dimarts, 29 de novembre del 2011

Via Tàrrega a Roca dels Arcs o com cagarse potes a vall

27.11.2011
A mi mai m'ha fet gràcia Roca dels Arcs però he fet alguna coseta d'aquest indret, tot clàssic, i aquest cop ens juntem en Guillem, en Xas, en Joaquim i jo per fer la Tàrrega. Ja l'hem feta tots menys el Joaquim, que s'estrena en aquesta increíble paret. La via es de dificultat moderada però sense expansions, ni una. Reunions en savines gruixudes i quatre pitons de via. Quin panorama per un escalador mediocre com jo on tindre que fer servir el "raro instinto del hombre blanco" per sortir-ne victorios d'aquesta via.

Per terres de ponent trobem boira tot el cami i arribats a Artesa de Segre, esmorzem com bons minyons, abans de posar-nos a la feina. Tot sortint d'Artesa, el sol ens regala amb el seus raig que escalfen de valent i sembla ser que tindem un dia esplèndid.

Començem l'aproximació en poc més de mig hora i tinc "papellones" a l'estòmac, dons coneixo la via i se que tindrem que traballar-la. Arribem a peu de via i tindrem que grimpar per una canal arbrada fins la reunió 0, punt on comença de debó la via. Farem dos cordades en Guillem i en Xas al devant i Joaquim i jo al darrera. Deixarem pas a l'experiència d'en Guillem que te molt de rodatje.

1er llarg IV, IV+ uns 40 metres i neta
El primer llarg em toca a mi. Ataquem la paret, molt vertical, però amb bons cantos per a les mans i mirant de posar friends i tascons on millor escauen, tot i que no es fàcil, tampoc pots posar tot el que voldries. Entre "bufades i renegs" barribo a un ressalt on aprofito un friend que ha col.locat en Guillem, dons no hi ha lloc més per un altre. El pas en "durillo" i pujo amb el cul apretat i amb tremolor a les cames i de seguit arribes a una savina (salvadora) als peus d'un diedre. Llaço la savina i un xic mes amunt emplaço un tasco bo. Pujo amb técnica de diedre fins una altra savina... quin fart de suar!!! La reunió està flanquejant a la dreta per una cornisa fàcil on en Guillem fa una estoneta que ja ha arribat. M'ha fet suar aquesta tirada i m'ha deixat, no fisica si no psiquicament tocat, coi de tiradeta! desd sota sembla més fàcil, però enganya.

2on llarg IV i V 40 metres i tres pitons
Surt en Joaquim. Aquest llarg es preciós, per a mi el més maco de la via i el més agraït. De la reunió flanquejes per una cornisa fins el mur vertical on desde sota es veu un pitó. Vas pujant en diagonal amb unes preses de mà grandioses vers el pitó. Un cop has arribat, petit pas de flanc a la dreta i tot cap a munt fins una savina. Arribem a una cornisa i continuem pujant vertical fins una placa de roca bonísima on trobarem dos pitons prou seguits. En no res ja arribem a la reunió, també d'una savina grandiosa. Val a dir que els company van pujant devant nostre sense problemes.

3er llarg IV+, IV i III 40 metres i un pitó
Arribo a la reunió i sense perdre "pistonada" enfilo el tercer llarg. Son uns 10 metres força verticals i atlètics on hi ha emplaçat un pitó. Pujo primer per placa amb busties grand per a les mans i tot seguit emplacem un friend en una llastra i continuo amb bavaressa fins situarme al cap de munt on trobem una savina. Després continua per placa mes o menys tombada amp petits ressalts fins una altre savina. Un pas finet i al poc arribem a un replà amb un arbre grouxut però farem reunió uns metres més a munt, dons l'ultim llarg es de 60.

4t llarg III, IV-, IV 60 metres i neta
Només ens queden un llarg per gaudir del triomf. Aquest llarg li toca a en Joaquim. Tan sols es anar pujant per la llògica en diagonal a l'esquerra fins arribar a una feixa d'arbres on només tindrem que superar un ultim resalt molt fàcil i ja serem al cim.

Via de dificultat assequible però bastant exposada on tindrem que templar els nervis i oblidar-nos que existeixen el parabolts. De tant en tant es bo fer vies d'aquest tipus, on la recompensa d'arribar al cim et fa gaudir molt més l'escalada. En fi, foto pel record de tots quatre i baixada per la cara oposada a la paret fins el cotxe... i cerveseta i "bocata" al bar de Vilanova, que ja ens ho mereixem.
Magnífica panoràmica de Roca dels Arcs
Arribant al peu de via
En el primer llarg, jo al darrera del Guillem
En el flanqueix arribant a la primera reunió
En Guillem i en Joaquim al segon llarg
Jo arribant a la segona reunió, abans del pas de V
Tercera reunió
Assegurant al Joaquim desde la tercera reunió. Al fons la Font de la Figuereta
En Xas fent l'ultim llarg
El quatre d'alt del cim

7 comentaris:

  1. Guapa via, sempre deixa bon sabor de boca fer vies com aquesta! et fa retornar a l'essència de l'escalada, i el primer llarg com apreta el veure que no pots posar res bo i sols queda tirar amunt! felicitats!

    ResponElimina
  2. Bona escalada Joan,
    A mi em sembla que la dificultat de la via és mig grau superior al que diuen les ressenyes. De fet tu també ho dius en els teus comentaris. Jo ara soc partidari de posar-ho quan es fa una ressenya personal i advertir que aquesta és una apreciació personal.
    Salut i a tibar

    ResponElimina
  3. Hola Llorenç, despres d'uns anys de fer-la, es el que tu dius, et deixa un regust de boca acollonant, una satisfació plena, però "ojito" s'ha d'estar "rodat" en vies d'aquest tipus.
    Gràcies pel comentari.

    Hola Joan. Tens tota la raó. Vaig estar temptant de, al primer llarg, posar-li un parell de passos de V i al tercer llarg també, peró... que a la fi, penso més amb el V d'exposició que amb dificultat. Personalment crec que es V, vaja per a mi.
    Bones escalades i en veiem.

    ResponElimina
  4. Per cert Joan,
    Això d'escalar de primer al darrera del primer d'una altra cordada (Guillem) en una via poc assegurada , no és molt exposat ??

    ResponElimina
  5. Si, noi. De fet en vaig tindre que esperar una bona estona fins que va arribar a la R. La foto on surto jo al darrera del Guillem, es quan m'esperave... malaïda confiança!!!

    ResponElimina
  6. Felicitats Joan, el fet és que tot i fer respecte la vas escalar i pel que comentes prou bé malgrat la por! jo aquesta no l'he fet i pel que en dieu m'hi hauré d'acostar i tastar aquesta por.

    ResponElimina
  7. Doncs ja feia molt de temps que tenia aquesta via al sac de les coses pendents i li tenia moltes ganes.

    No m'ha defraudat. He trobat que és una via molt exigent de coco i de braços. Ja fent la primera tirada, he vist la magnitud de la tragèdia i això que anava de segon.

    Em preguntava que, si aquesta tirada segons les ressenyes està graduada de IV+ (en unes ressenyes d'en Armand Ballart marca III!) com serà la segona tirada que està graduada de V i em toca fer-la de primer?

    Sort que en Joan em va animar per fer la segona dient-me que és un llarg preciós i agraït. Realment, ho vaig gaudir.

    És una via que no et deixa indiferent i que et fa trobar de nou les sensacions autèntiques.

    M'ha agradat molt (encara que a la primera tirada estava cagadet) i amb la gran companyia d'en Joan, en Guillem i en Xas vàrem passar una molt bona estona.

    La recomano per els amants de les sensacions autèntiques.

    Salutacions

    Quimet

    ResponElimina

Cerca de vies

Seguidors

Arxiu del blog

Dades personals

Barcelona, Catalunya, Spain
Vaig començar a enfilar-me per les muntanyes l'any 1976 i un cop que vàrem fer la travessa del Montseny, el setembre del 77, pujant el Matagalls des de Sant Marçal, la visió de les Agudes i la seva cresta dels Castellets, em va captivar. Llavors interiorment vaig saber que algún dia pujaria a lloms d'aquella cresta. Un anys i mig més tard vaig fer la meva primera escalada a Montserrat. Va ser el 17 de febrer de 1979. Des de llavors, per poc que pugui, vaig amb els companys a escalar, caminar, o pujar cims, que junt amb ells es el que més m'agrada.