Via CHEROKEE a l'Agulla dels Tres o C.N.T.

Dissabte 8 de març de 2014

Es la meva ressenya i grau

Avui, toca una via que fa un any i mig que la vàrem abandonar des de la primera reunió, dons feia un vent i un fred que et deixaven "garratibat". Com tenim anticicló, sembla ser que farà un dia d'allò més bo i ens dirigim cap a la roca en qüestió.
Antigament, recordo, l'anomenaven l'Agulla de la C.N.T., per que eren les inicials dels primer que la van pujar, l'11 de novembre de 1951, en Capeta, en Torras i en Nubiola, però com s'asemblava molt a unes sigles d'una central sindical, potser que les "autoritats" d'aquella època, els aconsellaren cambiar de nom. Coses de la repressió, crec...

De l'aparcament de Can Massana prendrem unes indicació que diu: Camí de les Batalles i baixarem per un camí prou malmès per les pluges fins una pista mes ampla. La seguirem fent giragonses fins que guaitem la Miranda de la Portella, la Llastra Punxeguda i al mig La Roca dels Tres, a sobre nostre. Deixarem el camí ample i seguirem una drecera amb fites i de cops amb marques vermelles que es portarà amb camí penós fins el peu de via de la roca.

La meva sorpresa va ser que no veiem els parabolts del primer llarg. De cop, més a la dreta, veiem uns parabolts nous que pugen recte. A mi em sona que no anava per aquí la via... que pujava fins el primer burí de la Càmara-Ollé (?) Quan he arribat a casa he mirat les fotos del dia que vàrem abandonar la via i si, han variat els primers 15 metres del primer llarg. Sigui com sigui, tenim els primer llarg equipat i preparat per ficar-nos de ple a la via. Val a dir, que miro una mica de reüll la seva via veïna, la Càmara-Ollé, que te més "solera" però l'equipament es vell i més escàs... però l'aniré a fer, un dia d'aquests. No se si l'escalada, avui en dia, a "evolucionat" o a "involucionat". Una, es molt lògica, la vella i l'altre eeeees... "to tieso p'arriba". Escalades diferents en diferents època, ni millor ni pitjor, diferent...

1er. llarg: V+/A0e, 14 parabolts de 10 mm en 40 metres
Del peu de via estant, anirem pujant per una canal sanejada fins que ja no podem pujar més i amb un pas finet arribem al primer parabolt. així anirem pujant fent lliure i passos d'A0e fins que al mig del llarg es torna una mica més fàcil. De cop es torna a redreçar amb escalada fina i dificil fins entrar a la reunió a sota d'un desplom. Llarg tipus "escalada esportiva" però bonic de fer.

2on. llarg: A1e, V, IV+, IV, III i II, 11 parabolts de 8 mm en uns 35 metres
De la reunió prenem el primer parabolts un xic a la dreta de la reunió amb fort desplom i així anem fent fins que deixem el desplom i es fa vertical. Sortirem en lliure, vertical i difícil, però amb molt bon canto uns tres metres fins que la roca s'inclina força però llavors trobem la roca molt llissa. Amb conta, dons hi ha crosta anirem pujant fins la reunió, en un enorme replà, als peus de l'ultim ressalt que ens durà al cim.

3er. llarg: IV, III i II, neta d'expansions i uns 20 metres
El darrer llarg no te més misteri. Vint metres de roca fantàstica, on serà possible emplaçar un merlet a uns cinc metres de la reunió i fàcil ment arribarem al cim de l'agulla on podem fer reunió en un cap de burí que tenim al terra. Han tret els dos parabolts que hi habien segons la ressenya. Hem vis els espàrregs segats. La veritat es que no feien gens de falta que hi fossin.

Per baixar sols tenim que baixar un pel des de el cim fins un arbre gruixut on hi han muntades unes baques i una anella. Ràpel de 25 metres fins una mena de coll entre la mateixa roca i la Miranda de la Portella.

Be, una via prou maca, on m'he tret aquella "puntxeta" del dia que la vàrem abandonar... però el proper cop, aniré a la Càmara-Ollé.
Una nova via per la cole!!!

Escalada realitzada per: Jordi Calabuig, Joaquim Llòria i Joan Prunera

El primer llarg

Els últims metres el primer llarg

L'artificial del segon llarg

Joaquim, Jordi i Joan, "trio de jotes"

Les Momietes. Agulla Mare i l'Aglà. Vies Normals

Dissabte 1 de març de 2014

Es la meva ressenya i grau

Mireu que fa anys que volto per Agulles i sempre les havia vist des de el refugi o escalant la cara Est de la Miranda de les Boïgues. Mai havia pensat en escalar-les. Les seves vies normals, per a mi en aquella època, eren fàcils (?) i poc engrescadores. La seva cara Est, massa complicada amb tantes balmes i desploms capritxosos per l'erosió. El fet es que allí son, presidint la paret oest de la Miranda i avui dissabte que teníem uns altres plans per escalar i veient la temperatura, el vent i que el cel comença a tapar-se, decidim anar a Agulles a mirar d'encadenar vies. Ja fa dies que hi tenia l'ull posat i avui serà el dia per no complicar-nos massa les "neurones", que tenim poques i fa molt, però molt de fred.

Per arribar a les vies es el mateix camí per accedir a la cara Est de la Miranda de les Boïgues. Un cop arribem al coll de les Portelles, seguim el camí normal al refugi i abans d'arribar a la Canal del Cirerer, fent gala del nostre "raro instinto del hombre blanco", prendrem un corriol que intuirem ver la cara oest de la Miranda. El camí es poc definit però de seguida podrem veure el conjunt de les Momietes que ens indicaran el camí a seguir. Entrarem al bosc i en poca estona arribarem al coll que que separa les Momietes de la Miranda. Al peu de la canal que separa l'Agulla Mare de l'Aglà, es aquí on comença l'escalada. Em optat per fer la variant d'entrada, tot just a l'esquerra de dita canal, per un esperó amb una roca un tant relliscosa però ben protegida fins el coll que les separa.

L'Agulla Mare, via Normal variant d'entrada
1er llarg: 3 parabolts de 8 mm i uns 30 m
Comencem a l'esquerra de la canal arbrada de la via normal on trobem el primer parabolt (innecessari) per enfilar-nos per un esperó fins que s'inclina i flanquejant a la dreta, arribem al coll que uneix les dues agulles. Llarg amb sentit de donar una mica mes de sal i pebre a la escalada.

2on llarg: 4 parabolts de 8 mm en uns 30 m
Sortim de la reunió ver l'aresta sud de l'agulla pujant fàcil ment fins un ressalt on trobem el primer parabolt. Tot seguit es anar pujant recte amb molt bones preses i amb dificultat de III. Trobarem tres parabolts mes, innecessaris, dons amb merles i algun friend podrem completar la protecció. Abans d'arribar al cim trobem la reunió amb cadena per poder rapelar.

L'Aglà, via Normal
1er llarg: dos pitons i un parabolt de 8 mm en uns 15 metres
Un cop em baixat de l'Agulla Mare i estan en el coll de les dues agulles, fem un petit flanqueig, tot caminant fins una reunió amb dos burins als peus del diedre de la via normal de l'agulla. Comencem superant un pedestal fins el diedre. La roca es un pel trencada però franca. En el recorregut trobarem dos pitons i un parabolt. Quan s'acaba el diedre fem un pas de flanc a la dreta per seguir fins d'alt del cim i en un arbre farem reunió.

Per baixar, rapelarem del mateix arbre i amb trenta metres, arribarem al peu de via de les dues agulles.

Escalades senzilles i una d'elles, amb una "sobredosis" de parabolts, però que mantenen l'encis d'aquelles primeres escalades pioneres dels anys 40'. No us decebran, per l'ambient que respiren.

El segon llarg de l'Agulla Mare 

En el recorregut, un magnific forat per un friend

El Joaquim a l'Agulla Mare 

El vertical llarg de l'Aglà 

Arribant al cim de l'Aglà

I la foto del cim; el bon temps durarà poc...

Com que m'ha semblat "poca escalada", tinc més ganes de roca, però el temps cada cop acompanya menys i per no tornar a casa se'n se fer una via més, ens decantem per una via que tenia referències fa un temps, l'Aresta Brucs del Mirador de la Miranda.
Aquesta aresta queda amagada i eclipsada entre la Boteruda i la Miranda de les Boïgues.
Es una escalada molt senzilla però ens permet guanyar el cim amb un parell de llargs fàcils, tant sols uns passos, que te'ls has de mirar una mica, en el primer llarg ens permet guanyar el cim arrodonit d'aquesta agulla. I·lusos de nosaltres, creiem que avui faríem tres agulles noves i tres vies noves. La sorpresa es que quan arribem al cim del Mirador veiem que l'hem pujant infinitat de cops!!! Es un cim que passem quan "desgrimpem" la Miranda de les Boïgues... be, no et pot tenir tot. Per baixar, ho farem per la via normal amb uns cinc metres de descens de IIº sense cap complicació.

El Mirador de la Miranda de les Boïgues, Aresta Brucs
1er llarg: II, III, IV+ i IV un cap de burí i dos espits en uns 30, metres
Comencem molt fàcil fins que la paret es torna vertical, trobarem un cap de burí i farem un petit pas de flanc per encarar l'aresta pel lloc més fàcil que ens l'assegura un parabolt prou vell. Seguirem recte amb dificultat decreixent fins la reunió de dos espits amb anelles.

2on llarg: III i II un espit i un parabol en 30 metres
Seguim aresta amunt, amb poca dificultat fins arribar a l'avant-cim on trobarem la reunió de dos espits un d'ells se'n se plaqueta i després d'això arribarem al cim sense cap mena de dificultat.

Tres vies noves i dos cims mai trepitjats per la "cole", no està malament per un dia prou lleig, en que em estat mandrosos i se'n se ganes de complicar-nos la vida