divendres, 2 de setembre del 2011

via Balbino López Méndez a la Paparra

Dimats 9 i dimecres 10 de l'agost de 2011
Feia temps que tenia pensat en obrir una via a Montserrat, en record a un amic de molts anys, amb el que tants i tants cops vàrem pujar per aquestes roques. Amb el Guillem Arias hem intentat fer una via senzilla, per gent que te poc nivell o simplement per gent que vulgui gaudir de l'escalada sense gaire compromis o pel plaer d'escalar. És una via sense cap pretensió, només per a mí te un significat "romàntic", el de que el nom del meu company no caigui en l'oblit i qui escali per aquesta via pensi que fa una via sencilla, igual com ho va ser ell. La via en qüestió es diu BALBINO LÓPEZ MÉNDEZ i m'ha servit d'experiència de com traçar un itinerari, el material, la manera d'arribar, de com baixar, d'escollir el millor tram... de netejar la roca! i tot això de la mà d'en Guillem Arias. La vem obrir en dos dies, el primer rapelant i instal.lant reunions i alguns parabolts a cada llarg i algun que altre forat. Al dia desprès, fent-la desde sota vem col.locant els parabolts que faltaven i acabant de pulir-la una mica mes.

Sortirem de la estació superior del funicular de Sant Joan i seguim el camí de Gorros. Tot passat el Gorro Frigi trobarem a la nostra esquerra el camí que baixa al Sentinella, una mica abans de arribar al mirador de Bellavista. Baixem fins el Sentinella, just desprès de passar el Fus o Fusell, a la nostre esquerra, una fita marca la entrada i un camí ens porta en una trentena de metres fins una canal bastant bruta. L'anirem pujant uns altres trenta metres més i ja estarem a peu de via. Un parabolt ens marcarà el començament de la via. 
1r llarg: III i III, 5 parabolts i uns 35 metres
En quest llarg la roca es molt bona. Trobarem un flanqueix a la part superior on tindrem El llarg es molt fàcil i pujem per unes rampes fins atravessar una mena de canal per seguir per una placa vetical però fàcil fins entrar a una mena de canal-feixa on trobem la reunió.

2n llarg: III, IV, IV+ i III, 11 parabolts i uns 35 metres
En quest llarg la roca es molt bona. Trobarem un flanqueix a la part superior on tindrem uns pasos força macos i una entrada de reuinió no tan bona degut a la roca, però tot això garantit per uns bons parabolts.

3r llarg: III, 9 parabolts. i uns 45 metres
Ara és una aresta on el primer tram es mes dificil i la roca es molt bona. Desprès es va tornant mes fàcil fi tombat fins la reunió. A mig reecorregut trobarem una reunió que es del tot innecessaria.

5è llarg: 20 metres  III, V o Ae, III i 6 parabolts.
Sortim directe de la reunió amb un pas vertical i tot seguit ens decantem a l'esquerra fins a sota del resalt final amb passos força difícils pero si no ens veiem en cor sempre podem fer A0e o A1e tan sols son dos passos i ja hi som a dalt del cim.

Escalada realitzada per; Guillem Arias i Joan Prunera

Espero que us agradi, que com ja dic, es una via senzilla però amb els seus 130 metres aproximadament dona per estar escalant una bona estona. La via no te pèrdua, tant sols has de seguir el parabolts.

 La baixada la farem caminant desde el cim en 10/15 minuts fins els cami de Sant Jeroni.
Jo començant el segon llarg
En Guillem al curt tercer llarg
En guillem a la tercera reunió
En Guillem fent els últims passos de la via
El dos, al cim, desprès de dos jornades de "dura feina" sota un solt de justícia

Cerca de vies

Seguidors

Arxiu del blog

Dades personals

Barcelona, Catalunya, Spain
Vaig començar a enfilar-me per les muntanyes l'any 1976 i un cop que vàrem fer la travessa del Montseny, el setembre del 77, pujant el Matagalls des de Sant Marçal, la visió de les Agudes i la seva cresta dels Castellets, em va captivar. Llavors interiorment vaig saber que algún dia pujaria a lloms d'aquella cresta. Un anys i mig més tard vaig fer la meva primera escalada a Montserrat. Va ser el 17 de febrer de 1979. Des de llavors, per poc que pugui, vaig amb els companys a escalar, caminar, o pujar cims, que junt amb ells es el que més m'agrada.