultat rellevant, tant sols anar amb comte el darrers metres dons la roca no es del tot bona. Muntarem la reunió abans d'arribar al cim de la cinglera que serà per on farem el primer dels ràpels per baixar. Podem fer dos o tres ràpels, tot dependrà de nosaltres.

Una via sense gaires pretensions però que ens deixarà prou contents per una matinal d'estiu a l'ombra... i una via més per la "cole"

Escalada realitzada per: Aleix Codina i Joan Prunera
Començant el segon llarg
Literalment "trampejant" el pas de 6a 
El company arribant a la reunió dos 
El darrer llarg

dilluns, 17 de febrer del 2014

Via BARCELONETS a la Pastereta (Montserrat)

Dissabte 15 de febrer de 2014
Es la meva ressenya i grau
Fa un parell de dies, que sembla, que la temperatura climàtica es mes suau i no fa aquell fred que a la gent mediterrània no ens acaba de fer massa el pes, sobre tot si carregem una pila d'anys a sobre. En un principi, teníem un altre via en previsió però a ultima hora se'ns afegeix en Jordi-Joan i serem tres amb el Joaquim i jo. Cambiem de plans i els proposo anar a la Pastereta, a la via Barcelonets, que jo pensava que no havia fet i si que la vaig fer fa set anys. Es estrany en mi que no m'enrecordi. Be, deu ser cosa de la edat...

La via es de caire modern, plena de parabolts, emplaçats en el lloc just per quan ja t'agafa el "tremolor de cames". Roca fantàstica a excepció del primer tram del segon llarg, i un desplom-sostre que vist des de la reunió et fa sentir papallones a l'estómac i que a més, no veus les expansions fins que no ets a sota el sostre. Però cap problema, els parabolts son molt junts, el necessari per que gaire be, no fem esforços sobre-humans. Això si, pels que tenim una edat i un pel de "sobrepes", no ens resultarà fàcil. fàcil del tot i amb una mica de tècnica rovellada, el superarem prou be.

Per arribar a la via, deixarem el vehicle al pàrquing Nubiola al costat de la Vinya Nova i en deus minuts arribarem al que era abans l'aparcament del Clot de la Mònica. Prenem el camí amunt tot seguint les traces que ens portarien a l'Artiga alta i als Pollegons. Passarem pel costat del Frare de Baix i dels Serrat d'en Muntaner i desprès d'un gran revol, seguirem sempre per la nostra dreta pujant per traces de camí i lloms de roca fins arribar als contraforts de la Pastereta. Pujarem vers llevant on trobarem una corda fixe que ens menarà a la cara Est la la roca. Seguirem pujant fins un enorme pi que hi ha a la base de la roca i recte a munt en tendència la dreta ja veurem les expansions de la via.

1er llarg: V, IV+, IV i III unes 11 expansions en uns 45 metres.
Comença vertical del tot i amb una roca fantàstica i de mica en mica va decreixen la dificultat. es llavors que el llarg va flanquejant lleugerament a la dreta fins que fàcilment entrem en un replà terrós als peus d'un arbre sec i muntem la reunió de dos parabolts amb cadena. Llarg preciós amb una roca de pel.lícula i el seguros posats per no passar gaire por.

2on llarg: III, IV, V+/A0e, V+ i IV, sis expansions en uns 30 metres.
Per mi el llarg més difícil de la via, però que no es obligat. Encetem el llarg pujant per la dreta en clar flanqueig, en un terreny un pel trencat fins sota d'un bon ressalt desplomat. En A0e el podem solucionar, si no, diuen que es 6a. Un cop superat aquest primer "entrebanc" la cosa continua molt dreta i difícil, però com dic, poc obligada, fins que entrem a la reunió sense cap problema.

3er llarg: III+, A2e i IV+ unes 10 expansions en 25 metres.
Aquest es el llarg de tècnica. Les males llengües diuen que es un "artificial fàcil". Si, potser que si, però quan tens la tècnica (molt) rovellada, amb uns quants anys a l'esquena i "pelin" de sobrepes, la cosa es pot... diguem, complicar un pel. I així va ser, un dels "intrèpids components" es va tenir que baixar a mig A2e. Direm el pecat però no el pecador. Deduir-ho vosaltres mateixos per les fotos... Be, el llarg no te més misteri. Surtim de la reunió en escalada fàcil fins els peus del "terrífic" sostre, Encetem l'artificial amb expansions prou juntes fins que sortim del desplom i en escalada difícil, arribem al final de la via. Petonets i abraçades pel que queda de la cordada, per que aquest llarg ens a fet suar de valent!!!

Amb dos ràpels, un fins la primera reunió i l'altre fins els terra, (compte amb les pedres en aquest darrer) ens menaran un altre cop a peu de via i pel final de festa, anirem a dinar un senzill àpat però fet amb molt de "carinyu" a casa de la Montse i el Jordi-Joan a Collbató.

Jo pensava que era una via nova però el Joaquim tota l'estona em deia que ell creu que jo ja l'he fet... i tenia raó, en el llibre registre del cim era el meu nom amb data de setembre del 2007, em faig fent vell? En fi, via del tot recomanable.

Escalada realitzada per: Jordi-Joan Garcia, Joaquim Llòria i Joan Prunera
El primer llarg
En Jordi-Joan al primer llarg... 
...segit pel Joaquim
El pas de 6a resolt en A0e
Després del teòric 6a seguim en lliure finet, finet... 
Apropant-nos al A2e del tercer llarg
Acabant el tram d'artificial
Sortint en lliure d'espres de l'artificial 
Ja som al cim... ep, falta un, on es?
I ara, per acabar, una petita mostra gràfica de moviments poc "ortodoxes", podriem dir, en escalada artificial.
Nens i nenes, procureu no fer res d'això, quan escaleu en artificial...

dimarts, 16 de juliol del 2013

Via VILMANBAR al Serrat de la Pastereta (Montserrat)

13 de juliol de 2013
Aquest dies fa molta calor i el dijous en Joan Pera em pregunta si sortim el dissabte i li proposo anar a la via Vilmanbar que fa molt de temps que vull fer. Em frena el primer llarg que es 6a i jo no estic acostumar en aquest grau. La ventatja es que hi ha un munt de partabolts seguits... però, ULL!!! s'ha d'escalar entre parabolt i parabolt. En Joaquim, que es com les putes, que no sap dir que no, s'apunta al bombardeig. Ja ens veieu als dos al darrera d'en Joan Pera amb papallones revolotejant al estòmac.

Arribem a pe de via i com es natural li cedeixo el pas a en Joan Pera... i passa el que m'imaginave. Mirarà de fer els dos primers llarg empalmats! Cinquanta metres de 6a i V+. això no ho aguantarà el meu cos! Vinga Joanet, que son "pocos y covardes", a més, no he portat un estrep per no tenir tentacions!

1er llarg (empalmant el 1er i el 2on): V, 6a, V, V+ i V uns 19 parabolts en 50 metres
Ja des de peu de via, veig "la magnitud de la tragèdia". Començem vertical i amb presa petita i així anem seguint els parabolts fins arribar a on seria la primera reunió. Després anem a cercar unes savines per decantar-nos a la dreta. Ara l'escalada esdevé un pel més fàcil però igualment de dura però amb molt bona presa fins que en un relleix fem reunió còmodament. A la reunió del costat ens trobem a companys del centre, en Carles, l'Agus, en Manel i una amiga... i com es natural, començem a dir tonteries de les nostres.

2on llarg: V, V+, V, IV+ i IV  uns 7 parabolts en 45 metres
Com el Joaquim anava al darrere i ha trigat força estona, això m'ha permès descansar prou a la reunió i encarar el llarg amb més tranquilitat. Sortim de la reunió recte a munt, ara els parabolts estan més separats, amb molt bona presa fins un petit ressalt una mica més vertical. Superat aquest tram, mica en mica anem perdent dificultat fins la reunió que la farem en la caracteristica feixa de la part final de la paret. Podem fer reunió a la mateixa reunió de la via Funció Clorofíl.lica i desprès anar uns cinc metres a la nostra esquerra i muntar-la en un arbre.

3er llarg: IV, IV+, V i IV+ uns 6 parabolts en 35 metres
Ara pugem per una petita fissura-diedre fins un arbre i seguim amb tendència a la dreta, sempre seguint els parabolts, per continuar recte a munt amb molt bon cantell fins la reunió.

Des d'aquest punt, repelarem tot baixant per la via Funció Clorofíl.lica, amb tres ràpels fins el peu de via. Be, ja em fet la via , tot i que l'empalmar els dos primers llargs m'ha deixat prou tocat però content de poder fer aquesta via tant popular i que encara no havia pogut fer. Ara ja es tard i el cos em demana repòs i tranquilitat i anirem al Bar Muntanya de Collbató a remullar-ho amb unes birretes i unes braves. Un altre via per la cole!

Escalada realitzada per: Joan Pera, Joaquim Llòria i Joan Prunera

En Joan Pera al primer llarg

Apurant el que puc del 6a
Segon llarg. En aquest grau ja em trobo més còmode
En Joan Pera començant l'últim llarg
En Joaquim al mig de l'últim llarg

dilluns, 1 de juliol del 2013

Via FUNCIÓ ClLOROFIL·LICA al Serrat de la Pastereta (Montserrat)

29 de juny de 2013
Fa molt temps que volem anar a la via Jerónimo a la Roca de la Presidenta i avui era el dia escollit. Mirant llibres i ressenyes sembla ser que ho teníem molt clar. Sortim ben d'hora de la zona d'aparcament de la Pastereta i enfilem camí a munt direcció a la Plantació. Carai, s'està fent llarg el camí! En el punt que diuen "Mirador de la Plantació" (?) i després d'uns quants entrebancs, trobem el que seria o diuen la canal de baixada a la preuada Roca de la Presidenta, donç la tenim davant els nostres ulls. Baixem una canal molt dreta i sort del arbres que si no... fins que un barranc, amb bastants metres de desnivell i sense veure-ho clar, ens barra el pas. Caguem dubtes!!! Trobem una corda fixe que flanqueja a l'esquerra (?). Ni en Joaquim ni jo ho tenim clar. Fa massa estona que caminem i voltem sense rumb fixe i jo, particularment, m'he destrempat. Decidim tornar sobre el nostres passos i com no tenim un "Plan B", no sabem que fer. Mentre baixem mirem la cara O. de la Pastereta plena de diminuts escaladors trescant per les seves parets i em ve a la memòria la via Vilmambar que també fa temps que volem fer. Arribem a peu de via i us ho prometo, jo estic trinxat!!! Em miro el primer llarg i el segon i no estic inspirat. No farem res de res avui!!! Calla, li dic al Joaquim, i la Funció Clorofil·lica? fa un munt d'any que no la faig, tants com... vuit... i el grau es molt assequible... i es la que està més lliure de totes. Be donç, passarem a fer la descripció de la via.

1er llarg: IV, V, IV i V uns nou parabolts en gaire be 45 metres
Situats a la vertical d'un arbre i a l'esquerra d'un diedre, pugem per placa fins tocar el díedre. Amb passos verticals però amb bona presa de forats i bons còdols, anem guanyant alçada fins que un petit desplom ens barra el pas. Seguim amb tendència a l'esquerra i superem el pas. Ara davant nostre tenim una gran placa tombada però de poques preses i sempre seguin el diedre a la nostre dreta. Al final de la placa tombada arribem a un desplom pronunciat assegurat amb dos parabolts. Es un pas prou difícil per entrar a la reunió però que si ens concentrem be ens pot sortir en lliure amb prou dignitat. Reunió molt còmoda de dos parabolts sense anella.

2on llarg: IV uns set o vuit parabolts ens uns 45 metres
Sortim de la reunió per la nostra dreta seguin un marcat esperó que de cops anem acostant-nos al diedre. Sense gaire dificultat seguim pujant amb escalada plaent fins un gran replà a mena de feixa on còmodament puntem la segona reunió. Es curiós que la part final d'aquest llarg es poden posar friends i tascons amb facilitat i al costat de les fissures trobem parabolts. Incleible però veritat!!!

3er llarg: IV uns sis parabolts en 30 metres o menys
De la reunió estant, pugem per la placa de la dreta amb un festival de còdols generosos i de dificultat molt assequible i continua que gaudirem d'una escalada plaent, tant sols interrunpuda per la col.locació de cintes amb els nombrosos parabolts que trobarem... be, això es optatiu, si volem podem "xapar" la meitat d'ells.

Com hi ha un bon "guirigall" de gent pujant i baixant per aquest pany de paret i estarem una bona estona per baixar, amén de les pedres que cauen i això no fa gens de gràcia, optem per desgrimpar una mica i baixar fins una de les reunions de vies de la cara sud de la Pastereta fins trobar la primera reunió de la via Pel teu somriure, cel i d'aquí fins la base de la cara O. de la Pastereta i així ens hem estalviat "follones".

Ara, el sol ja pica de valent i son quart de tres. Avui em "patejat" més que no hem escalat i marxem al poble del Bruc a fer un mos i a remullar la gola que ja toca i mentre acabem d'enganyar l'estòmag ens trobem que venen també d'escalar en Joan Pera i en Mohawk (http://venalitats.blogspot.com.es/) i la fem petar una bona estona. No a estat un dia rodó, però a la fi, hem pogut fer una escalda prou interessant.

El primer llarg
En Joaquim a la part central del primer llarg
El fàcil i agraït segon llarg

dijous, 27 de desembre del 2012

Escalar en solitari a la via Blava de la Pastereta

24 de desembre de 2012

Aquest dilluns tinc festa i es un dia d'aquells tontos, dons els catòlics i no tant catòlics celebren la "nit de Nadal", jo no celebro res però anem a sopar a casa d'uns i d'altres i així anem passant aquestes... festes. Be, que tinc festa i no se que fer. M'agradaría anar a escalar però no he trobat a ningú per escalar i fa temps que em ronda per l'olla fer una escalada en solitari. Fan molts, però que molts anys que no ho faig i no es que ho fes a sovint, ni molt menys, com a molt ho he fet tres cops. Després de mirar i remirar vies que siguin fàcils (molt fàcils, no fem el burro que la palla va cara i prenguem mal), escolleixo la via Blava de la Pastereta. Cinquanta metres d'escalada real i tota de III, tret d'uns metres del segon llarg que son de IV, en fan decidir per aquesta via.

Surto del cotxe carregat amb el material i dos cordes, una de 10.5 mm i un altre de 9 mm, algunes cintes, no gaires, algun friend, molts mosquetons de seguretat, bagues per fer nusos de Machard i dos reunions... a, i l'estómac ple de papallones!
Faig l'aproximació mirant-me la visible aresta i o mateix en vaig donant... moral. Arribat a peu de via el primer llarg el faig amb la motxilla a l'esquena fins la primera reunió en un bon arbre i allí escampo el material.

La tècnica que faré es la de assegurar-me amb dos nusos de Machard, no se si es bo o no ho es, no hi ha gaires referències sobre escalda en solitari i que siguin fiables. Se que hi ha una "andròmina" que es diu SILENT PARTNER que diuen que va molt be, però que val un "ull de la cara". Jo havia escalat en solitari amb un nus de Prusik i en els ancoratges amb un nus directe de la corda. Ara ho faré igual però, com dic, amb dos nusos de Machard... per si falla un.

1er llarg III un parabolt i 25 metres
Començo l'escalada i passo varius cops la corda per que no s'enredi i em dono uns metres de corda, el suficient , crec, per poder arribar al primera assegurança que està a uns deu metres. Porto també lligat a l'arnes dos nusos de redundància però no ho tinc gaire clar. Arribo a la primera assegurança sense problemes i continuo. En aquest llarg només hi ha un parabolt i podré posar un friend i un pont de pedra. Monto la reunió i rape-lo per la corda que he pujar que està lligada a tots els anclatges que he posat en tot el llarg de corda. Ara toca remuntar un altre cop el llarg sencer i recuperar tot el material fins la reunió.

2on llarg IV i III tres parabolts i 25 metres
Torno a ser a la reunió i faig la mateixa operació que al principi... però hi alguna cosa que no faig be dons per tres cops he de tornar a la reunió perque la corda està trabada. Estic suant com un porc, estic fen alguna cosa malament i se'm treuen les ganes de continuar. Tranquilitza't i pensa Joanet, que fas malament!!! Batua! ja ho veig... la corda que porto lligada a la cintura tindria que ser la que lligui a la reunió!!! Que diferents son les coses des de el terra. Be, solventat l'incident reprenc l'escalada i arribo a la reunió que es el final de la via i on es trova el rappel de baixada. A mi encara em queda baixar el llarg i recuperar tot el material i tornar a pujar fins la reunió.

Com porto una corda de 10.5 mm i de seixanta metres, faré dos ràpels de baixada un cop recuperi tot el material i ja seré un altre cop al principi de la via. Encara que de grau fàcil, no es igual que escalar en solitari que amb el company. De totes maneres m'he trobat segur pujant per la roca sols una mica nerviós per l'experiència però he quedat molt satisfet. He trigat més de tres hores en fer la via. No se si entendreu l'explicació que he fet de l'escalda... accepto tota mena de crítiques, tant de bones com de dolentes i si algú sap d'una tècnica millor, acceptaré el consell de bon grau.

(P.D. Al primer llarg portava dos nusos de redundància però al segon llarg, degut a l'enbolic que tenia, no els vaig fer servir dons em trovabe massa atabalat i vaig preferir no usar-los)
El Serrat de la Pastereta i l'aresta que em disposaré a escalar
L'aresta des de el peu de via
Els dos nusos de Machard
Baixant en ràpel
Pujant el primer llarg per recuperar material i assegurant-me amb el Shunt
La primera reunió
"Mosqueo"... no surten be les coses. Que faig, baixo?
Pujant amb el Shunt el segon llarg
Baixant la via  des de el segon ràpel
Fi de la via... buf, tres hores i mitja d'escalada...

Cerca de vies

Seguidors

Arxiu del blog

Dades personals

Barcelona, Catalunya, Spain
Vaig començar a enfilar-me per les muntanyes l'any 1976 i un cop que vàrem fer la travessa del Montseny, el setembre del 77, pujant el Matagalls des de Sant Marçal, la visió de les Agudes i la seva cresta dels Castellets, em va captivar. Llavors interiorment vaig saber que algún dia pujaria a lloms d'aquella cresta. Un anys i mig més tard vaig fer la meva primera escalada a Montserrat. Va ser el 17 de febrer de 1979. Des de llavors, per poc que pugui, vaig amb els companys a escalar, caminar, o pujar cims, que junt amb ells es el que més m'agrada.